Sovint, les diferències entre Barcelona i Madrid es miren amb lupa. Poques vegades, però, hi ha una distància tan gran en un mateix sector com la que s'ha detectat en el mercat del lloguer. Aquesta diferència no té a veure amb el preu, però sí que té un gran impacte en la vida dels inquilins. Així ho conclou un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) que, després de fer més de mil enquestes tant a la capital catalana com a la madrilenya, ha trobat que la presència de les immobiliàries està molt més estesa a una ciutat que a l'altra. Així, mentre que a Barcelona en un 75% dels contractes de lloguer hi ha alguna mena d'intermediació per part d'una empresa -una agència immobiliària o una administradora de finques- a Madrid això només passa en el 34% dels casos. Per contra, el contacte directe entre els inquilins i els propietaris es produeix en el 66% dels casos a la capital de l'Estat, una realitat que al territori barceloní queda relegada al 25% dels contractes de lloguer.
Aquesta diferència, que els impulsors de l'estudi vinculen a la possibilitat d'una tradició de col·legis immobiliaris més establerta a Catalunya, és rellevant pel que a la realitat dels llogaters. En aquest sentit, Jaime Palomera, investigador de l'IDRA, exposa que s'ha trobat que "les discriminacions" cap als llogaters "són molt més clares i molt més intenses quan hi ha intermediaris" del sector immobiliari. Això inclou falta de reparacions, pressions i amenaces per abandonar l’habitatge, cobrament de taxes més enllà del lloguer o falta de manteniment de zones comunes, s'ha mencionat. En aquest sentit, l'estudi presentat aquest dimecres detalla com en tots els contextos i variables les queixes són més habituals quan hi ha una empresa entremig.
"Al contrari del que se sol dir, les dades mostren de manera clara que la professionalització del mercat del lloguer ha anat acompanyada d'un empitjorament de les relacions entre propietaris i llogaters. A major presència d'immobiliàries i menor tracte directe entre les parts, pitjor tendeix a ser l'experiència del llogater", conclou la investigació. Així, tant a Madrid com a Barcelona les discriminacions apareixen gairebé en la meitat dels casos quan hi ha alguna mena d'intermediari (46% i 47%, respectivament) mentre que són menys freqüents (37% i 38%, respectivament) quan les converses es donen directament entre l'inquilí i el titular de l'immoble.
Els autors de l'estudi també adverteixen d'un "boom" d'empreses immobiliàries que fan que hagi crescut els darrers anys la intermediació a l'hora de preparar un lloguer. Per abordar aquest fons s'han fet entrevistes tant a propietaris de pisos com a companyies intermediàries, expliquen els investigadors. A partir d'aquestes converses s'ha conclòs que el gran augment de les empreses en el mercat del lloguer -que han crescut tant a Barcelona com a Madrid- té a veure amb què moltes immobiliàries s'han llançat a contactar propietaris en el moment que publiquen una oferta a espais digitals com Idealista. Els hi ofereixen serveis de gestió de tota mena i cap cost. "Els arrendadors entrevistats afirmen haver rebut un gran nombre de trucades d'agències immobiliàries poques hores després de publicar el seu anunci al portal", resol l'informe. A més, els ofereixen trobar un llogater adequat, aconseguir un bon arrendament i que els costos de la gestió els afronti el futur inquilí. En aquest sentit, l'estratègia de cobrar els honoraris al llogater s'ha anat fent forta els darrers anys per aquest motiu, també. Ara, però, la llei espanyola ja prohibeix que en cap cas se li carregui aquesta despesa a qui busca entrar al pis. Ho ha d'assumir íntegrament el propietari. Amb aquest principi ara podria canviar la manera de funcionar de les immobiliàries.