[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

"Yolanda Díaz ofereix a ERC i a Bildu una altra pujada del salari mínim per aconseguir que donin suport a la reforma laboral". Era el titular que feia un diari de Madrid fa dues setmanes quan la vicepresidenta espanyola va venir a Barcelona a trobar-se amb CCOO i UGT. L'objectiu era pressionar els republicans perquè votessin sense contrapartides el text que ella havia pactat amb les centrals i la patronal. No se'n va sortir perquè no va voler que de la reforma acordada amb els agents socials se'n toqués ni una sola coma per millorar-la al Congrés. Volia evitar enfurismar la patronal i l'ala dreta del PSOE. Però, lògicament, el salari mínim s'apujarà i ho farà fins als 1.000 euros a tota Espanya. No depenia, per tant, de la rocambolesca votació de la setmana passada.

Per diversos motius. En primer lloc, perquè el govern espanyol, i més concretament Podem, han de compensar el fiasco d'haver incomplert la promesa de derogar la reforma laboral de Rajoy que van votar el PP i CiU el 2012. Mesures com ara recuperar els salaris de tramitació o millorar les indemnitzacions per acomiadament s'han quedat al tinter. Aquesta mateixa setmana Pablo Iglesias lamentava que l'esquerra no hagués estat més valenta a l'hora de recuperar drets i no amagava el desencís per haver deixat fora de l'acord les esquerres nacionals. A incrementar l'SMI s'hi oposa la CEOE. Ara ja els va bé.

En segon lloc, perquè la inflació interanual a Espanya és del 6,5%, una xifra a la que feia anys que no estàvem acostumats. No passava des de 2011. L'encariment de l'energia i els problemes d'abastiment han incrementat els preus i els salaris no ho fan al mateix ritme. La patronal demana "contenció" i hi ha treballadors que fa anys que no veuen actualitzat el seu sou. En tercer lloc, perquè la "convergència" amb la UE -que ja va demanar reduir la temporalitat al mercat de treball- ha d'incorporar continuar incrementant el salari mínim, tal com s'ha fet en els darrers anys. Amb els 1.000 euros (comptant 14 pagues) som encara lluny dels gairebé 1.600 euros (comptant-ne 12, que és com es fa a la UE) que tenen fixats Alemanya i França.

I, en quart lloc, perquè cal una sortida més justa i menys desigual a la crisi de la Covid. El crac financer de 2008 provocat pel sector bancari el van pagar els treballadors amb retallades socials i precarietat. El malestar i la frustració que això va crear a les classes mitjanes explica, també, l'ascens dels populismes i d'extremismes de tota mena. Sempre hi ha qui s'abona a solucions fàcils.

Però és evident que els governs no només han de pensar en els treballadors assalariats. La millora de les seves condicions no pot fer-se escanyant autònoms, cooperatives, centres de treball especial o pimes. Continua, en aquest sentit, pendent una reforma fiscal que eviti el dúmping entre territoris i combati de forma més efectiva el frau i l'elusió fiscal que practiquen, sobretot, les grans empreses i fortunes. Aquestes són capaces de burlar l'administració tributària i es beneficien d'un marc legislatiu amb massa forats. 

Finalment, una reflexió en clau catalana. La pujada, beneïda pels sindicats estatals, que estan en plena lluna de mel amb Díaz, és insuficient per als treballadors catalans. Ho és si tenim en compte que el cost de la vida és més alt al nostre país que a la resta de l'Estat, especialment a Barcelona i la seva corona metropolitana, on es concentra el gruix de la població. Molts d'aquests treballadors estan enrolats al precari sector dels serveis.

La reivindicació de situar-lo en 1.300 euros té tot el sentit, però per ara no compta amb el favor dels agents socials majoritaris. 1.300 euros seria l'equivalent al 60% del salari mitjà a Catalunya. Aquesta és la fórmula que aconsellen els organismes internacionals. Però, és clar, les competències laborals i de seguretat social segueixen fortament centralitzades. L'Estatut de 2006 ho va intentar canviar tímidament i sense èxit, i la nova reforma laboral tampoc ha servit per obrir la via. Caldrà continuar esperant.  
 

