El 24 de març el tinent d'alcaldia de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, compareixia en roda de premsa després de la reunió de la Junta de Seguretat Local. Preguntat per les darreres detencions de persones estrangeres per no tenir papers a càrrec de la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i la policia nacional espanyola, Batlle va assegurar que a la capital no es feien identificacions policials "racialitzades". "Nego la major", va afirmar, contundentment. El mateix dia 24, poques hores més tard, els tres cossos policials detenien en un operatiu conjunt al Raval 118 persones per no tenir regularitzada la seva situació administrativa, segons confirmen fonts oficials de la policia espanyola a NacióDigital.

Els operatius conjunts entre la policia local, els Mossos i la policia espanyola han esdevingut habituals des que s'ha posat en marxa l'anomenat Pla Tremall, coordinat pels tres cossos per perseguir lladres multireincidents. En el cas de l'operatiu del 24 de març, entre els 118 detinguts acumulaven 423 antecedents.

Com és habitual, les detencions s'emparen en la llei d'estrangeria, que permet arrestar qualsevol persona en situació irregular. Les detencions es produeixen pel passat delictiu i pel fet de no tenir papers, no perquè la persona hagi estat enxampada delinquint in fraganti. Qui fa les detencions és la policia nacional espanyola, que trasllada els arrestats a la comissaria i els obre un expedient. 

[noticiadiari]2/217788[/noticiadiari]
En alguns casos,mentre l'expedient és obert, la persona queda en llibertat, En d'altres, el jutge pot dictar el seu ingrés al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) i el desenllaç pot ser la deportació al país d'origen. En el cas de les darreres detencions al Raval, la policia espanyola no ha concretat quina conseqüència ha tingut l'obertura de l'expedient per als detinguts.

Les 118 detencions se sumen a 20 que ja s'havien produït les darreres setmanes a Barcelona en aplicació de la llei d'estrangeria, a través d'operatius conjunts dels tres cossos policials. El 24 de març, Batlle titllava d'"intoxicació" les denúncies per identificacions per perfil ètnic.

Aquell dia, Batlle va comparèixer acompanyat del comissari dels Mossos d'Esquadra, Carles Anfruns, que va traspassar a la policia nacional espanyola qualsevol responsabilitat sobre operatius d'estrangeria. El passat mes de juny, el cap dels Mossos Eduard Sallent, va reconèixer que la policia catalana feia identificacions per "biaix ètnic".

Un "problema endèmic"

Les operacions d'estrangeria dels cossos policials es regeixen per identificacions per perfil ètnic, que han estat qüestionades tant a nivell local com internacional. El 2018 el grup de treball d'experts de l'ONU sobre persones afrodescendents a qualificar aquest tipus d'identificacions de "problema endèmic" a l'Estat. 

A Catalunya, l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat va reclamar el 2020 acabar amb les identificacions per perfil ètnic i racial."L’objectiu és una policia coherent amb una societat en constant canvi i capaç d’oferir un servei públic de seguretat aplicable i accessible a tota la ciutadania, independentment del seu origen ètnic i cultural", deia en el seu informe.

A Barcelona, col·lectius com SOS Racisme, Obrim Fronteres, Tras la Manta o el Sindicat Popular de Venedors Ambulants han criticat reiteradament aquesta pràctica. "A Barcelona s'orquestren operacions militaritzades seguint amb la criminalització de la migració i el racisme institucional", denunciava SOS Racisme a mitjans de març.