15
de maig
de
2022
Actualitzat:
28
de maig,
21:54h
Divendres vinent acaba el termini per presentar candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 i les posicions entre Catalunya i Aragó estan molt distants. El consens social intern entre els catalans, però, tampoc no és absolut i els crítics es faran servir aquest diumenge a Puigcerdà, amb presència de manifestants d'arreu del país i el suport de formacions de la CUP i els comuns i nombroses entitats. La Generalitat va difondre a finals de gener una enquesta segons la qual tres de quatre persones donarien suport al projecte, però ara les dades del sondeig s'han obert i mostren que l'adhesió és més matisada.
En realitat, l'enquesta original no preguntava per un posicionament explícitament favorable o contrari als Jocs d'Hivern, sinó que demanava si es creia que celebrar-los seria "interessant o estratègic" per a Catalunya i/o per al Pirineu. El 73% de respostes identificades pel Govern com a adhesions al projecte eren aquelles que afirmaven que ho seria almenys per al Pirineu. Les dades avançades no incloïen les respostes a una altra preguntava relativa a si l'opinió respecte el projecte podria variar en funció de com es concretés o de disposar de més informació i, en aquest cas, escassament un 19% el veu estratègic i afirma que el seu posicionament és ferm.
Per tant, la Generalitat no només ha de desencallar la candidatura conjunta amb l'Aragó o optar a organitzar en solitari els Jocs, com li demana que faci la Federació d'Esports d'Hivern, sinó que també ha d'acabar de convèncer la mateixa ciutadania. Parteix, en tot cas, d'una posició més favorable als seus posicionaments, ja que fins a un 50% de catalans veu a priori interessant o estratègic el projecte tant per a Catalunya com per al Pirineu, així que segurament serà més fàcil acabar de decantar-lo cap al suport. Un 8% més els considera a priori interessant per a Catalunya o per al Pirineu, mentre que tan sols un 5% ho rebutja de forma ferma per a tots dos i un 9% més ho fa, però admetent que podria canviar de parer.
Les postures pel que fa a la ciutadania de l'Alt Pirineu i l'Aran -aquells que participaran a la consulta per validar la candidatura- són lleugerament més positives, amb un 18% que veu amb fermesa estratègics els Jocs per a Catalunya i el Pirineu i un 5% més, per a un o altre àmbit, mentre que tan sols un 4% hi estaria clarament en contra. Les primeres dades difoses de l'enquesta tampoc no mostraven xifres per electorats i, en aquest sentit, els votants del PSC són els que més veuen com a interessant el projecte, seguits dels del PP i ERC, per bé que la majoria d'aquests admeten igualment que podrien canviar d'opinió en funció del projecte o de la informació que els arribi.
Les bases de Junts tenen posicionaments més oposats als Jocs que els seus companys de Govern, amb quasi una quarta part de les quals sense interès en ells. Pel que fa als comuns, els votants hi estan decantats cap a posicions favorables, malgrat el suport del partit a la manifestació contrària, i fins i hi ha més oposició a Vox, l'electorat més polaritzat en aquesta qüestió. El de la CUP, formació que més ha criticat els Jocs d'Hivern, està dividit en tres grups, amb quasi tanta gent que els veu interessants per a Catalunya i el Pirineu com per cap dels dos, mentre que molts també opinen que només ho són per a un dels dos àmbits.
El següent gràfic mostra les dades sense diferenciar entre aquells amb dubtes, tan sols especificant si es veu el projecte interessant o estratègic, però sí mostrant quants ho creuen per al Pirineu i quants per a Catalunya, en cas que no s'hi consideri per a tots dos o per a cap. Així es pot observar com quasi un 30% de votants de la CUP afirmen que els Jocs són interessants per al Pirineu, però no per a Catalunya. Igualment, hi ha una major visió positiva entre la gent jove que entre els més grans, així com més aturats el veuen estratègic tant per a Catalunya com per al Pirineu que la resta.
Com es pot observar, el percentatge d'aquells que no admeten cap interès estratègic també creix entre aquelles persones que més coneixen del projecte: del 6% en aquells que no en sabien res a un 8% en aquells a qui els hi sona, a un 17% en aquells que sabien de la proposta però sense detalls i a un 27% en aquells que sí que la saben i hi estan interessats. Tant podria ser, però, que l'oposició cresqués a mesura que més es coneix del projecte com que precisament el rebuig a aquest portés a voler-se'n informar més per fer-ne oposició.
Més preguntes per calibrar
En tot cas, hi ha altres preguntes de l'enquesta que permeten calibrar també el nivell de suport o rebuig als Jocs d'Hivern. N'hi ha una que demana l'opinió sobre la possibilitat que se celebrin, amb respostes obertes i múltiples, les quals s'agrupen en idees globals genèriques, algunes d'elles positives ("seria positiu", "millora econòmica", "turisme i coneixement"...), altres de negatives ("no s'haurien de celebrar", "risc mediambiental", "no és una prioritat"...) i també de neutres ("dubtós", "indiferent", "manquen infraestructures"...).
