[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El debat territorial està servit. El Govern ha convocat per a la primavera una consulta sobre els Jocs d'Hivern del 2030. Si els ciutadans de la vegueria del Pirineu i l'Aran, que no són totes les comarques afectades tot i que sí les que concentrarien el gruix de les proves i l'impacte, voten que sí, es faran els passos per tal que el Comitè Olímpic Espanyol en formalitzi la candidatura.

El que en sabem fins ara deixa, lògicament, a l'aire diverses incògnites. La primera és si amb un escalfament global imparable -ho constava amb dades el "Ciència en societat" de Cristina Junyent aquesta setmana- té sentit posar tots els ous d'unes comarques que lluiten contra la despoblació i la falta d'oportunitats al cistell dels esports d'hivern i el negoci de la neu, que podria acabar convertint el monocultiu en poc sostenible o impossible. La instal·lació massiva -i poc ecològica- de canons de neu artificial ja es dona per feta.   

La segona és quin impacte, a efectes d'infraestructures i de serveis, pot tenir l'esdeveniment i com se'n pot treure suc més enllà dels Jocs per garantir el futur d'aquestes comarques. L'equilibri territorial i "fixar la gent al territori", prou que ho sabem, no han de ser només eslògans de campanya i haurien de ser un factor a considerar cada cop que el Govern impulsa una decisió tan estratègica com la que ens ocupa i que pot transformar la regió i fer-ne un pol d'atracció turística continental.

El debat hauria de ser més de fons i continuat, i no de tenir sempre el desencadenant en factors externs, ja siguin uns Jocs, la massificació d'energies renovables, o macroprojectes d'oci o urbanístics. Perquè quan, en comarques econòmicament deprimides i sense alternativa a la despoblació, el debat es barreja amb ofertes de feina i diners fàcils, encara que sigui per poc temps o per molt pocs, es vicia.

La darrera qüestió és la política. On serà Catalunya el 2030? Arribat el cas, els Jocs els hauran guanyat una candidatura espanyola i és possible que amb alguna participació de l'Aragó encara que, per ara, la Generalitat rebutgi compartir al 50% el projecte amb els veïns. Veurem les condicions que hi posen el COE i el govern espanyol. El president de l'Aragó, l'espanyolista Javier Lambán, del PSOE, ha brandat sempre un discurs furibundament anticatalà en assumptes com les obres d'art de les parròquies de la Franja espoliades al bisbat de Lleida i a les institucions del país. Entendre-s'hi no serà fàcil malgrat que ell no pot deixar escapar el tren.

Els dubtes hi són i són raonables. Els ciutadans del Pirineu, i també els de la resta del país i les comarques veïnes, han de debatre i tenen el dret i l'obligació de reclamar a la Generalitat que s'expliqui amb claredat, que assumeixi compromisos concrets i addicionals als ja previstos, i que plantegi també una alternativa als Jocs. Projectes com ara el de País Viu, que va presentar el Departament de la Presidència durant el mandat de Quim Torra, han quedat en no res i és inajornable una estratègia de país que permeti fer a les comarques del Pirineu, però també a altres amb problemàtiques similars, una reflexió sobre el seu futur. I, fer-ho com deia, sense la pressió de projectes que sorgeixen d'algun despatx, polític o econòmic, de Barcelona, Madrid o qualsevol altre centre de poder. Discussions, projectes i inversions. 

El Govern, ara ja és notori, està posicionat. El Departament de la Presidència, que lidera el projecte atès que té les competències d'Esports i ara en mans d'Esquerra, és favorable als Jocs. Junts ho ha estat més que els republicans i aquests han passat dels dubtes inicials a un suport sense massa reserves. El PSC també comparteix el projecte, que en el seu dia va posar damunt la taula l'Ajuntament de Barcelona quan l'alcalde era Jordi Hereu i la ciutat encara es desvivia pel model dels grans esdeveniments.

L'executiu de Pere Aragonès va fer divendres pública una enquesta que mostrava suport ciutadà als Jocs. Era previsible tenint en compte que en aquelles comarques s'hi ha instal·lat la percepció de Jocs o res. El mateix ha passat a altres indrets amb indústries brutes, el turisme low cost o les renovables massives. A la resta del país sembla que, pel que diu l'estudi, ja els va bé consolidar les comarques de muntanya com una zona d'esbarjo.

La consulta és, en si mateixa, una bona iniciativa, imprescindible i pròpia dels temps que vivim. Si se celebrés ara, és possible que guanyés el sí, sobretot gràcies a la gent més gran. Però ha de ser una ocasió també per als contraris al projecte, que es fan sentir, per explicar-se i, sobretot, per exigir al Govern una alternativa. La tria no pot reduir-se a Jocs o res com ha passat i passa en altres territoris. Els Pirineus no s'ho mereixen.
 

