[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els experts en intel·ligència i assumptes militars avisen aquests dies del risc de vietnamització de la guerra d'Ucraïna, que ens deixa cada dia el paisatge de morts i famílies i pobles destruïts. Rússia no ha aconseguit l'operació militar ràpida i quirúrgica que pretenia per situar un govern titella a Kíiv. A més, les armes estrangeres que han arribat als ucraïnesos i les dificultats dels russos per imposar-se a l'aire fan preveure un conflicte llarg i que pot ser especialment cru quan es combati a les ciutats.

Però difícilment Ucraïna podrà doblegar Rússia per més armes -algunes molt velles- que rebi dels països de la UE i l'OTAN. Aquests últims, i malgrat la proximitat dels bombardejos i una certa presència informal a la zona, no hi volen enviar tropes perquè no estan disposats a posar-se al nivell de Putin per "salvar" el país envaït. Si finalment és Rússia qui s'acaba imposant militarment tampoc li serà senzill i ho farà amb un enorme desgast.

Les ferides de guerra entre dos pobles eslaus que van conviure junts molts anys i que tenien llaços estrets tindran conseqüències: Moscou no veurà en dècades un altre govern prorús a Kíiv com els que fins al 2014 s'havien imposat a les urnes. I en cas d'ocupació militar estable, el "control del territori" els seria tremendament costós en un país tan gran i poblat i ara amb gran part de la població armada. 

A les dificultats d'una solució militar ràpida afegiu-hi el cost de les sancions econòmiques. Les patiran a Rússia i a Ucraïna i també les estem ja patint i més que ho farem nosaltres i la resta de ciutadans de la UE per l'impacte en sectors com el dels cereals o l'energia. Una situació especialment greu en un moment d'intentar aixecar el vol de l'economia i amb la inflació pels núvols.

En aquest context, i ja pel camí dels tres milions de refugiats a altres països i altres dos de desplaçats interns (més del 10% dels ucraïnesos ha marxat de casa en només tres setmanes), és sorprenent la renúncia a la diplomàcia de l'anomenat bloc occidental. Es renuncia a fer política, a voler fer la pau i el servei públic que s'espera dels dirigents. És com si llencessin la tovallola a l'hora de resoldre els problemes i es dediquessin només a crear-los.

De Putin i la seva deriva totalitària ja no ens sorprèn res, tampoc que pensi que és viable una Rússia aïllada política i econòmicament. En la UE i fins i tot els Estats Units és, però, sorprenent, i pur voluntarisme en el millor dels casos, pensar que Putin acceptarà una derrota militar sense més. No es pot actuar des del bonisme i la innocència demanant la pau sense més, és cert. I tampoc és acceptable la resignació política.

És com a mínim xocant que els esforços europeus se centrin només a atendre els refugiats, les sancions i el socors militar -tres fronts que cal atendre de forma enèrgica per no deixar tirats els ucraïnesos- i no es fiquin també ous a la cistella del diàleg i la negociació. Ahir teníem un fil d'esperança amb les converses bilaterals entre els dos països en conflicte, però és segur que tercers actors hi podrien fer encara més.  

L'indiscret i militarista cofoi Josep Borrell, els països europeus i els Estats Units haurien d'intentar, sense descans, un armistici primer i una pau duradora després. Una pau que, és segur, incorporarà cessions perquè difícilment Rússia es plegarà i els països de l'OTAN, que Javier Solana admet ara que va ser un error voler ampliar a Ucraïna o Geòrgia alimentant l'argumentari de Putin, han decidit no intervenir. L'argument per no fer-ho és evitar una tercera guerra mundial amb el terrible cost que implicaria. Així doncs, toca fer política, toca fer diplomàcia. Sense descansar. 

» Les altres notícies del cap de setmana han estat la conferència de presidents -amb assistència de Pere Aragonès i mesures insuficients- i la Conferència Nacional d'ERC a l'Hospitalet. Els republicans es preparen per a les municipals amb apostes de la direcció com ara la que avui us expliquem en exclusiva de situar Gabriel Rufián per Santa Coloma de Gramenet en l'intent de mossegar l'espai del PSC al cinturó. Sobre ERC i com enfoca la seva relació amb el govern del PSOE n'he escrit aquest article.  
 

---

Avui no et perdis

» Gir de les negociacions: Rússia i Ucraïna veuen ara un acord proper; per Lluís Girona.

» Sánchez i les autonomies acorden finançament per acollir refugiats i rebaixar el preu de l'energia; per Sara González i Oriol March.

» Opinió: «Tot és autonòmic»; per Eduard Voltas.

» Reportatge | Del Vallès a Polònia, el periple rere la família del soldat ucraïnès; per Jaume Ventura.

» Opinió: «Els espiells en una guerra»; per Montserrat Tura.

» Economia en guerra: com afectarà la crisi ucraïnesa a les empreses catalanes?; per Pep Martí i Jordi Velert.

