No han sigut els quatre de sempre. Ja fa anys que el moviment pel dret a l'habitatge atura desnonaments, assenyala els grans tenidors i irromp en espais de decisió per situar la carpeta al centre de les polítiques. Però no ha sigut fins ara que el clam ha crescut, ha madurat, i ha aconseguit interpel·lar una part més ampla de la societat i no només els militants compromesos. 170.000 persones segons el Sindicat de Llogateres, 22.000 segons la Guàrdia Urbana, han sortit aquest dissabte als carrers de Barcelona per reclamar que s'abaixi el preu dels lloguers. Les institucions, que han situat l'habitatge com a prioritat des de fa relativament poc, ja no poden mirar cap a una altra banda.
"Ha desbordat les nostres expectatives", ha reconegut la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo. L'objectiu de la mobilització no ha sigut pressionar perquè es construeixin més pisos. Va molt més enllà, i és que des del moviment defensen que els preus ja són insostenibles i reclamen que baixin un 50%, contractes indefinits i posar al mercat els pisos buits, turístics o de lloguer de temporada perquè passin a ser per "viure". "Si ens unim els llogaters, tenim més poder que qualsevol polític i rendista", ha afegit la líder sindicalista. Als governs socialistes, que des del Sindicat recorden que manen a Barcelona, Catalunya i l'Estat, se'ls gira feina.
Per què aquesta manifestació ha sigut més multitudinària que les que s'havien celebrat fins ara pel dret a l'habitatge? L’èxit s’entén per dos escenaris. El primer, perquè el problema de l’habitatge ja toca múltiples capes de la societat, i no només a les persones més vulnerables. El segon, perquè s’ha aconseguit crear una consciència col·lectiva que amb la mobilització, pot haver-hi solucions. "No més promeses ni falses solucions", "Seguretat és un barri amb sindicat" i "Volem el que és nostre: aigua, llum i sostre", han estat alguns dels crits que més s'han repetit. També han existit assenyalaments directes contra els rendistes, que des del Sindicat insisteixen que no tenen dret a viure a costa de la feina dels altres: "Pim, pam, pum, rendistes ni un". "En aquest país hi sobren rendistes", ha dit Arcarazo al final del seu parlament un cop acabada la manifestació.
Ja fa molts d’anys que aquestes organitzacions havien posat el crit al cel per exigir una regulació dels lloguers -que enguany s'ha fet efectiva- però la majoria representada a les institucions no va fer cas a la velocitat que haurien volgut. I ara llogar un pis a Barcelona costa de mitjana 1.200 euros -ha baixat entre un 3 i un 5% per primera vegada des del 2021 gràcies al topall de preus-, a Girona més de 800, a Tarragona 650 i a Lleida més de 500. Però la regulació ja és una pantalla passada per les organitzacions pel dret a l'habitatge. "S'ha acabat" ha estat una de les frases que més s'ha reproduït durant la jornada.
La gent que ha assistit a la mobilització
A la manifestació d’aquest dissabte no hi era només una persona desnonada, que també, o una persona que destina més del 70% del seu sou a pagar el lloguer, o una mare que pateix perquè els fills ja no poden viure al mateix barri ni tan sols a la mateixa ciutat. Hi era molta més gent. Joves amb feina estable que voregen la trentena i encara han de viure amb quatre companys de pis. D'altres que fins i tot han hagut de tornar a casa, amb 30 anys. Dones migrades organitzades amb plataformes per l'habitatge. També una parella que acaba de comprar un pis amb l'ajuda dels pares, perquè hipotecar-se és més barat que llogar. Són situacions diferents, però amb un mateix objectiu: mobilitzar-se per combatre que tenir un sostre suposi dessagnar-se pel camí. I combatre les mudances constants que impedeixen que el veïnat arreli a un lloc, que ja no es conegui cap veí, i que el català deixi de ser la llengua de l'escala.
1.800 persones implicades
Com s'ha dut a terme l'organització de la mobilització? Més de 1.800 persones s’han implicat en els preparatius des del 29 d’octubre, amb encartellades, brigades informatives i xerrades per promoure el debat. En total s’han convocat 49 assemblees obertes en una trentena de municipis de tot Catalunya. I més de 4.000 entitats han donat suport a la manifestació. Metges, estudiants, treballadors i sindicats laborals han impulsat múltiples comitès.
Tot plegat, després que la qüestió de l’habitatge hagi centrat l’actualitat política. Va ser un dels cavalls de batalla dels acords d’investidura de Salvador Illa amb ERC i els comuns. Durant el viatge oficial del president de la Generalitat a Brussel·les aquesta setmana, aquest ha constatat que cal abordar la crisi també a les institucions comunitàries. L'habitatge és, així mateix, on té la mirada posada Pedro Sánchez, que preveu aquest mes de desembre fer ambiciosos anuncis en aquesta matèria en la conferència de presidents prevista pel 13 de desembre.
Tot plegat, amb la regulació dels lloguers de temporada en tràmit tant al Congrés com a Catalunya, que ha comptat amb l’oposició de Junts, que, per cert, no ha assistit a la mobilització. De fet, el dimarts passat la seva portaveu parlamentària, Mònica Sales, va reconèixer en roda de premsa que no tenia constància de la convocatòria. Tampoc hi ha assistit el PSC. Sí que han fet acte de presència ERC, els comuns i la CUP. Aquesta última és l'única organització que no ha estat blanc de crítiques durant la manifestació. La presència dels anticapitalistes en els sindicats és molt extensa.
Què està en marxa a Catalunya? Illa va prometre 50.000 pisos fins al 2030 durant el debat de política general. Aquest divendres, a les portes de la manifestació, es va reunir la comissió bilateral Generalitat-Ajuntament i també va fer anuncis que inclouen més de 100 milions d'euros per construir a la ciutat. Però amb això no n'hi ha prou, ha dit tota aquesta gent que s'ha mobilitzat aquest cap de setmana. "Sabem que aquesta manifestació és l'inici, que amb la manifestació no es resoldrà tot, per això fem una crida a sindicar-se", ha afegit Arcarazo. Caldrà veure si la mobilització i la pressió del carrer en una època de molt malestar es manté viva. De moment, però, aquest dissabte és una victòria per tots aquells que han batallat sols, que han estat criminalitzats des de les institucions i que molts cops han sigut víctimes d'incomprensió.