Et sorprens parlant sol de cop i volta? Tendeixes a verbalitzar els teus pensaments? No és casualitat, té una explicació psicològica. Diversos estudis, com el de la Universitat John Paul II de Lublin (Polònia) i la Universitat de Tennessee (Estats Units) publicat per l'editorial científica Frontiers, asseguren que, en la majoria de casos, es tracta d'eines cognitives desenvolupades durant la infantesa, però matisen que, en altres, pot ser indicador d'una patologia mental.
Així, la psicologia evolutiva suggereix que parlar sols és una activitat que es remunta a la infantesa, quan el nen juga i explora i empra aquesta eina per comprendre l'entorn. Amb el pas dels anys, aquesta pràctica disminueix, però alguns adults es manté com una forma d'autoreflexió. I és que presenta beneficis com la millora cognitiva, la regulació emocional i l'autoconeixement, i l'increment de la creativitat.
Dit això, hi ha casos en què parlar sol pot indicar un problema de salut mental com l'esquizofrènia. Aquí, acostumen a convergir altres símptomes com al·lucinacions i deliris, i cal una atenció professional personalitzada. De la mateixa manera, si es tenen dubtes, sempre és recomanable consultar a un especialista.
