La diferència entre l'educació que pot rebre una persona que creix a una llar amb pocs recursos econòmics i la que ho fa en una de més acomodada és, encara, gegantina. Aquesta realitat és encara més rellevant si es viu a un país en què el risc de pobresa infantil és un dels més alts d'Europa. Les dues condicions convergeixen a Catalunya, el quart territori de la Unió Europea (UE) amb més infants en situació d'exclusió social (32,5%). Per esmorteir aquest desajust que explica gran part de les diferències que s'acabaran trobant els adolescents i joves quan acabin d'estudiar, la Fundació Bofill i la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat) han presentat 10 propostes -ja provades a altres països- que es podrien desplegar a Catalunya.
La situació requereix moviments, adverteixen les entitats. En un informe presentat aquest dimecres, es recorda que si neixes pobre, tens molts números de ser pobre també de gran, també en relació amb quina educació han pogut tenir els teus pares. A l'Enquesta de Condicions de Vida estatal del 2023, les dades mostren amb claredat el cicle de reproducció de la pobresa, que té com a corretja de transmissió el capital educatiu de les famílies: mentre que el risc de pobresa és del 13,3 % per als menors amb progenitors amb estudis superiors, el percentatge s’enfila fins al 60 % per als que tenen progenitors amb un nivell d’estudis obligatoris o inferior.
De la infància a les "segones oportunitats"
Per canviar aquesta dependència de l'herència familiar, la Bofill i PINCat plantegen propostes que inclouen garantir l'educació a la primera infància, entre els 0 i els 3 anys, desplegar beques i ajuts destinats especialment a què els alumnes de famílies amb pocs diners segueixin estudiant, acompanyar l'alumnat en situació de risc per guiar-lo en els moments de dubtes o necessitats acadèmiques, fer suport educatiu també des de l'àmbit local o potenciar més polítiques de "reenganxament" als estudis amb noves places per a "segons oportunitats" a l'hora de tornar al sistema educatiu o formatiu català.
La llista també fa constar la necessitat d'una xarxa escolar no segregada, en un moment què a Catalunya el 37% dels alumnes amb menys recursos econòmics haurien de canviar d’escola perquè no hi hagués segregació al nostre país. Igualment, es defensa aplicar un pla nacional d’ampliació del menjador escolar universal i gratuït per a l’alumnat i els centres en entorns més vulnerables, acomplir el compromís de fer arribar les extraescolars gratuïtes arreu del territori, multiplicar les opcions d'oci educatiu a l'estiu -amb finançament per garantir-ne l'accés- i un nou pla que acompanyi les famílies en la seva funció educativa, fins i tot amb visites domiciliàries en el cas d'infants entre 0 i 2 anys, plantegen les entitats.
"Valor multiplicador"
Les entitats socials incloses en aquesta iniciativa, part del Taula del Tercer Sector Social, reclamen a la Generalitat ara un pas endavant. Li demanen que "desplegui, concreti i doti de pressupost l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil" que ja va ser aprovada l’abril de 2024 i que conté estratègies com les presentades aquest dimecres. Aquell compromís ha quedat aturat, denuncien. Mentrestant, hi ha propostes sobre la taula per frenar el cicle de la pobresa, o per fer-lo menys feridor, en l'àmbit de l'educació. Les idees presentades, a més, "tenen un valor multiplicador", ja que cadascuna té impactes específics, però la seva combinació "garanteix l’èxit a llarg termini" en situacions amb més exclusió, reivindiquen.