La vacuna contra el coronavirus desenvolupada per l’empresa gironina HIPRA va obtenir l’aprovació per començar la tercera fase dels assaigs clínics per part de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, dependent del Ministeri de Sanitat; com ja s’ha publicat en aquest diari. És la darrera fase abans del pas previ necessari per presentar una sol·licitud d’autorització a l’Agència Europea de Medicaments per a la seva lliure distribució.

En aquesta fase, la vacuna s’inocularà a 3.000 adults voluntaris més grans de 16 anys, com a dosis de reforç, als quals se’ls farà un seguiment durant 52 setmanes per comprovar-ne la seguretat i l’eficàcia. En paral·lel es testarà a infants i pacients immunodeprimits. La possibilitat de solapar fases clíniques ha estat un dels avenços administratius que va permetre avançar la disponibilitat de vacunes durant la pandèmia: quan hi havia dades de seguretat de la fase I, es programava la fase II, i així successivament. En cap vacuna no s’han saltat fases, només s’han solapat.

La vacuna de la companyia HIPRA ha tingut una resposta més forta contra la variant òmicron del SARS-CoV-2, que les vacunes que hi ha al mercat actualment; segons els resultats de la fase prèvia de l'assaig clínic que es va realitzar a diferents hospitals d’Espanya i de Vietnam.

L’empresa espera tenir a punt la vacuna per ser distribuïda el segon trimestre de 2022. De moment no ha venut cap dosi, però fa uns mesos que estan en contacte amb les autoritats europees, com també amb autoritats d'altres països, entre ells el mateix Vietnam. És la forma de començar a preparar la producció per al moment en què es tingui l’aprovació per a la dispensació lliure.

La vacuna que desenvolupa HIPRA està basada en una subunitat proteica purificada del virus; és el tipus més comú: entorn el 30% té aquesta base molecular. Per desencadenar la resposta immune, aquestes vacunes contenen peces del virus purificades seleccionades especialment per la seva capacitat d'estimular les cèl·lules immunitàries humanes, en comptes de dur un patogen sencer esmorteït o un fragment del seu d’àcid nucleic.

Com els fragments són incapaços de causar malalties, les vacunes de subunitats es consideren molt segures, tot i que les fases dels assaigs clínics en garanteixen la seguretat de totes les vacunes que es distribueixen. Vacunes basades en subunitats d’ús generalitzat en són les aplicades contra l'hepatitis B, la tos ferina i l’antipneumocòccica (cas que, en comptes de dur una unitat proteica, la duu de polisacàrids).

Les vacunes de subunitats proteiques, doncs, es basen en una tecnologia ben consolidada, són aptes per a persones amb un sistema immunitari compromès; no tenen components vius, de manera que no hi ha risc que la vacuna desencadeni la malaltia, i són relativament estables. La seva fabricació és complexa, i, com moltes altres, poden requerir dosis de reforç.

En canvi, les vacunes d’RNA, les més inoculades a Catalunya, són les més revolucionàries. La seva tecnologia es va iniciar fa deu anys, i, el grau de maduresa del seu desenvolupament els va permetre prendre embranzida en l’aplicació contra la Covid. Tot i ser les vacunes tècnicament més complexes, són les que han tingut més èxit, malgrat els problemes d’estabilitat a temperatura ambient. Per aquesta tecnologia innovadora, els promotors han estat reconeguts amb el prestigiós premi Fronteras del Conocimiento 2022 de la Fundació BBVA. I, juntament amb els que l’han aplicada a les primeres vacunes contra la Covid, van obtenir també el premi Princesa d’Astúries 2021.

Contra la Covid s’estan desenvolupant una gran quantitat de vacunes, de les quals l'OMS en permet fer el seguiment; de moment, n'han estat aprovades 33; hi ha encara 178 candidates, 598 assaigs clínics en marxa i 72 països on es duen a terme els assaigs. Entre les candidates, 43 estan en fase I, 62 en fase II, 65 en fase 3; i 8 d’elles, no han progressat. L'OMS també fa el seguiment dels assaigs que es realitzen als diferents països i les vacunes que aproven. A l’estat espanyol s’han testat 16 vacunes i s’han aprovat 5 per al seu ús. Aquesta quantitat de vacunes en marxa és fruit d’un esforç personal, intel·lectual i financer que no havia succeït mai en la història de la humanitat.

Que hi hagi diferents vacunes és bo. No només per la diversitat davant noves variants i per poder aplicar les dosis de record; sinó també perquè per vacunar la població mundial calen moltes vacunes assequibles, que es puguin transportar en una nevera normal, per exemple, i no calgui emmagatzemar-les a temperatures molt baixes.

Sabem que òmicron està minvant la pressió. Sabem que la seva capacitat de contagi ha augmentat el nombre de persones immunitzades. Però sabem també que hi ha risc d’aparició de noves variants en indrets on la taxa de vacunació és baixa. Així que encara calen vacunes. Sempre és millor prevenir la malaltia que haver-la de guarir.