» Fil directe: «Mala peça al teler d’Espanya»; per Germà Capdevila.

» Entrevista a Mariano Marzo: «Les relacions comercials amb Rússia no eren garantia de pau»; per Pep Martí.

» Exclusiva | La cúpula d'ERC tria Gabriel Rufián com a candidat a Santa Coloma de Gramenet; per Sara González i Joan Serra.

» La CUP perfila l'estratègia municipal per «explotar els límits» institucionals; per Bernat Surroca.

» Entrevista a Antonio Balmón (PSC): «El problema de l'ús social del català no és Netflix, és TV3»; per Sara González.

» Entrevista a Joan Mena (En Comú Podem): «Hi ha un embat planificat de la cúpula judicial contra la immersió lingüística»; per Sara González.

» Dades | Nous indicis de l'èxit de la regulació dels lloguers just abans que el TC la tombés; per Roger Tugas Vilardell.

» Dos anys del moment zero: una pandèmia sense pair; per Sara González.

» Mapes | Dos anys de Covid en 30 mapes i gràfics: així s'han repartit contagis, morts i vacunes; per Roger Tugas Vilardell.

» La crisi del coronavirus, un laboratori global de negacionisme i «fake news»; per Víctor Rodrigo.

» Aforisme Fuster (VII): La barraca; per Jordi Velert Irles.
 

---

 El passadís

Alberto Núñez Feijóo serà a Barcelona aquest dilluns. L'encara president de Galícia és el candidat únic a liderar el PP i està prenent el pols a l'organització a tots els territoris. Amb el congrés que l'ha de ratificar com a nou cap del partit, el 2 i 3 d'abril, Feijóo es mou amb seguretat i ja ha donat senyals d'un canvi d'estil que desconcerta a molts. Una cosa que han copsat els dirigents del PP català és que tots els seus moviments es fan al marge de l'estructura de Gènova, on encara té el despatx Pablo Casado.

És des de la presidència de la Xunta que es dissenya l'agenda de Feijóo, i fins a les últimes hores no se sabia quins serien els seus contactes a Barcelona. Està sent molt cautelós a l'hora de fer cap gest que pugui ser entès com un decantament envers cap dirigent del PP català i a Alejandro Fernández fa temps que li mouen la cadira. Amb qui probablement sí que parlarà serà amb l'hoteler gallec Amancio López, propietari de l'Eurostars Grand Marina, on s'allotjarà.

Vist i llegit

El preu de l'energia elèctrica està disparat i el govern espanyol té autèntics problemes per intervenir en un sector que és estratègic i que, en teoria, està molt regulat. El que no ho està massa són els sous dels seus directius i tampoc els seus beneficis, que es van triplicar l'any passat malgrat que la carestia de l'energia explica l'alta inflació que patim. Ahir, a l'Ara, Àlex Font publicava una informació sobre les retribucions dels principals responsables de les empreses del sector.

Al capdavant de totes elles, José Ignacio Sánchez Galán, d'Iberdrola, que cobra més de 13 milions d'euros. La seva retribució multiplica per 171 el salari mitjà dels treballadors de la companyia. El segueix Francisco Reynés, de Naturgy, amb 5 milions. El nou més "baix" és el de Roberto García Merino, de Red Eléctrica, que cobra 0,9 milions, multiplicant per 12 la mitjana dels seus treballadors.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2004 es van celebrar eleccions generals a Espanya. Es votava encara sota l'impacte dels atemptats de l'11-M a Madrid, que van segar la vida de gairebé 200 persones, i de les mentides del govern sortint del PP, que va intentar atribuir-los a ETA malgrat les evidències, ja en el primer moment, de l'autoria islamista. Contra pronòstic, i gràcies a una gran participació de l'esquerra, José Luis Rodríguez Zapatero, candidat del PSOE, va resultar vencedor i va ser investit amb els vots d'IU-ICV i d'ERC (que va aconseguir un resultat històric amb vuit escons). "No ens fallis!", cridaven aquella nit a la seu del carrer Ferraz a Zapatero els simpatitzants del PSOE. Aquesta va ser la seva agredolça intervenció d'aquella nit. 

 L'aniversari

Un 14 de març de 1937 va nàixer a Andratx, a Mallorca, l'escriptor, periodista i crític Baltasar Porcel. D'estil vigorós i un registre ric, la seva extensa producció, també com a articulista a La Vanguardia, l'acredita com un dels autors més reconeguts en català de la segona meitat del segle XX. Porcel va morir el 2009 de càncer i, malgrat una joventut d'idearis llibertaris, en els seus darrers anys no havia amagat la proximitat per Jordi Pujol. Aquí us deixo una entrevista que li van fer l'any 1993 al mític programa de TV3 Tres senyores i un senyor, que conduïen Susanna Griso, Gemma Nierga i Fina Brunet. 
  ​ Fes clic aquí per rebre'l