El moviment pel dret a l'habitatge fa setmanes que planteja una "vaga de lloguers". La iniciativa ha corregut tant a Madrid com a Catalunya, tot obrint un cúmul d'interrogants que encara no s'han acabat de tancar. Sigui com sigui, la idea es manté. Almenys discursivament. Durant la manifestació del dissabte passat, el tuit més compartit del Sindicat de Llogateres -l'entitat convocant- reivindicava la mobilització popular i llançava un advertiment: "Això només és el principi, anem cap a la vaga de lloguers".
Les concrecions de la proposta encara no s'han fet públiques, però. Això alimenta diverses interpretacions que impulsors de la vaga de lloguers, portaveus immobiliaris i experts analitzen a Nació. Algunes veus subratllen que és un mecanisme no reconegut que, si es materialitza i acaba als jutjats, podria provocar una "onada de desnonaments". Altres parts asseguren que la força de les mesura dependrà de quanta gent s'hi impliqui.
La via més directa per conèixer els detalls de la iniciativa és demanar explicacions a qui fa setmanes que la defensa públicament. Ara bé, des del Sindicat de Llogateres argumenten que és massa aviat. "Quan comences a parlar d'una vaga no la convoques, encara. Una vaga s'organitza, es prepara i al final l'acabes convocant. La idea és que pugui passar a mitjà termini", estableix Carme Arcarazo, portaveu del col·lectiu. Perquè això arribi a produir-se encara caldria "organitzar blocs" de pisos o escollir "els conflictes claus", però també "créixer en afiliació" per tenir més suport econòmic a una caixa de resistència que seria rellevant en el marc d'una eventual vaga de lloguers, afegeix Arcarazo. Defugir les presses i estudiar bé la situació, es recepta.
Com ja ha anat drenant dels discursos dels portaveus del sindicat d'inquilins, la idea de la vaga de lloguers és laxa. No té perquè implicar un impagament total de la renda a tots els pisos de tota mena de propietaris. "Es pot fer una vaga contra un banc concret, o contra un fons d'inversió", remarca la portaveu sindical a aquest diari. Fins i tot presenta com a "vagues parcials" processos que ja fa anys que són una realitat habitual, com quan s'acaba un contracte d'arrendament i l'amo de l'immoble planteja una pujada que els inquilins es neguen a assumir.
"Quan al llogater li apugen 500 euros al mes el lloguer i li diuen que si no ha de marxar, però ell diu que no, es planta, continua pagant el que pagava i s'hi queda mentre negocia, això ja és una vaga parcial", remarca la membre del Sindicat de Llogateres. D'aquesta manera, el ventall de com pot acabar materialitzant-se aquesta "vaga de lloguers" torna a fer-se ampli.
L'ombra d'una "onada de desnonaments"
Mentrestant, el jurista i portaveu dels agents immobiliaris API Catalunya, Carles Sala, titlla el plantejament com a "molt imprudent". Alhora, afegeix que si s'acaben estenent els impagaments de manera organitzada, les conseqüències podrien incloure "una onada de desnonaments" i una "espantada de propietaris que deixaran de posar el pis a lloguer".
Preguntat sobre si els agents immobiliaris podrien emergir com a agent mediador en una eventual vaga, per evitar la via judicial com a única solució, Sala -qui també va ser secretari d'Habitatge de la Generalitat- hi deixa oberta la porta, però amb matisos. "Els agents van ser durant la pandèmia els principals mediadors entre propietaris i arrendataris, però cada vegada se'ns assenyala més com a part del problema i no de la solució. I, esclar, quan una llei et diu que els honoraris te'ls ha de pagar el propietari, a la pràctica es converteixen ells en els teus clients i quasi que perds la imparcialitat", apunta el representant del sector.
A banda, lamenta que l'administració no estigui afrontant el problema la crisi habitacional amb recursos econòmics. "El tema de l'habitatge ocupa la primera línia del debat polítici i l'última del debat pressupostari", etziba, mentre assegura que Catalunya és una de les regions on més es creix demogràficament.
Les conseqüències de deixar de pagar el lloguer
Sigui com sigui, la idea maximalista d'una vaga de lloguers -deixar de pagar la renda pactada amb el propietari- no està reconeguda legalment. De fet, la situació és exactament la contrària, detalla l'advocat especialitzat en habitatge Josep Maria Espinet."La llei és bastant despiatada en aquest sentit. En general, el jutge no té marge en un judici verbal de desnonament quan el llogater no ha pagat alguna mensualitat. Les circumstàncies queden fora. Les al·legacions només es basen en si s'ha pagat o no, les justificacions no importen", detalla el lletrat. Darrerament hi ha alguna excepció que el Tribunal Suprem ha començat a acceptar per a casos molt particulars, com pot ser el d'una persona anciana que està ingressada i no arriba a pagar el lloguer el dia que tocava per motius mèdics, però la causa de la vaga de lloguers no tindria recorregut en aquesta via tampoc, opina Espinet.
