[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

No hi ha una interpretació unívoca de la reforma el codi penal i dels seus efectes. La resolució de Pablo Llarena i els moviments que prepara la Fiscalia del Tribunal Suprem impedeixen que els partits implicats en la batalla judicial i política amb el procés de fons puguin cantar victòria o hagin d'acotar el cap. Queda molta tela per tallar i ningú dona el braç a tòrcer. Ni Junts ni ERC plegaran veles -ho demostraran aquest dijous a les portes de la cimera Sánchez-Macron- ni els jutges i fiscals estan disposats a acompanyar la "desescalada" que pretén el govern del PSOE i Podem per acabar la legislatura en pau i amb els vots d'ERC. La justícia patriòtica intentarà que la repressió no s'aturi i continuar sent protagonista.

Finalment, segons l'escrit de Llarena per adaptar la instrucció al nou codi penal, la derogada sedició no sembla que hagi de mutar automàticament en desordres públics agreujats, tal com afirmaven els dirigents més espanyolistes del PSOE i donaven per bo els líders de Junts en l'intent de desacreditar els pactes d'ERC. Els fiscals del Suprem sí que intentaran donar-los la raó adaptant les condemnes per sedició a desordres, segons diverses informacions. 

Llarena ha estat inflexible en l'altre assumpte, el de la malversació, que els republicans asseguraven haver reduït a la mínima expressió. Els seus advocats ara ho combatran i caldrà veure què hi diuen el TSJC i la Fiscalia, però si s'imposa la tesi de Llarena, que no ha rebaixat la gravetat del delicte tot i que no hi havia enriquiment personal, ni se suavitzaran les acusacions contra els que no han estat jutjats ni es rebaixaria la inhabilitació als condemnats el 2019, que haurien d'esperar a tornar a la política institucional.

Que decaigui la sedició té efectes pràctics: la secretària general d'ERC Marta Rovira i l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí -tot apunta que serà la primera beneficiària dels fruits de la taula de diàleg- podran tornar de l'exili perquè ja només se les acusarà de desobediència i no implica presó. Que es mantingui la malversació pels exmembres del Govern té un altre efecte: la Justícia espanyola continuarà demanant extradir Puigdemont, Comín i Puig per jutjar-los i, tal vegada, empresonar-los. A la Moncloa sembla que sospiren perquè aquesta possibilitat agafi volada per rebaixar la pressió de la dreta política i mediàtica sobre Sánchez. I aquí entra també en joc el que digui la justícia europea sobre entregar-los a Espanya i, sobretot, amb relació a la immunitat dels dos eurodiputats.

Relacionat amb aquest assumpte, el divendres Bernat Surroca publicava una notícia de recorregut: Lluís Puig ha decidit prescindir de Gonzalo Boye, el mediàtic advocat que posa la lletra jurídica al discurs de la confrontació, i contractar Miquel Sàmper, que tal com va declarar ell mateix a El Món té i activarà una estratègia per fer tornar a casa l'exconseller de Cultura. Una estratègia que, segons que lamentava l'entorn de Boye, seria similar a la d'Anna Gabriel, Meritxell Serret o a la que seguirà Rovira i que implica personar-se al Suprem.

El canvi de lletrat fractura la sintonia en l'estratègia de defensa dels exiliats de Junts, que fins ara feien confiança a Boye. Una estratègia que sosté l'oferta política del partit encara que Xavier Trias i el seu equip a Barcelona, format pràcticament en exclusiva per dirigents provinents de CDC que no eren partidaris de deixar el Govern, usin un to més moderat i allarguin la mà també al PSC. I l'oferta és posar tots els ous a la cistella de la "confrontació" amb l'Estat, que Puigdemont va proclamar avisant que ell no tornaria de l'exili "ni rendit ni emmanillat".

