L'Administració Trump ha demanat a l'ambaixada dels Estats Units a Madrid que investigui la mort de Noelia Castillo, la jove paraplègica de 25 anys amb llarg historial de patiment psicològic i diversos intents de suïcidi que va accedir a l'eutanàsia després d'anys de lluita judicial. La Casa Blanca considera que no reunia les condicions per obtenir la mort assistida i posa en dubta que patís prou, tal com informa el New York Post.
Segons el mitjà esmentat, els Estats Units estan preocupats per la protecció de les persones vulnerables a Espanya i qüestionen l'aplicació de la llei d'eutanàsia en situacions de patiment no terminal o per condicions psiquiàtriques. Per això, analitzaran el procediment i determinaran "si s'han ignorat senyals".
El cas de Noelia Castillo
La vida de la Noelia va fer un gir definitiu l'octubre del 2022, quan es va llançar des d'un cinquè pis i es va quedar paraplègica, amb una pèrdua d'autonomia severa i dolor crònic. Des d'aleshores, el seu cas no ha estat només una decisió personal, sinó una batalla pública, tant en l'àmbit jurídic com en el familiar i el moral. "Ho tenia molt clar des del principi", va expressar en una entrevista al programa d'Antena 3 Y ahora Sonsoles.
Durant gairebé dos anys, la seva vida va quedar suspesa entre informes mèdics, recursos legals i desacords familiars, convertint una decisió íntima en un assumpte públic. I és precisament en aquest punt, on el dolor privat es va judicialitzar, on el seu cas va esdevenir un dels més significatius i incòmodes del debat sobre l'eutanàsia a l'Estat.
La Noèlia acumulava des de l'adolescència un historial de patiment intens. Diagnòstics de trastorn límit de la personalitat, ideació suïcida persistent i episodis autolesius constants van marcar una trajectòria vital fràgil i sostinguda durant anys per tractaments psiquiàtrics sense èxit. Ella mateixa ho explicava amb lucidesa en l'entrevista a Antena 3: "No tinc ganes de res, ni de sortir, ni de menjar, ni de fer res".
Els intents de suïcidi es van repetir (sobredosis, ingestes tòxiques, autolesions) fins al punt d'inflexió l'any 2022 al llançar-se des d'un cinquè pis. Va sobreviure, però amb seqüeles irreversibles. La paraplegia i la dependència total van afegir dolor físic a un malestar psicològic que ja era profund. Després d'ingressar a l'Hospital Joan XXIII i, posteriorment a la Clínica Guttmann, la conclusió mèdica va ser clara: situació clínica no recuperable i sofriment crònic. El gener del 2024 se li va reconèixer un grau de discapacitat del 74% amb caràcter provisional fins al gener del 2027.
Un camp de batalla de l'Església i l'extrema dreta
El cas es va convertir en un precedent judicial inèdit. Després que la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya avalés per unanimitat la seva sol·licitud d’eutanàsia el juliol del 2024, el seu pare, Gerónimo Castillo, va decidir impugnar la decisió als tribunals amb el suport de l'entitat Advocats Cristians.
Va al·legar que la seva filla no tenia capacitat mental per prendre una decisió d'aquesta magnitud i va canviar l'enfocament cap a unes "suposades irregularitats" en el procediment administratiu, especialment en l’actuació de la parella medico jurídica encarregada d’avaluar el cas. En concret, el recurs qüestionava el fet que els dos professionals haguessin expressat un "desacord" per elevar el cas al plenari de la Comissió, un mecanisme previst per la llei però que l'entitat considerava artificiós. L'argument va permetre obtenir una paralització cautelar.
A partir d'aquí, el cas va iniciar un recorregut judicial llarg. El jutjat contenciós administratiu de Barcelona va desestimar la demanda del pare i va avalar la legalitat de la prestació, confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El conflicte va escalar fins al Tribunal Suprem, que va inadmetre el recurs per manca d'interès cassacional (és a dir, per una qüestió tècnica), tot i reconèixer l’existència d’una irregularitat procedimental, però sense considerar-la suficient.
Posteriorment, el Tribunal Constitucional va rebutjar adoptar mesures cautelars, i finalment el Tribunal Europeu de Drets Humans tampoc va frenar el procediment, deixant via lliure a l’aplicació de la prestació. Finalment, el Tribunal d'Instància de Barcelona va tornar a denegar les mesures cautelaríssimes demanades per Advocats Cristians en nom del pare de la Noelia.