---

Avui no et perdis

» Junts accentua el perfil gestor per competir la victòria a les municipals; per Oriol March.

» Opinió: «71.405»; per Eduard Voltas.

» Dades | Retallar impostos als rics no crea creixement ni ocupació, només desigualtat; per Roger Tugas Vilardell.

» El govern espanyol actualitza les pensions: així seran durant el 2022; per Lluís Girona.

» Anàlisi | L'adeu incòmode de Jordi Cuixart; per Joan Serra Carné.

» Fil directe: «El xoc inevitable»; per Germà Capdevila.

» Operació contra els CDR: més a prop de l'origen de la causa general; per Bernat Surroca.

» El govern espanyol denega l'indult a Fèlix Millet i Jordi Montull pel cas Palau; per Lluís Girona.

» La «soledat» de Casado sense bisbes ni empresaris; per Pep Martí.

» Chomsky i la seducció per la Catalunya anarquista; per Pep Martí.

» És hora de tractar la Covid com una grip?; per Irene Montagut.

» Europa situa la vacunació obligatòria com el camí per posar fi a la pandèmia; per Lluís Girona.

» Entrevista a Àlex Gutiérrez: «TV3 s'assembla massa a Televisió Espanyola»; per Pep Martí.

» Opinió: «Liti bolivià, premsa i colonialisme»; per Aleix Sarri.

» La Pocmoderna surt de mare | Coses que no entenc; per Elisenda Soriguera.

» Opinió: «Ucraïna, entre la tragèdia i el surrealisme»; per Cristina Solias.
 

---

 El passadís

Dissabte es va obrir el festival Barnasants a l'Hospitalet de Llobregat amb el retorn als escenaris de Brams, la banda berguedana que lidera Francesc Ribera, Titot, que segueix tenint opinions polítiques contundents. L'obertura va ser molt reivindicativa. Al seu discurs, el director, Pere Camps, va reclamar donar prioritats als festivals que programen català i també als projectes amb l'àmbit dels Països Catalans. L'escoltaven la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i l'alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, que, per cert, va aguantar estoicament temes de Brams com Brindis (amb la lletra actualitza en honor "al cunyat d'Urdangarín") o Inauguració.

L'obertura de la 27a edició del Barnasants també va servir a Camps i els organitzadors per tornar a reivindicar la creació d'un Ateneu de la Cançó a Barcelona. Es van emetre missatges reclamant-lo de Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Paco Ibáñez, Maria del Mar Bonet, Ismael Serrano o Fermín Muguruza. La pandèmia no ha apagat les reivindicacions de suport a la cultura. Al contrari.    

Vist i llegit

La frontera entre Rússia i Ucraïna està encesa. Vladímir Putin fa un pols a l'OTAN i a la Unió Europea per contenir l'atlantisme, impedir que l'antiga república soviètica s'hi segueixi atansant i amenaça d'envair-la. El periodista d'El País Andrea Rizzi publicava ahir una interessant anàlisi on es preguntava que buscava exactament Rússia i donava per fet que Putin està disposat a assumir més riscos i posar-hi més patiment dels seus soldats i ciutadans que no pas occident. Us ajudarà a entendre un conflicte que pot desestabilitzar el continent. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1977, a Madrid, un escamot d'ultradreta assassinava cinc advocats laboralistes de CCOO i en malferia altres en un local que compartien amb el PCE. La matança d'Atocha va enrarir encara més el clima polític en plena Transició. A l'enterrament, que va transcórrer sense incidents tot i que enmig d'una forta tensió, hi van assistir més de 100.000 persones i va ser l'avantsala de diverses vagues que es van afegir a la de l'endemà de l'atemptat. Mesos després es legalitzava el PCE. Us aconsello el reportatge que va escriure Pep Martí. Aquí podeu veure un documental sobre el moviment obrer en aquells anys i l'impacte de la matança.

 L'aniversari

Un 24 de gener de l'any 1987, avui fa 35 anys, naixia a l'Uruguai l'exjugador del Barça Luis Suárez. Home d'àrea, impulsiu, treballador i tremendament competitiu, les seves botes són sinònim de gol. Al Barça va formar un trident d'or amb Messi i Neymar. Abans havia jugat abans al Nacional, el Groningen, l'Ajax i el Liverpool. Suárez ja coneixia Catalunya abans de fitxar pel Barça perquè la seva parella s'hi va traslladar de jove i no la va perdre de vista. Va marxar del Barça l'estiu del 2020 i aquesta és la seva segona temporada a l'Atlètic de Madrid. Aquí podeu recuperar els seus millors gols. 
  ​ Fes clic aquí per rebre'l