L’accés als centres mèdics d'atenció primària mostra que només una de cada tres persones (35%) poden veure’s amb el metge de capçalera en menys de 48 hores -el temps recomanat- des que demanen la cita. Segons les dades facilitades pel Departament de Salut en comissió del Parlament de Catalunya, gairebé la meitat de la població (47%) ha d’esperar més de cinc dies per veure’s amb el seu professional mèdic de referència. I la situació empitjora per a més d’una quarta part dels catalans (28%) que contacta amb el seu CAP i que no aconsegueix cita fins que passen almenys 10 dies.
Les xifres corresponen a aquest mateix octubre i mostren uns temps d'espera que retraten una situació "insostenible", ha expressat el nou conseller del ram, Manel Balcells. Aquesta situació que al conseller li fa "omplir la cara de vergonya" ha esdevingut una de les principals promeses per revertir: "Això no pot fer i faré el que calgui perquè no sigui així", ha rematat.
Mil milions d'euros més
Per posar-hi remei, tant pel que fa a les mancances de l'atenció primària com pel que fa a altres reclamacions dels professionals mèdics que amenacen amb mobilitzacions, Balcells (ERC) ha anunciat que es preveu un increment de "1.000 milions d'euros addicionals en els pressupostos del 2023" respecte als anteriors. Uns comptes, però, que hauran de sumar algun suport a l'oposició que, de moment, no té cap garantia. El titular de Salut, en aquest sentit, ha expressat que això permetrà consolidar el creixement de plantilles, entre altres fites. "Això és el que no està passant a Madrid, i així estan", ha dit en referència a la necessitat de convertir els recursos extaordinaris de la covid en una realitat fixa i ordinària.
Aquest reforç econòmic per al sistema sanitari català, a més, va en la línia d'arribar al 25% dels recursos del departament destinats a l'atenció primària. Una fita que s'espera complir en els pròxims "dos o tres anys". El conseller s'hi ha mostrat compromès, en el seu discurs, però l'oposició en bloc li ha retret la llunyania habitual entre la grandiloqüència de les paraules i l'aplicació real de les polítiques concretes. Una referència que ha posat en el focus el fet que Esquerra Republicana ha pilotat la conselleria de Salut des del 2015, amb l'excepció d'un any i mig en què el departament el va capitanejar Josep Maria Argimon (Junts) fins l'octubre passat. Unes acusacions que s'han defensat des del Govern recordant les dificultats per aprovar pressupostos, els últims anys, i per la irrupció de la pandèmia.
El conseller també ha respost a l'avís del sindicat Metges de Catalunya, que aquest dijous ha presentat 54.000 signatures de suport al sector sanitari i que ha avisat que si no hi ha "un canvi radical" de les polítiques públiques, hi haurà mobilitzacions. De fet, el secretari general del col·lectiu laboral, Xavier Lleonart, ha expressat que "només cal una espurna perquè esclati una revolta". En aquesta línia, Balcells s'ha mostrat comprensiu amb les reivindicacions dels treballadors i ha assegurat que una de les prioritats del seu mandat serà que els facultatius "se sentin ben tractats i reconeguts".
Diners, més enllà dels pressupostos
Un altre dels debats que ha centrat la comissió de salut del Parlament ha estat el futur del decret treballat pel Govern per introduir 376 milions d'euros més al sistema sanitari català. El Govern ho volia fer amb un decret que ha de validar el Parlament, però l'oposició, amb majoria, ha decidit frenar el tràmit. El conseller ha titllat aquest plantejament com a una "irresponsabilitat", centrant-se especialment en Junts. Ara bé, tant els exsocis de Govern com els socialistes han retret a Manel Balcells que els assenyali a ells quan la conselleria no ha negociat amb els grups parlamentaris l'aprovació d'aquest decret, malgrat haver tingut l'oportunitat de fer-ho en un dinar de treball recent, amb participació de diverses formacions polítiques.
Igualment, el titular de Salut ha reivindicat la necessitat de tirar endavant el decret per reforçar el sistema sanitari i cobrir despeses ja existents. Pel que fa al futur, a més, ha anunciat que a allò que es pressuposti se li sumaran 805 milions d'euros derivats de projectes finançats amb les convocatòries Next Generation. Uns plans que s'aniran presentant progressivament. Tot seguit, Balcells ha reivindicat el projecte d'instal·lar plaques solars als sostres de "tots els CAPs i hospitals de Catalunya".
El conseller Manel Balcells ha aprofitat la seva compareixença a la comissió de Salut del Parlament per rectificar i refer-se de l'enrenou sorgit de la seva primera gran intervenció a la cambra baixa catalana, la setmana passada. En aquell discurs, el nou titular de Salut va assegurar que la longitudinalitat -el model que fa que els pacients tinguin un mateix metge al llarg dels anys- és "un paradigma que ha quedat antic". Així, plantejava que l'atenció domiciliària a les persones que ja no poden anar al CAP -com la gent gran o amb problemes de mobilitat- no la fes el metge. "Hi d'haver un equip destinat a domicilis i pot ser format per infermers", va dir, tot i que la conselleria va matisar ràpidament que aquest no el pla i que les paraules es van malentendre.
Aquest dijous, el mateix Balcells ha aigualit les paraules de la setmana anterior. Ha assegurat que va fer una frase "poc afortunada" i que "ningú qüestiona" que els metges de l'atenció primària han de seguir vinculats als seus pacients. En aquesta línia, ha reivindicat que "en cap cas" va plantejar que es formessin "nous equips" o que hi hagués cap voluntat de "privatitzar", com ha atribuït que van interpretar algunes veus crítiques amb la seva ponència. El que ha defensat el conseller és que el que pretenia proposar era que els mateixos CAPs tinguin més "autonomia" i en base a les seves necessitats valorin si algunes visites es poden fer sense el metge de referència, com ja es fa a punts com Barcelona, ha refermat.