[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Carles Puigdemont no serà extradit (i per tant jutjat) a Espanya. I Toni Comín i Clara Ponsatí no van ser ni tan sols detinguts malgrat que Pablo Llarena va enviar un recordatori a Itàlia avisant que les euroordres que va decretar en el seu moment estan actives. De nou, la justícia espanyola rep una plantofada. N'ha rebut als tribunals europeus i també a Alemanya, a Bèlgica i a Escòcia. Ara s'hi suma Itàlia malgrat que al Suprem alguns pensaven que els ho posaria fàcil per la bona relació entre els dos països atès que Espanya no posa pega a extradir mafiosos, per exemple.

S'han de pronunciar encara tribunals comunitaris sobre la immunitat com a eurodiputats i també el Tribunal Europeu de Drets Humans té pendent resoldre els recursos contra la sentència del Suprem, que lògicament no les té totes. Les perspectives per a Espanya i el seu sistema judicial no són bones. Gens. Bernat Surroca, que ahir va ser a Sàsser i a l'Alguer, us n'explica totes les claus en aquesta crònica.  

El que ha passat amb la detenció de Puigdemont a Itàlia torna a posar l'expresident al centre de l'escaquer polític encara que ell aquest cop no ho hagi buscat. Hi és per un nou error espanyol fruit de la impotència davant l'exili i perquè la seva situació processal fa evident que el conflicte polític no es resoldrà per la via dels tribunals. Que es resoldrà per la via de la negociació i la política, com passa o ha passat a Escòcia i al Quebec.

L'independentisme, ho hem escrit molts cops al diari, necessita una revisió crítica del que va passar l'octubre de 2017 i no entrar en un bucle melancòlic. Sobre per què ara fa quatre anys es va arribar fins on es va arribar, però es va deixar a mitges. De fet, en dies com avui de la tardor del 2017, després de descartar quedar-se al carrer el 3-O, del bel·ligerant discurs de Felip VI i de la constatació que Espanya no es quedaria amb els braços plegats davant la unilateralitat, l'anomenat "estat major", on hi havia Puigdemont, Jordi Sànchez o Oriol Junqueras, va decidir no tirar endavant i intentar forçar una negociació amb l'Estat. No va tenir èxit tot i els intents de medicació de polítics de dins i fora de l'Estat, d'empresaris i fins i tot de l'Església. 

És necessària l'autocrítica i la revisió independentista, sí. Però, i a l'altra banda? El congrés del PSOE d'aquest cap de setmana a València, si ens fixem en la propera cita important, hauria de ser una oportunitat per començar a fer la feina. A curt termini, però, no es pot ser optimista. El PSOE i Podem van fer un pas quan van admetre, a l'hora d'acordar amb ERC la taula de diàleg, que el conflicte és polític i que s'ha de resoldre per aquesta via. Però això s'ha de traduir en fets concrets i en assumir riscos.

El diàleg pel diàleg, prou que ho sabem, no resoldrà res. Espanya ha provat durant anys la via repressiva contra el procés. No ha fet que la reivindicació s'esfumi o perdi suports. Al contrari. L'independentisme no és, però, avui més a prop de la república que fa quatre anys: els indults o les victòries judicials no fan la independència, tampoc en el cas que els exiliats aconsegueixin tornar a casa. La faran, combinades, la mobilització sostinguda al carrer, la determinació i encert dels polítics, les majories àmplies i les complicitats dins i fora del país.
  
El poder judicial espanyol, però també la seva política, els seus mitjans, la seva economia i el seu alt funcionariat, prefereixen no revisar res, no canviar i seguir instal·lats en la lògica dels darrers anys. Han neutralitzat el risc que, per als administradors del règim del 78, significava Podem i el seu "assalt dels cels". Creuen que poden fer el mateix amb el procés fent-lo entrar en una via morta política. Pensar això, sumat a errades com la de Sàsser, és un autogol en tota regla que, a la llarga, només pot afavorir l'independentisme malgrat les incomoditats i contradiccions del present. 
 