L'advocat coincideix amb la presidenta de la secció de dret civil de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Marta Legarreta, a l'hora de mencionar un comodí que tindrien les persones que deixen de pagar el lloguer i que el seu cas arriba als jutjats: el dret a l'enervació del desnonament. Aquest concepte jurídic permet que l'inquilí es deslliuri de les conseqüències legals de l'impagament si quan la justícia li demana abona tota les quantitats pendents, a més dels costos del procediment. Això, però, només es pot fer una vegada durant el contracte, matisen tots dos experts. "Ja no valdrà cap més excusa, per cap daltabaix que pugui tenir el llogater en la resta de la seva vida amb aquell pis. El deixa en una posició incòmoda", apunta Legarreta.
El dret a la vaga de lloguers
L'altre debat sobre el futur de l'aturada de pagaments té a veure amb la seva legitimitat. Arcarazo subratlla que "tots els drets laborals que tenim hi són perquè hi va haver gent que va fer vagues que no estaven reconegudes a la llei" i que, amb el temps, s'acaben adquirint aquestes eines. També esmenta que hi ha indrets com Nova York, als Estats Units, on està integrat com a dret social l'impagament justificat de les rendes al propietari.
Per contra, la representant de l'ICAB veu difícil que amb el futur es reconegui el dret a una vaga de lloguers. "Entenc que és un dret que no es pot generar perquè tu fas la vaga contra qui t'està generant el greuge i s'entén que l'accés a l'habitatge l'hauria de garantir l'administració pública, no el propietari privat d'un immoble. És un tema de polítiques socials", rebla. De fet, conclou que els llogaters farien "més mal" a l'epicentre de la problemàtica "si deixessin de pagar impostos" per provocar una resposta de l'administració.
A la pràctica, però, gairebé totes les parts conclouen que si es produís una vaga de lloguers, els procediments judicials per impagament s'allargarien entre un i tres anys abans de poder expulsar els inquilins. A més, actualment hi ha un decret -sorgit arran de la covid- a l'Estat que prohibeix els desnonaments en casos en què es deixi de pagar el lloguer, si la família acredita la vulnerabilitat i el propietari és gran tenidor. De moment, la seva vigència arriba fins al 31 de desembre.
Això, per tant, deixaria una situació de llargues esperes per al cobrament de les mensualitats a tants pisos com famílies s'apuntessin a la vaga. Una manera d'evitar-ho seria "habilitar que alguns jutjats s'encarreguessin específicament d'aquests casos, com ja va passar amb el cúmul de les clàusules sòl quan van irrompre", comenta Josep Maria Espinet. Tanmateix, el garbuix judicial no seria fàcil de resoldre. Altres veus, com la de Carles Sala, asseguren que "s'agreujaria el col·lapse que ja hi ha als jutjats".
El risc real d'una vaga i el "res a perdre"
A l'altra banda, els inquilins responen que el risc de ser desnonats ja fa temps que el tenen integrat, a la pràctica, ja que les pujades del preu del lloguer fa anys que provoquen expulsions habituals i que és aquest un dels principals motius per plantejar mesures més dràstiques. "Sense fer vaga, tenim una amenaça constant de desnonament. El 80% dels llogaters de Barcelona s'ha traslladat els últims cinc anys i una de cada dues d'aquestes mudances ha estat forçosa", esmenta Arcarazo. "Com més gent faci la vaga, més garanties es tindran de la seva utilitat", remata. També Marta Legarreta s'ho mira amb preocupació i veu factible que s'acabin certificant els impagaments massius. "El cas és que pot passar. Hi ha molta gent que no té res a perdre i qui ha de respondre no ho està fent", conclou l'advocada.
Sigui com sigui, Josep Maria Espinet fa un últim matís sobre el paper que pot tenir el Sindicat de Llogateres com a col·lectiu convocant d'una eventual cadena d'impagaments: "Si el sindicat surt a dir que a partir de tal dia no paguem, podrien incórrer en eventuals responsabilitats patrimonals d'allò que deixin de percebre els propietaris. Això també s'ha de tenir en compte. Com no hi ha res regulat, hi ha possibilitats encara incertes".