La població catalana que es considera no-creient es va estabilitzar al 51% el 2024, el mateix percentatge que el 2023, segons dades del CIS recollides per la Fundació Ferrer i Guàrdia en el seu catorzè informe Laïcitat en xifres. Els catalans que es consideren creients són el 46,9%, la xifra més baixa de tot l'Estat.
A la resta d'Espanya, les dades també confirmen una tendència sostinguda: el 39% de les persones es declaren atees, agnòstiques o indiferents, xifra que s’ha estabilitzat després d’anys de creixement, reduint-se 2,5 punts amb relació a l’any anterior. Madrid i el País Basc tenen entre un 44 i un 47% de no-creients. En canvi, Ceuta, Melilla, Extremadura i Castella-la Manxa mantenen índexs de religiositat per sobre del 67%.
La catorzena edició de l’estudi mostra el manteniment del relleu generacional en les opcions de consciència. Les persones joves d’entre 18 i 34 anys es declaren majoritàriament no religioses. El grup més majoritari és el de les noies entre 18 i 24 anys, mentre que el grup de 35 a 44 anys presenta un lleu repunt de la religiositat respecte a l’any anterior. Les dones continuen mostrant una major religiositat que els homes, especialment en el grup de persones catòliques practicants.
Més matrimonis civils i naixements fora del matrimoni
Les dades reflecteixen un descens generalitzat dels ritus de pas religiosos i una desvinculació progressiva de la pràctica religiosa, fins i tot entre les persones que es declaren catòliques: 7 de cada 10 no són practicants. La majoria dels matrimonis a Espanya són civils (82,3%), una tendència encara més marcada a Catalunya, on arriben al 90,5%, la tercera comunitat amb menys proporció de matrimonis religiosos. Els naixements fora del matrimoni es mantenen en un 50%, consolidant una tendència iniciada fa dècades.
Més educació laica
El nombre d’estudiants espanyols que cursen religió continua disminuint i se situa en 2.940.793, però el professorat assignat a aquesta matèria ha augmentat fins als 36.686 docents. Paral·lelament, creix l’alumnat que opta per activitats alternatives a la religió: un 42,6% a primària, un 45,9% a l’ESO i un 66,4% al batxillerat.
Aquesta tendència és especialment clara a Catalunya, el País Basc i les Illes Balears, on la majoria d’estudiants no cursen religió. De fet, a Catalunya el curs 2020-2021 el 61% dels alumnes de primària i el 60,5% d'ESO van cursar activitats alternatives a la religió. Al batxillerat van ser el 87,4%.
Actualment, Espanya compta amb 2.548 centres educatius catòlics, dels quals un 94,6% són concertats i, per tant, reben finançament públic parcial. A Catalunya el 17,5% dels alumnes del curs 2021-2022 anaven a centres confessionals. Les escoles concertades catòliques representen el 8,4% del total d'escoles catalanes, una mica per sota de la mitjana espanyola del 9%. Pràcticament tots els centres catòlics són concertats.
L’assignació tributària a l’Església catòlica ha assolit un màxim històric de 297,7 milions d’euros, malgrat que només un 10,4% dels contribuents marca exclusivament la seva casella a la declaració de la renda. Aquest augment s’explica, en part, perquè les persones que ho fan solen tenir rendes altes.
