Per què es guarneix cada any l'arbre de Nadal? Una tradició tan interioritzada per la qual potser mai ens hem arribat a preguntar el seu origen. Doncs segons l'Enciclopèdia Britànica, la resposta brolla d'un costum pagà -supervivent del cristianisme- amb arrels alemanyes i escandinaves.
Als pobles germànics de la regió d'Alsàcia, amb les festivitats de Yule o Jul, era costum posar un arbre a l'entrada de casa per celebrar que la llum del sol tornava a guanyar terreny coincidint amb el solstici d'hivern. Decorats amb fruites i flors, la voluntat era commemorar la victòria de la vida sobre la mort. Tanmateix, des de fa segles, a les actuals llars de Noruega, Finlàndia i Suècia, la població anava un pas més enllà i acostumava a decorar l'interior de les seves cases amb fulles perennes per espantar el diable i els mals esperits.
Es creu que Sant Bonifaci (680-754), evangelitzador d'Alemanya, hauria estat qui va començar a vincular l'arbre amb l'arribada de Jesús associant la forma triangular de l'avet a la santíssima Trinitat. Inicialment, el cristianisme guarnia l'arbre amb pomes -símbol del pecat original i les temptacions- i espelmes -la llum de Jesucrist- abans d'anar evolucionant fins a la decoració actual.
[plantillanadal]
Guarnir l'arbre de Nadal: els orígens desconeguts d'una tradició pagana
Pobles germànics i escandinaus van ser els precursors d'un costum ja assumit arreu del món
ARA A PORTADA
-
La gestió catalana del Prat: buscar el «marge de millora» amb l'oposició d'Aena Bernat Surroca Albet
-
-
-
Puigdemont elogia el pla de Trump per a Gaza: «Té elements positius i per a l'esperança» Oriol March
-
Captar el talent que fuig de Trump i una facultat per a Gaza: 575 anys d'una UB «refugi» Pep Martí i Vallverdú
Publicat el 06 de desembre de 2024 a les 08:30
Actualitzat el 06 de desembre de 2024 a les 08:31
Et pot interessar
-
Societat Més de 500 entitats convoquen una manifestació per denunciar el «genocidi» a Gaza dissabte a Barcelona
-
Societat Els municipis afectats pel desdoblament de l'R3: «Ens sentim abandonats i de segona»
-
Societat El temps d'aquest dimarts 30 de setembre: després de la tempesta, calma
-
Societat Mor una acròbata mallorquina en caure del trapezi durant una actuació a Alemanya
-
Societat Plataforma per la Llengua exigeix des de l'ONU que Espanya millori els drets de les minories lingüístiques
-
Societat Les obres de l'L9 i l'L10 s'allargaran fins al 2032 però abans s'estrenaran diverses parades