Si es té en compte aquesta pregunta en concret, dos terços dels enquestats esmenten aspectes positius, sis punts per sota del nivell de suport destacat pel Govern, mentre que un 24% en diuen de negatius, deu punts més que aquells que no veuen interessant o estratègic el projecte. El posicionament favorable és encara nítidament superior al contrari, però amb un marge menys exagerat que si es té en compte només la pregunta amb resposta tancada sobre l'interès estratègic.
Els joves, menys crítics
En aquest cas, el rebuig sembla superior en els homes que en les dones i, malgrat que no hi ha diferència significativa pel que fa a mencions positives amb l'edat, sí que n'hi ha més de negatives en el grup de 50 a 64 anys i menys en el de menors de 25. Quant a electorats, aquells més decantats cap a percepcions bones serien els del PSC i Cs, per davant del d'ERC, mentre que tant el de Junts com el dels comuns esmenten aspectes positius en un 62% dels casos i de negatius, en un 40%-41% (les respostes podien ser múltiples i englobar percepcions divergents). La meitat de votants de la CUP en diu coses bones i l'altra meitat, de dolentes i, tot i que només un 45% dels de Vox destaquen fets positius, també només un 30% en citen de negatius.
Tot i això, més enllà dels posicionaments genèrics, hi ha algunes percepcions en forma de potencialitats i riscos que són força transversals, mostrant els enquestats consciència a la vegada de possibles fets positius i negatius quan s'expliciten cadascun d'aquests i s'han de posicionar en relació a si els veuen probables. Una clara majoria creu que els Jocs d'Hivern acceleraran les inversions al Pirineu i crearan ocupació (amb l'excepció dels votants de la CUP), però hi ha molta acceptació a la vegada conforme aquests nous llocs de treball seran precaris i temporals (menys els electors de Cs i PP, que estan dividits en això).
Igualment, dos terços dels enquestats temen que el territori pugui patir un alt cost mediambiental a causa del projecte (ho veu menys probable l'electorat de Cs) a la vegada que estan dividits en relació a que, per contra, pugui servir per cuidar més l'entorn i evitar incendis (els votants de la CUP i comuns ho rebutgen, però els de PP i Cs i els jubilats hi confien). En general, una clara majoria transversal creu que els Jocs faran que les telecomunicacions arribin a arreu, que el Pirineu es posicioni internacionalment, que s'incrementi l'oferta d'oci i que augmentarà el turisme, però molts també temen que aquest no sigui sostenible (menys en el cas dels votants d'ERC, Junts i Cs i la gent jove), així com una majoria ajustada nega que serveixin perquè els joves no marxin dels pobles.
En realitat, l'enquesta original no preguntava per un posicionament explícitament favorable o contrari als Jocs d'Hivern, sinó que demanava si es creia que celebrar-los seria "interessant o estratègic" per a Catalunya i/o per al Pirineu. El 73% de respostes identificades pel Govern com a adhesions al projecte eren aquelles que afirmaven que ho seria almenys per al Pirineu. Les dades avançades no incloïen les respostes a una altra preguntava relativa a si l'opinió respecte el projecte podria variar en funció de com es concretés o de disposar de més informació i, en aquest cas, escassament un 19% el veu estratègic i afirma que el seu posicionament és ferm.
Per tant, la Generalitat no només ha de desencallar la candidatura conjunta amb l'Aragó o optar a organitzar en solitari els Jocs, com li demana que faci la Federació d'Esports d'Hivern, sinó que també ha d'acabar de convèncer la mateixa ciutadania. Parteix, en tot cas, d'una posició més favorable als seus posicionaments, ja que fins a un 50% de catalans veu a priori interessant o estratègic el projecte tant per a Catalunya com per al Pirineu, així que segurament serà més fàcil acabar de decantar-lo cap al suport. Un 8% més els considera a priori interessant per a Catalunya o per al Pirineu, mentre que tan sols un 5% ho rebutja de forma ferma per a tots dos i un 9% més ho fa, però admetent que podria canviar de parer.
Les postures pel que fa a la ciutadania de l'Alt Pirineu i l'Aran -aquells que participaran a la consulta per validar la candidatura- són lleugerament més positives, amb un 18% que veu amb fermesa estratègics els Jocs per a Catalunya i el Pirineu i un 5% més, per a un o altre àmbit, mentre que tan sols un 4% hi estaria clarament en contra. Les primeres dades difoses de l'enquesta tampoc no mostraven xifres per electorats i, en aquest sentit, els votants del PSC són els que més veuen com a interessant el projecte, seguits dels del PP i ERC, per bé que la majoria d'aquests admeten igualment que podrien canviar d'opinió en funció del projecte o de la informació que els arribi.
