La Fundació Bofill afina les propostes per millorar la situció de l'educació a Catalunya. Després d'una anàlisi renovada de l'escenari català, l'entitat especialitzada en polítiques educatives contra la desigualtat ha renovat algun dels seus plantejaments prioritaris. Això inclou mirar a l'àmbit social i el de la salut perquè només amb el focus escolar no es resoldran alguns problemes de fons, adverteixen des de la fundació. Així, s'arriba a proposar un canvi en el sistema de finançament dels centres, però també que es desplegui una prestació universal per fill a càrrec i grans tongades de contractació de docents per fer reforç habitualment als alumnes amb rendiment baix.
La llista estableix nou mesures prioritàries, a l'anuari de la Fundació Bofill. Entre les més destacades hi hauria la implantació d'un nou sistema del finançament que es destina a les escoles i instituts del país. Actualment, per repartir la gran majoria dels recursos docents i econòmics que es té bàsicament en compte el nombre de grups i alumnes del centre, amb alguns ajustos, exposa l'entitat. La proposta és passar d’aquest esquema a un model de “finançament per fórmula d’equitat” que faria que "el centre rebi recursos en funció de les realitats socials i educatives del seu alumnat i entorn". El mecanisme serviria "per compensar les desigualtats socials i educatives dels centres de forma gradual".
Ara bé, per implantar-ho, primer caldria fer una prova pilot, es matisa. Això es podria assajar amb una zona en què hi haguessin unes 60 escoles que poder integrar a la prova, per veure els resultats, ajustar la fórmula i poder escalar l'eina en el futur.
De la prestació per fill al reforç en matemàtiques
En la mateixa línia de plantejar canvis substancials, la Fundació Bofill inclou la necesitat de contractar més mestres (3.200 a primària) i professors (2.400 a secundària) perquè es garanteixi el desplegament de quatre hores de reforç educatiu per als estudiants amb dificultats. També es reclama dissenyar la prestació universal per fill a càrrec: que cada família, indepentment de la seva situació, tingui garantida una ajuda econòmica per fer front als costos de criar un infant.
La llista la completen mesures com la universalització del menjador escolar, i mentre això no arriba, un primer impuls de 87.000 beques. Això també va formar part de les negociacions polítiques entre el PSC de Salvador Illa i les forces que el van investir, ERC i comuns. Sigui com sigui, a això caldria afegir altres propostes com l'augment de places gratuïtes a Infantil 1 (I1) i Infantil 2 (I2), l'ampliació de les aules d'acollida -amb 600 tutors més que superin els 1.300 actuals- o la gratuïtat d'extraescolars per a tot l'alumnat, en la línia de la política de "l'educació a temps complet" que fa temps que sobrevola la Generalitat. La distribució justa dels recursos també hauria de comptar amb una reserva del 20% del fons educatiu plantejat a la Llei de Barris que vagi destinada a la "actuacions de millora de les oportunitats educatives en entorns vulnerables".
I posant la mirada sobre la realitat dels centres, la Fundació Bofill remarca que el desafiament de la millora en matemàtiques -disciplina en què Catalunya ha tornat a registrar uns resultats baixos, segons el darrer estudi internacional TIMSS- es pot resoldre amb més facilitat si hi ha "agrupacions reduïdes" de cinc persones en centres amb complexitat, i de deu alumnes a la resta d'escoles i instituts.
A més, l'entitat reclama que als centres educatius amb més alumnat vulnerable hi hagi una dotació mínima de cinc professionals d'atenció social, pedagògica i salut. Això hauria d'incloure concretament dos treballadors o educadors socials, un professional de psicologia, un tutor d'acollida i algú especialitzat en administració.