L'atenció en català al sistema de salut del país és un dret dels pacients teòricament garantit, però només cal anar un dia al metge per comprovar que difícilment és una realitat. Les dades recents del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya són molt clares: el 47,8% dels sanitaris no fan servir el català habitualment, el 30,9% no saben parlar-lo i el 13% directament no l'entenen. L'ús de la llengua decreix en les generacions més joves de professionals, mentre que hi ha una generació de metges catalanoparlants cada cop més a prop de la jubilació.
Gràcies o, per culpa d'aquesta emergència lingüística és que l'abril passat va néixer l'associació Metges pel Català, primera entitat professional dedicada exclusivament a la promoció de la llengua, i que té clar que cal revertir el fet que el castellà s'hagi convertit en la "llengua vehicular" dels centres sanitaris catalans. "El nostre objectiu és que simplement es facin complir les normes", explica Lluís Mont, president de l'entitat, en conversa amb Nació.
El projecte es va teixir a través de les xarxes socials i posteriorment ha derivat en una entitat que ja fa les primeres accions. Aquests dies han creat un decàleg de suggeriments per fomentar el català que ha estat repartit en col·laboració amb Plataforma per la Llengua a centres de diferents, majoritàriament de l'àrea de Barcelona, on el retrocés del català és més evident. "El decàleg diu coses òbvies, però que molta gent no sap", apunta Mont, referint-se a fets com que totes les comunicacions escrites i orals han de ser prioritàriament en català.
Però, més enllà d'això, Metges pel Català treballa ara en un programa voluntari d'acollida perquè els nous residents puguin aprendre la llengua davant la "deixadesa de l'administració". Els primers mesos de l'associació han estat "molt positius" i, tot i que admeten les dificultats de compaginar l'activisme amb la feina, creuen que se n'estan sortint en la voluntat de "ser provocadors i influents per canviar les coses". En aquests primers mesos, el que sí que constata Mont és que "no hi ha cap acció per evitar el retrocés" de la llengua, tot i que sí que creu que cada cop hi ha més conscienciació i "pressió social", fent referència a iniciatives com "Mantinc el català".
Cal una "voluntat política ferma"
Ara bé, l'acció del col·lectiu mèdic necessita la "voluntat política ferma" de l'administració, sobretot del Govern. Mont explica que, tot i el canvi de Govern -ara en mans del PSC i després d'un cicle d'executius sobiranistes-, s'ha percebut una "continuïtat" pel que fa a la voluntat de garantir el català a l'àmbit sanitari. L'associació manté el "diàleg permanent" amb la consellera de Salut, Olga Pané, que a l'inici de la legislatura ja va situar com a línia d'acció que cal promoure que els professionals sanitaris parlin el català. El Departament de Política Lingüística i el de Recerca i Universitats també han escoltat les peticions de l'entitat.
Quins haurien de ser els pròxims passos per blindar el català als centres sanitaris del país? La proposta estrella de Metges pel Català és la creació d'un "grup de dinamització lingüística" com el que ja existeix a l'Hospital Clínic de Barcelona, on Mont és cardiòleg. L'últim pla del Govern anava inclou mesures com desplegar la figura del referent lingüístic, que seria el més proper al que proposa l'entitat. "Seria un bon primer pas, però són iniciatives en paper que encara no s'han materialitzat", recorda el doctor.
El personal sanitari que no entén el català
Què fem amb el personal que no entén el català? És una de les preguntes que pilota el debat sanitari des de fa uns anys, i que té difícil resposta. El que sí que queda clar és que Catalunya necessita professionals que vinguin de fora, cosa que Mont creu que és un fet generalitzat a tot Europa, i ho veu positiu perquè "manté la competitivitat alta". "Però per ser un bon professional, no et pot fer mandra aprendre l'idioma del país on treballes", matisa el president de l'entitat.
Cal recordar que encara ara és possible treballar a la sanitat pública sense parlar català. Arran de la pandèmia de la Covid, la conselleria de Salut es va veure obligada a contractar de manera temporal sanitaris de fora de Catalunya sense el requisit de saber català. Ara bé, si es volen estabilitzar, en principi han de tenir el nivell C1 de català. "Ara ja és un argument fal·laç dir que no hi ha personal suficient", critica Mont.
Una de les claus es troba en les poques facilitats que es donen des de l'administració, cosa que fa molt complicat que els treballadors puguin complir el procés per aprendre català. "Cal acompanyar-los i reconèixer qui ha après una llengua nova, que és una cosa complicada i que té molt de mèrit", recorda el metge, que explica que la majoria de professionals mostra predisposició per adquirir els coneixements requerits sobre l'idioma. "Les campanyes que diuen el contrari només volen fer por a qui ha de prendre les decisions", conclou el doctor.