---

Avui no et perdis

» Crònica des de Sardenya: Itàlia confirma el fracàs de l'estratègia d'Espanya contra l'exili; per Bernat Surroca.

» Anàlisi: Puigdemont surt reforçat com a actor clau en la resolució del conflicte; per Oriol March.

» Fil directe: «L'eurofracàs d'Espanya»; per Pep Martí.

» Entrevista a Manel Villalante (Renfe): «No està sobre la taula el traspàs de Rodalies a la Generalitat»; per Sara González.

» Opinió: «On és el socialisme?»; per Joan Manuel Tresserras.

» Què hi ha darrere de la caiguda mundial de WhatsApp, Facebook i Instagram?; per Lluís Girona. 

» Així serà el traspàs de poder a Montserrat; per Pep Martí.

» L'EMA obre la porta a administrar la tercera dosi de la vacuna a tota la població; per Lluís Girona.

» Opinió: «Immunitat mundial Covid-19»; per Marina Geli.

» Incivisme o alternativa d'oci: què pensen els joves dels botellots?; per Irene Montagut i Víctor Rodrigo.

» Filiprim: Josep Maria Forn, gràcies!; per Toni Vall.
 

---

 El passadís

Carles Puigdemont portava ahir un ampli seguici a Sàsser. Hi havia dirigents de Junts, d'ERC, de la CUP, del Govern i representants d'entitats. I també periodistes, alguns en actiu en la informació i altres que fan d'analistes o cronistes. Era el cas de Xevi Xirgo, amic personal de l'expresident i també director d'El Punt Avui, i de Pilar Rahola, que feia funcions "d'enviada especial" per, segons ella, "informar" per a El Nacional. El diumenge va publicar-hi una dolça crònica, en primera persona i en format periodístic sobre "la gesta històrica", de la passejada per l'Alguer i del dinar amb l'equip de Puigdemont, el seu advocat Gonzalo Boyé i Xirgo. 

Vist i llegit

La crisi climàtica no s'explica sense el nostre model econòmic. El capitalisme (també quan el fan els estats) implica creixement, a vegades sense fre, i això deixa petja en el nostre entorn. Sobre la relació amb l'economia i el creixement i la lluita per frenar la degradació del planeta escrivia a l'Ara l'interessant article "El mite del capitalisme verd" Katharina Pistor, catedràtica de dret comparat a la Universitat de Colúmbia. "L'ADN del capitalisme fa que no sigui adequat per bregar amb les conseqüències del canvi climàtic, que en gran manera és el resultat del mateix capitalisme", escriu.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1988, el dictador xilè Augusto Pinochet començava a acomiadar-se de la presidència del país llatinoamericà, on va arribar gràcies a un cop d'estat el 1973 que va assassinar el president escollit democràticament, el socialista Salvador Allende. Pinochet havia acceptat reformes constitucionals per sotmetre's a un plebiscit en el qual va votar el 97% del cens i en què el "no" (l'opció dels partidaris que no seguís) va vèncer amb el 56% dels vots.

Malgrat tot, el general va seguir sent comandant en cap de les forces armades fins al 1998, i senador fins al 2002. Va morir el 2006 i la gestió de la memòria (la seva dictadura va ser sanguinària) és, com passa a Espanya, un dels assumptes pendents en aquell país. Aquí l'espot dels partidaris del "no" al general i aquí, el del "sí" a la seva continuïtat, molt més agressiu i a la contra.

 L'aniversari

El cinc d'octubre de 1936 naixia a Praga el dramaturg i polític Václav Havel. Va oposar-se a la invasió soviètica del 1968 i va liderar el grup opositor del Fòrum Cívic, protagonistes en la pacífica caiguda del comunisme a Txecoslovàquia. Va ser president del país entre 1989 i 1992 i, després de la separació acordada, de Txèquia de 1993 a 2003. Va morir el 2011 després de rebre diversos reconeixements, entre ells el Premi Internacional Catalunya 1994. Aquí un vídeo d'homenatge.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l