Hi aprofundiria més endavant Albert Torrents, de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (COFAVC), fent un recordatori de la relació entre problemes socials com l'accés a l'habitatge i l'impacte sobre el benestar de la població. "Els condicionants de salut com la pobresa en totes les seves formes, la manca d’accés a l’habitatge, la crisi climàtica, les conseqüències de la guerra, l’especulació financera... recauen en les esquenes dels nostres veïns i veïnes", ha lamentat el portaveu veïnal. La idea de Torrents lliga amb l'aportació de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que, entre altres aspectes, va elaborar un informe l'any 2021 que concloïa que "les persones amb inseguretat residencial tenen pitjor salut mental" i que hi ha "uns nivells elevadíssims de mala salut mental en persones a risc de ser desnonades". Una situació de malestar psicòlogic que arriba a afectar 9 de cada 10 persones en situació de possible expulsió de la llar.
També s'ha recordat l'impacte de la pobresa energètica sobre la salut de la població. Aquestes mancances als subministraments bàsics causen "7.100 morts anuals a Espanya", en referència a un informe de l'entitat Amics de la Gent Gran. Els ajuntaments poden col·laborar des dels serveis socials a millorar els tràmits de moltes famílies per optar a una situació de millora pel que fa a la situació energètica a la llar. Entre els exemples a l'abast dels municipis hi ha la informació de drets, les ajudes en els tràmits o el compliment de la instrucció de l'Estat per facilitar el padró a tots els ciutadans, també els que viuen sense llar o ocupant un immoble buit. Una última condició, aquesta última, que hi ha ajuntaments, com el de Mataró, que incompleixen de manera reiterada.
[noticiadiari]2/240815[/noticiadiari]
Els eixos dels deures pendents
Alhora, també s'ha recordat que els ajuntaments són subjectes polítics amb incidència en altres administracions, i que encara hi ha pendents grans canvis a la Generalitat, pel que fa a la gestió del sistema sanitari. En concret, s'ha reclamat que "s'acabin les privatitzacions" i s'ha lamentat que l'Institut Català de la Salut sigui "l'única empresa 100% pública" i que rebi "només" un 25% aproximadament del pressupost de la conselleria. La resta, transita per "serveis concertats amb empreses privades". Aquesta tendència, que afecta des d'hospitals a atenció domiciliària, ha estat especialment criticada per la portaveu de l'entitat La Capçalera, Rocío de Paz, que ha considerat que és difícil veure aquest canvi quan el conseller de Salut, Manel Balcells, participa a institucions público-privades. "També necessitem que s'acabi amb l'opacitat dels comptes", ha insistit de Paz, sobre les dificultats per seguir la traçabilitat de la inversió pública quan es deriva a empreses privades.La plataforma, a més, ha aprofitat per insistir en la petició històrica per arribar al 25% de la inversió de Salut directament a Atenció Primària, tal com reclama l'Organització Mundial de la Salut. "Estem al 17%", han denunciat des de Rescatem la Salut. També s'ha reclamat prioritzar els perfil adequats als CAPs, especialment els equips que faciliten les visites més habituals que requereix la població. Una mancança que actualment fa que només un de cada tres catalans pugui ser vist pel seu metge de capçalera en el temps recomanat: 48 hores.
Això, a més, hauria d'anar amanit amb una millora de les condicions laborals, sobretot pel que fa a l'estabilització del personal d'infermeria i no tant pel que fa al sou dels metges, ha remarcat Rocío de Paz. "Vuit de cada deu infermeres no té contracte fix", s'ha protestat des de la plaça Salvador Seguí del barri del Raval de Barcelona. Era l'última acció reivindicativa d'aquest any d'una plataforma que aplega entitats que van des de l'àmbit estrictament sanitari, com la FoCAP o la Xarxa de Dones per la Slaut, fins a l'Aliança Contra la Pobresa Energètica o la FAVB.