Aquests dies publicàvem en primícia el document d'estratègia per a 2023 que dissabte va debatre el consell nacional de Junts a Igualada. "La confrontació política i no-violenta amb l'estat liderada des de l'exili pel MHP Puigdemont resta com l'única via possible per aconseguir la independència", hi deien. És ben clar on són, si més no retòricament i Jordi Turull va incidir en aquesta línia vinculant la protesta del 19 al retorn del president exiliat.

Aquesta és l'oferta. I que es mantinguin vives les opcions de Puigdemont de sortir-se'n a Europa -Boye n'està convençut, per més que Puig se n'hagi cansat i cerqui una sortida- alimenten el retorn. I la idea del retorn n'alimenta una altra: la del "momèntum" liderat pel "president legítim" que expliquen no pocs dirigents i activistes de Junts. L'anàlisi de tot plegat ha d'incorporar, però, que una victòria jurídica de Puigdemont no estovarà la posició de l'Estat, no serà suficient perquè Sánchez accepti convocar un referèndum, reconegui el "mandat de l'1-O" o s'estigui de braços plegats si el president exiliat torna i lidera quelcom similar a una insurrecció que confronti, no queda clar per quines vies, amb l'Estat.

I aquest és el problema de fons de Puigdemont. Que el seu retorn va lligat, si no el converteix en una solució personal o electoral per impulsar a Junts, al "tornar-ho a fer", a desenterrar la via unilateral que ara ERC desestima. Una expectativa que, si més no públicament, ni ell ni els dirigents del seu partit han explicat de quina forma se satisfarà. Ni consta com ho ha de tornar a fer ni tan sols consta que ho vulgui tornar a fer com s'imaginen alguns dels seus seguidors i portaveus.

Això no va de batalles jurídiques. Va d'explicar quins sacrificis s'estan disposats a demanar i a assumir en el camí de la confrontació un cop Junts dona per fet que el diàleg amb l'Estat "ha fracassat en els seus objectius originals" i no hi haurà ni amnistia ni dret a l'autodeterminació. Si torna ara, Puigdemont haurà de satisfer una expectativa alta entre els seus partidaris que projecten tardors o primaveres calentes. Si triga uns anys a fer-ho, l'expectativa es dissoldrà com un terròs de sucre perquè la política haurà generat nous lideratges, agendes i estratègies. Sempre ho acaba fent.

» Aquesta setmana estarem molt pendents de la cimera hispanofrancesa de dijous a Barcelona, que conviurà amb la negociació de pressupostos que Pere Aragonès i Salvador Illa no són capaços de tancar malgrat que, en la part de números, l'acord és gairebé total. El primer té pressa per tenir pressupost i el segon tiba al corda i fa evident la debilitat el president. 
 

---

Avui no et perdis

» Anàlisi: Com ha driblat Llarena la reforma de la malversació per mantenir la pressió sobre l'1‑O?; per Bernat Surroca.

» Puigdemont afirma que es prenen decisions polítiques per perseguir‑lo judicialment; per Bernat Surroca.

» De la Catalunya Nord al corredor mediterrani: la cimera que no es farà; per Pep Martí.

» Quan érem francòfils; per Pep Martí.

» Maragall es posa en marxa per no ser víctima de «l'efecte Trias»; per Carme Rocamora.

» Reportatge: Té sentit la figura del funcionari avui dia?; per Bernat Surroca.

» Dades: Radiografia de l'empleat públic: quants n'hi ha i què fan? En són molts?; per Roger Tugas.

» Opinió: «La ultradreta global i la políica catalana (I)»; per Enric Marín i Otto.

» Urgències saturades a l'Hospital del Mar: amenaces de dimissió i trucades per esquivar pacients; per David Cobo.

» El govern espanyol amenaça formalment Castella i Lleó perquè no apliqui cap mesura antiavortament.  

» Reportatge: Cercles d'homes: la fi dels mascles alfa; per Guillem Maneja.

