"Penso que per a l'any 2030 nosaltres podem desenvolupar una proposta que condueixi a què el metro sigui gratuït". Amb aquestes paraules Gerardo Pisarello, aspirant a alcaldable de BComú, deixava caure la primera pista d'una de les propostes estrella amb què vol aspirar a l'alcaldia de Barcelona a partir del 2027. Ho feia en una entrevista a Nació. També assegurava que el seu equip ho havia estudiat amb deteniment i que era econòmicament viable. Llavors, però, es tractava d'una declaració amb nombroses incògnites obertes. Ara, Nació ha tingut accés al detall de la proposta concreta i el full de ruta amb què Pisarello planteja fer arribar la gratuïtat al metro de Barcelona.
El document desplega el cost econòmic de la iniciativa, estableix un calendari per fases i dibuixa la voluntat d'apujar impostos o crear-ne algun de nou per compensar la reducció dels ingressos dels bitllets de metro. De la mateixa manera, recorda que hi ha ciutats que tenen plantejaments similars. En aquest cas, s'esmenta que el nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, va prometre fer arribar els autobusos gratuïts durant el pròxim mandat, o que a les Illes Balears fa quatre anys que s'ha desplegat una bonificació total del transport públic, incloent-hi el metro de Palma de Mallorca, que fa que sigui gratis per als residents utilitzar la xarxa de transport pública.
En el cas de Barcelona, d'entrada es deixa clar que la idea és aplicar el cost zero per als usuaris únicament al metro. Malgrat tenir un sistema actualment integrat i simètric, que fa que pel mateix preu -i dins d'una zona- puguis utilitzar de manera igualitària amb un sol bitllet el tramvia, els FGC, Rodalies, els autobusos o el metro, ara es planteja trencar aquest model per fer una excepció. Se seguiria pagant la resta de mètodes de transport amb els títols existents actualment, però es buscaria que els residents no hagin de pagar per circular per les línies soterrades. Per contra, els turistes en quedarien fora, d'aquesta bonificació, i continuarien pagant.
Dels caps de setmana als joves i la gent gran
"La implantació del metro gratuït podria desplegar-se progressivament en tres fases", apunta el text de la proposta. Ara bé, abans d'iniciar-les, primer es faria un pla pilot d'un mes amb el metro gratis universal, però només durant els caps de setmana. Aquesta maniobra tindria un cost d'entre 7 i 10 milions d'euros, calcula la candidatura que aspira a ser el relleu d'Ada Colau. Els diners es podrien aconseguir a través de projectes de finançament europeu com l'Eit Urban Mobility o Horizon Europe, argumenten els impulsors del pla.
A continuació, l'extensió de la gratuïtat es desplegaria, pas a pas, per col·lectius. La fase 1 es dirigiria als joves, amb una modalitat T-Jove BCN Resident, que funcionaria com ja ho fa la T-16 per als menors de 16 anys, que no paguen el transport públic. En aquest cas, però, arribaria fins als 30 anys. La fase 2 suposaria fer totalment gratuïta la T-Metropolitana, dirigida a la gent de més de 60 anys, però sense importar els ingressos dels ciutadans, un tràmit que actualment sí que es té en compte. I en una tercera fase ja es decidiria si s'aplica la gratuïtat a tot els residents o si s'aplica esglaonadament a altres col·lectius, com "les persones en situació d'atur, rendes mitjanes o treballadors essencials". Sigui com sigui, l'objectiu final seria fer el metro gratis "al conjunt de residents de Barcelona" el 2030.
En aquesta darrera modalitat, l'equip de Pisarello defensa que a través del sistema de la T-Mobilitat es podria incorporar "un perfil de residència" que permetés bonificar al 100% el preu dels desplaçaments en metro. Per ser beneficiari només caldria estar empadronat a Barcelona. Per contra, "la resta de la integració tarifària vigent per a altres operadors i modes de transport" es mantindria. És a dir, els busos -malgrat ser també de TMB- sí que es pagarien, de la mateixa manera que es fa ara, i també la resta de transports públics.
La mirada als impostos
Des de la candidatura de BComú es remarca que actualment el que es recapta amb els preus del bitllet del metro que paga la ciutadania serveix per cobrir aproximadament entre el 40% i el 50% del cost del servei. Això, però, es podria substituir per finançament estable de l'administració, defensen. Segons dades confirmades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) a aquest diari, l'any 2024 es van ingressar uns 338 milions d'euros pel sistema tarifari del metro. Això representa un 40,7% dels ingressos, molt més que cap altre transport dels que formen part del sistema tarifari integrat. Si bé és difícil concloure amb molt de detall quina part d'aquestes aportacions fan els turistes o els ciutadans no residents a Barcelona, que continuarien pagant i per tant es continuarien rebent aquests ingressos, Pisarello proposa d'entrada assumir que el consistori haurà de començar a aportar aquests gairebé 340 milions d'euros anuals, que s'unirien als 249 milions que ja hi aboca.
En total, s'estableix que amb 589 milions d'euros (249+340) s'estaria parlant del que seria el 14% del pressupost de l'Ajuntament de Barcelona. I davant la intenció de destinar aquesta partida a millorar l'accessibilitat econòmica al transport, el document planteja revisar els impostos, en un sentit similar a l'estil de Mamdani, però sense concretar en quins voldria incidir. "Per garantir la correcta sostenibilitat financera, hauríem d'incrementar algunes figures tributàries ja existents o crear-ne de noves, garantint sempre la progressivitat i que funcionin com a mecanismes redistribuïdors de la riquesa".
Referents internacionals: de Montpellier a Brasil
Amb tot, la justificació de qui ja va ser tinent d'alcaldia de Barcelona durant el primer govern Colau es concentra en què la mesura no comportaria un pitjor servei. Tot citant informes internacionals sobre la gratuïtat del transport públic, destaquen que "és un fals dilema" escollir entre que el transport sigui gratis o sigui de qualitat. "En un context d'emergència climàtica, si volem que la gent deixi d'utilitzar el cotxe a dins de Barcelona, les institucions hem d'oferir alternatives reals", etziben els impulsors en el document, a més de recordar que el metro és el transport públic més utilitzat pels barcelonins.
El projecte tampoc seria del tot extraordinari. La gratuïtat s'ha anat obrint pas a Luxemburg, Montpellier o Brasil, cita l'informe de Pisarello, a més del cas balear o de les promeses plantejades a Nova York. Si bé tenen diferències significatives amb la realitat de la capital catalana, aquests projectes emergeixen com a referències d'una idea que pot agafar força -si Pisarello és l'escollit de les primàries contra Bob Pop- el pròxim any.