Les bases de Junts tenen posicionaments més oposats als Jocs que els seus companys de Govern, amb quasi una quarta part de les quals sense interès en ells. Pel que fa als comuns, els votants hi estan decantats cap a posicions favorables, malgrat el suport del partit a la manifestació contrària, i fins i hi ha més oposició a Vox, l'electorat més polaritzat en aquesta qüestió. El de la CUP, formació que més ha criticat els Jocs d'Hivern, està dividit en tres grups, amb quasi tanta gent que els veu interessants per a Catalunya i el Pirineu com per cap dels dos, mentre que molts també opinen que només ho són per a un dels dos àmbits.
El següent gràfic mostra les dades sense diferenciar entre aquells amb dubtes, tan sols especificant si es veu el projecte interessant o estratègic, però sí mostrant quants ho creuen per al Pirineu i quants per a Catalunya, en cas que no s'hi consideri per a tots dos o per a cap. Així es pot observar com quasi un 30% de votants de la CUP afirmen que els Jocs són interessants per al Pirineu, però no per a Catalunya. Igualment, hi ha una major visió positiva entre la gent jove que entre els més grans, així com més aturats el veuen estratègic tant per a Catalunya com per al Pirineu que la resta.
Com es pot observar, el percentatge d'aquells que no admeten cap interès estratègic també creix entre aquelles persones que més coneixen del projecte: del 6% en aquells que no en sabien res a un 8% en aquells a qui els hi sona, a un 17% en aquells que sabien de la proposta però sense detalls i a un 27% en aquells que sí que la saben i hi estan interessats. Tant podria ser, però, que l'oposició cresqués a mesura que més es coneix del projecte com que precisament el rebuig a aquest portés a voler-se'n informar més per fer-ne oposició.
Més preguntes per calibrar
En tot cas, hi ha altres preguntes de l'enquesta que permeten calibrar també el nivell de suport o rebuig als Jocs d'Hivern. N'hi ha una que demana l'opinió sobre la possibilitat que se celebrin, amb respostes obertes i múltiples, les quals s'agrupen en idees globals genèriques, algunes d'elles positives ("seria positiu", "millora econòmica", "turisme i coneixement"...), altres de negatives ("no s'haurien de celebrar", "risc mediambiental", "no és una prioritat"...) i també de neutres ("dubtós", "indiferent", "manquen infraestructures"...).
Si es té en compte aquesta pregunta en concret, dos terços dels enquestats esmenten aspectes positius, sis punts per sota del nivell de suport destacat pel Govern, mentre que un 24% en diuen de negatius, deu punts més que aquells que no veuen interessant o estratègic el projecte. El posicionament favorable és encara nítidament superior al contrari, però amb un marge menys exagerat que si es té en compte només la pregunta amb resposta tancada sobre l'interès estratègic.
Els joves, menys crítics
En aquest cas, el rebuig sembla superior en els homes que en les dones i, malgrat que no hi ha diferència significativa pel que fa a mencions positives amb l'edat, sí que n'hi ha més de negatives en el grup de 50 a 64 anys i menys en el de menors de 25. Quant a electorats, aquells més decantats cap a percepcions bones serien els del PSC i Cs, per davant del d'ERC, mentre que tant el de Junts com el dels comuns esmenten aspectes positius en un 62% dels casos i de negatius, en un 40%-41% (les respostes podien ser múltiples i englobar percepcions divergents). La meitat de votants de la CUP en diu coses bones i l'altra meitat, de dolentes i, tot i que només un 45% dels de Vox destaquen fets positius, també només un 30% en citen de negatius.
Tot i això, més enllà dels posicionaments genèrics, hi ha algunes percepcions en forma de potencialitats i riscos que són força transversals, mostrant els enquestats consciència a la vegada de possibles fets positius i negatius quan s'expliciten cadascun d'aquests i s'han de posicionar en relació a si els veuen probables. Una clara majoria creu que els Jocs d'Hivern acceleraran les inversions al Pirineu i crearan ocupació (amb l'excepció dels votants de la CUP), però hi ha molta acceptació a la vegada conforme aquests nous llocs de treball seran precaris i temporals (menys els electors de Cs i PP, que estan dividits en això).
Igualment, dos terços dels enquestats temen que el territori pugui patir un alt cost mediambiental a causa del projecte (ho veu menys probable l'electorat de Cs) a la vegada que estan dividits en relació a que, per contra, pugui servir per cuidar més l'entorn i evitar incendis (els votants de la CUP i comuns ho rebutgen, però els de PP i Cs i els jubilats hi confien). En general, una clara majoria transversal creu que els Jocs faran que les telecomunicacions arribin a arreu, que el Pirineu es posicioni internacionalment, que s'incrementi l'oferta d'oci i que augmentarà el turisme, però molts també temen que aquest no sigui sostenible (menys en el cas dels votants d'ERC, Junts i Cs i la gent jove), així com una majoria ajustada nega que serveixin perquè els joves no marxin dels pobles.