» Opinió: «I mentrestant, Israel»; per Montserrat Tura.

» Gairebé tot el país en alerta pel canvi de temps a partir d'avui.

» Entrevista a Joan Carles Girbés: «El llibre del príncep Harry hauria d'estar en català»; per Pep Martí.

» Futbolítica: Un estadi per a major glòria del rei Fahd; per Ramon Usall.

» Jo competeixo: «Te felicito, Miley»; per Modernet. 

» Bizarrap, el rei de la música urbana per «streaming»: us presentem el productor de moda; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Al pavelló ZAL Zona Franca, batejat com a Cupra Arena, feien ahir la tercera jornada de la Kings League, un dels esdeveniments d'streaming més importants de la temporada, que organitza l'exfubolista Gerard Piqué i on col·laboren exjugadors i streamers reconeguts com ara Ibai Llanos. Al pavelló, però, tot estava enfocat a l'streaming i va quedar convertit en una mena de plató gegant. Els assistents van trobar a faltar poder gaudir de l'espectable en viu i una mica d'organització al marge del tracte VIP dispensat als organitzadors. Amb quatre canyes, això sí, van ser capaços de fer un esdeveniment que va concitar un milió de persones. Per cert, que Piqué va protagonitzar una de les imatges del dia arribant amb un Twingo nou de trinca el mateix dia que s'estrenava el patrocini de Casio. Feia broma i no sembla massa afectat per les invectives de Shakira. 

Vist i llegit

Al llarg de la passada setmana el diari francès Libération ha publicat una extensa investigació sobre el cas Oriol Oil. L'assumpte té a veure amb les corrupteles d'una empresa petroliera fantasma del Congo controlada pel magnat Lucien Ebata, molt pròxim al president congolès, Denis Sassou-Nguesso. Segons els periodistes del diari francès, aquesta empresa també podria haver finançat amb una quantitat de fins a dos milions d'euros la candidatura de Manuel Valls per les primàries socialistes a la presidència de la República el 2017, extrem que l'exregidor de Barcelona nega malgrat els indicis policials. Valls ja va ser multat pel Tribunal de Comptes espanyol per finançar irregularment la seva campanya a Barcelona, on va fracassar tot i que va fer alcaldessa Ada Colau barrant el pas a Ernest Maragall, que havia guanyat les eleccions. Podeu recuperar aquí tota la sèrie i veure aquí la portada que li van dedicar divendres. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1991, avui fa 32 anys, George Bush pare va ordenar el començament de la Guerra del Golf i l'inici dels bombardejos sobre la població civil a Bagdad. Era l'operació "Tempesta del desert" després de la invasió iraquiana de Kuwait. La Guerra del Golf va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades pels Estats Units. Les hostilitats van finalitzar el 28 de febrer de 1991 amb la rendició de Saddam Hussein. El conflicte es va poder seguir des de la televisió. La CNN va fer-ne un seguiment exhaustiu i els teleespectadors van seguir una guerra al moment per primer cop. Així ho va emetre la cadena americana de notícies.

 L'aniversari

El 16 de gener de 1968, avui fa 55 anys, va néixer a Barcelona la periodista Mònica Terribas i Sala. En l'actualitat fa de professora de la UPF, treballa a l'àrea de documentals de Mediapro i participa en espais d'opinió a RAC1. Terribas va guanyar molt prestigi com a presentadora de l'informatiu nocturn d'autor La nit al dia, que TV3 va emetre entre 2002 i 2008. Entre 2008 i 2012 va ser directora de Televisió de Catalunya i després va passar per l'Ara, on va fer d'editora, i a dirigir i presentar El Matí de Catalunya Ràdio durant els anys àlgids del procés. Terribas destaca com a entrevistadora. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i vicepresidenta d'Òmnium. Us deixo l'entrevista que li va fer al també Ryszard Kapuscinski l'any 2005. 

  ​ Fes clic aquí per rebre'l