---

Avui no et perdis

» El salari mínim a l'Estat s'incrementa fins als 1.000 euros; per Sara González.

» Opinió: «Una altra gran mentida»; per Joan Foguet.

» Opinió: «Una reforma minúscula, però...»; per Montserrat Nebrera.

» Dades | Un 76% de catalans defensa la immersió lingüística; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Si fos una llengua espanyola»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Centrem sondeja Sandro Rosell per ser candidat a l'alcaldia de Barcelona; per Oriol March.

» La CUP exigeix a Aragonès un «canvi de rumb» que prioritzi el referèndum i els drets socials; per Bernat Surroca.

» Radiografia de les sis onades de Covid: dos anys d'encerts i errors; per Irene Montagut i Roger Tugas.

» Fil directe: «Dopamina barata»; per Sara González.

» La Sindicatura de Comptes troba irregularitats en contractes d'emergència de la Generalitat en pandèmia.
 

---

 El passadís

Som molts els que cada divendres des de fa dos anys esperem els vídeos del duet Pantomima Full, capaços de fer broma i ridiculitzar situacions i comportaments molt quotidians i també els flipats de la generació entre 30 i 40 anys. El darrer vídeo del madrileny Alberto Casado i el gallec Rober Bodegas tenia accent català. En concret era, sense que en cap cas ho semblés malgrat que ells tampoc ho amagaven al seu canal de YouTube, un branded content (contingut patrocinat) de Renfe. Se'n fotien amb gràcia dels pesats del vagó. La realització del vídeo dels Pantomima va anar a càrrec de la productora Alguna Pregunta Més, propietat del periodista Antoni Bassas.

Vist i llegit

Aquests dies s'esdevé l'aniversari dels darrers dies de la Catalunya republicana, que va precipitar la caiguda de Barcelona a finals de gener de 1939. En la seva retirada, els republicans van volar ponts i altres infraestructures. Tampoc van voler deixar munició i van fer alguna bestiesa fruit de la precipitació. És el que va passar a Llers, a l'Alt Empordà. En un magatzem al poble hi tenien un magatzem amb 200 tones de dinamita. Van fer desallotjar el municipi i el van fer esclatar. Malgrat que es va ordenar marxar-ne hi van morir deu persones i es van enrunar dues terceres parts del nucli urbà.

Una part mai es va reconstruir perquè el franquisme va voler fer-ho servir propagandísticament i es va fer una nova zona de cases. Ara, l'ajuntament i el Memorial Democràtic han editat un documental amb testimonis de diversos veïns, que aleshores eren infants i joves i també d'historiadors. Les entrevistes les ha fet la periodista Sònia Pau, veïna del municipi. Aquí podeu veure "Llers, el poble que va esclatar en mil bocins" i que s'ha presentat aquesta setmana.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1929 s'estrenava la lliga espanyola de futbol professional. Aquella primera edició la va guanyar el Barça i el títol es va decidir a l'última jornada, guanyant per 2-1 el Reial Unió Club d'Irun i deixant el Reial Madrid amb la mel als llavis. No ha estat l'únic cop que el Barça ha guanyat el títol en l'última jornada, com podeu comprovar en aquest vídeo històric del club. Ha estat en nou ocasions. El Reial Madrid ha guanyat el campionat 33 vegades i el Barça, després de la seva revifada dels noranta amb Johan Cruyff, s'hi ha acostat i té en l'actualitat 26 campionats. Els segueix l'Atlètic de Madrid amb 11.

 L'aniversari

El 10 de febrer de l'any 1920 va néixer a Figueres el pedagog i polític Josep Pallach, que va morir d'un infart sobtat el 1977 en la plenitud de la seva carrera política. D'orígens humils, va ser militant del Bloc Obrer i Camperol i del POUM en la Segona República. Durant el franquisme patí l'exili i es va afiliar al Moviment Socialista de Catalunya. Després de tenir un paper molt actiu en el final de la dictadura i els inicis de la transició va ser escollit secretari general del PSC Reagrupament, el més moderat i catalanista dels tres partits que s'acabarien fusionant en l'actual PSC el 1978. Fa dos anys se'n va celebrar el centenari amb diverses activitats per acostar la seva figura i aquí en podeu saber més.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l