Els deures que s'autoimposa el Port de Barcelona: guanyar «resiliència» davant les incerteses globals

El pla fins al 2030 vol reforçar les cadenes de subministrament amb l’ampliació d’infraestructures i la zona logística

Publicat el 22 d’abril de 2026 a les 14:47

El nou pla estratègic del port de Barcelona per al període 2026-2030 se centra a reforçar la “resiliència” de les seves cadenes de subministrament per fer front a un context global ple de “disrupcions”. El president del port, José Alberto Carbonell, ha definit com a “cabdal” la millora de les infraestructures per guanyar espai d’emmagatzematge i l’augment de la superfície logística per captar nous projectes. Per fer-ho, el port vol augmentar el seu "cash flow" i continuar amb un ritme de licitacions de 300 milions d’euros anuals. Així mateix, el pla integra per primera vegada en un mateix full de ruta el port comercial, el logístic i el ciutadà, i es desplega a través de 120 iniciatives agrupades en 25 objectius.

En roda de premsa, Carbonell ha recordat com la pandèmia, els aranzels o els problemes amb diferents canals i mercats han impactat de manera negativa en l’activitat portuària. Tanmateix, el cap d’Estratègia, Jordi Torrent, ha dit que l’actual conflicte a l’Orient Mitjà està tenint un impacte menor, ja que el tràfic amb els països afectats no arriba al 2 o 3%.

Segons Carbonell, el que sí que està afectant actualment al port és el tancament del comerç de carn de porc amb alguns països arran de la pesta porcina africana (PPA). Tanmateix, ha celebrat que s’han trobat mercats alternatius.

Per al president, el port no és capaç de canviar aquest context, però sí de “minimitzar l’impacte” d’aquestes “disrupcions”. Per fer-ho, Carbonell creu que és “cabdal” que el port reforci les seves infraestructures i guanyi espai d’emmagatzematge de contenidors.

En aquest sentit, el pla preveu actuacions com la reordenació de l’activitat cap al sud, la creació d’una nova anella ferroviària, la millora dels accessos viaris i ferroviaris i la construcció de nous punts d’atracada, sobretot per petrolífers i químics. El port també està “treballant amb la Generalitat” per augmentar la superfície logística més enllà dels límits actuals a través de CILSA.

Transició energètica i connexió amb la ciutadania

Aquestes mesures es complementen amb el desplegament d’un pla de transició energètica, que inclou més plaques foEls tovoltaiques i el subministrament d’altres tipus de combustibles sostenibles. Pel que fa als objectius, el pla fixa el repte de reduir un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2030, amb la mirada posada en la neutralitat climàtica el 2050.

A més, el pla integra “per primera vegada” el pla estratègic el Port Vell. “És una eina cabdal per establir connexions amb la ciutadania de Barcelona”, ha defensat Carbonell. El document també planteja avançar cap a un model de finançament sostenible, amb més "cash flow" disponible, i generar més llocs de treball.

Es tracta d’un full de ruta continuista amb l’anterior, que va aconseguir els objectius fixats de tenir 40.000 treballadors al recinte portuari, superar els 70.000 milions d’euros anuals en comerç exterior i avançar en el procés d’electrificació dels molls per a vaixells i ferris.