Educació es mou després de la vaga: ofereix 500 euros més cada any als docents fins al 2029

La proposta de la Generalitat, que d'entrada no ha satisfet els sindicats, inclou també l'inici d'un pla de desburocratització i la promesa de reduir les ràtios: un alumne menys per classe en tres anys

Publicat el 18 de febrer de 2026 a les 13:09
Actualitzat el 18 de febrer de 2026 a les 14:43

El Departament d'Educació i Formació Professional ja té una primera proposta per sofocar les protestes a escoles i instituts, després d'una setmana marcada per una vaga educativa que va afectar el país com feia anys que no passava. La iniciativa de la Generalitat inclou una millora del salari a través del complement específic -o complement autonòmic- dels mestres i professors. El pla suposaria augmentar en 1.480 euros als docents de primària i en 1.513 euros als de secundària el sou brut anual, de manera progressiva els pròxims anys, fins a arribar a rematar-ho a finals de 2029. És a dir, d'aquí a quatre anys, els docents cobrarien uns 110 euros mensuals bruts extra, amb aquest acord. Tot plegat, però, s'ha deixat pendent de l'aconseguiment de l'aprovació d'uns nous pressupostos a la Generalitat, un objectiu polític que el Govern encara no té garantit.

Des del Departament d'Educació i Formació Professional s'ha volgut posar èmfasi en què, com va expressar ahir el mateix president Salvador Illa en una entrevista a TV3, la proposta que han posat sobre la taula és una opció "realista". Així, consideren que aquest augment del 15% del complement autonòmic, que feia 25 anys que restava intacte, és un esforç rellevant, tenint en compte que afecta 97.000 docents, l'equivalent a més de la meitat (54%) del cos de funcionaris de la Generalitat. 

Sigui com sigui, a nivell tècnic, s'argumenta que per justificar formalment l'augment del complement específic també s'haurà d'incloure que els mestres i professors assumeixen "noves funcions", en aspectes com orientació i escola inclusiva. Malgrat això, des de la conselleria s'assenyala que hi ha molts docents que ja compleixen amb aquestes atribucions. 

Aquestes dades, però, encara queden lluny d'altres acords que l'administració catalana ha tancat els darrers dies, tal com s'han encarregat d'assenyalar els sindicats educatius. Sobretot fan referència a l'acord dels Mossos d'Esquadra per incrementar en 4.000 euros anuals el complement específic, juntament amb la reducció de la jornada laboral. En aquest sentit, però, fons de la conselleria d'Educació i Formació Professional sostenen no es poden barrejar peres i pomes i recorden que el cos de la policia catalana també és molt inferior en nombre de treballadors, amb uns 18.000 agents. 

En una primera reacció, el sindicat majoritari de sector docent, Ustec, ha advertit que rebutja la proposta inicial i que "el conflicte anirà a més". "El Departament ofereix un increment del complement específic del 15%, aplicat progressivament en quatre anys (105-108 euros mensuals segons cos)", fet que representa "un moviment insuficient per compensar la pèrdua acumulada de poder adquisitiu dels darrers quinze anys" i que "la proposta queda molt lluny de la reivindicació sindical inicial –augment del 25% del salari o del 100% del complement específic– i no incorpora cap clàusula vinculada a l’IPC ni resol el deute acumulat", defensen des d'Ustec.

De les ràtios a l'escola inclusiva

Igualment, la proposta d'Educació, que encara té pendent seduir els sindicats, inclou també l'inici d'un pla de desburocratització -a través d'una subcomissió que es vol crear a la mesa sectorial amb els sindicats- o la promesa de reduir les ràtios: un alumne menys per classe en tres anys, tant a la primària com a la secundària. De fet, de cara al curs 2028-2029, es voldria arribar a tenir un màxim de 20 alumnes per classe a les escoles (actualment la mitjana és de 21,4) i 27 estudiants per aula als instituts (ara n'hi ha 28,1). Més enllà d'aquest termini, també es preveu seguir avançant per reduir les ràtios -una tendència que també quedarà afavorida per la reducció de la natalitat dels darrers anys- i arribar als 25 alumnes per classe a l'ESO.

De la mateixa manera, la iniciativa del Govern inclou també algunes millores en escola inclusiva, un altre dels àmbits que fa temps que tiba la plantilla dels centres educatius. En aquest sentit, la conselleria defensa "crear fins a 300 noves figures atenció educativa" de cara al curs 2027-2028, alhora que preveu augmentar les places als centres d'educació especial, amb 6 milions d'euros aportats aquest mateix any. Entre altres mesures, també es planeja una revisió dels criteris de ràtios als EAP i reforçar el personal SIEI i SIEI+ a l'escola ordinària.