L’executiu de Salvador Illa té com una de les prioritats la inversió en infraestructures. Ha proposat recuperar la col·laboració publicoprivada i ha posat sobre la taula xifres multimilionàries per als pròxims anys. La darrera és la vinculada al Programa d’Encàrrec d’Actuacions (PEA), un document tècnic que planifica les quantitats per a cada obra i que en la pròxima dècada arriba a un total de 4.350 milions d’euros. A curt termini, fins al 2029, es pretén passar d’un ritme de 134 milions anuals a 400.
Superar el "dèficit d’inversions"
El Govern calcula que la Generalitat acumula un dèficit inversor de 4.700 milions d’euros des del 2013 per “obres que no es van fer quan tocaven”, en paraules del president. En aquest sentit, es pretén passar d’una mitjana de 134 milions d’euros anuals a 400 fins al 2029 i 600 a partir de la nova dècada.
Aquesta programació està inclosa en el PEA, un document tècnic que és necessari perquè l’empresa pública Infraestructures.cat realitzi qualsevol classe de licitació. Habitualment, passa desapercebut, però Salvador Illa n’ha presentat les principals xifres en el marc d’un fòrum econòmic aquest migdia.
El programa detalla les inversions en infraestructures que hauria d’assumir la Generalitat amb fons propis d’aquí fins al 2036. No inclou, tanmateix, les que concessionarà a empreses privades -com l’ampliació de la C-16 entre Berga i els túnels del Cadí-, les que pretén que financi íntegrament l’Estat -com el futur Tren Orbital- o les denominades encomanes de gestió, obres que pagarà el Ministeri de Transports, però que gestionarà l’administració catalana.
Realitat o una carta als Reis?
El PEA no deixa de ser un requisit legal per poder licitar les obres. Es tracta d’una planificació a mitjà termini que abasta diverses legislatures en un context en què aprovar els pressupostos s’ha convertit en una heroïcitat per a qualsevol govern -des del 2017 només se n’han aprovat cinc incloent els d’enguany encara pendents de culminar la tramitació-.
Des del Departament de Territori s’explica que amb els comptes del 2026, serà fàcil assegurar la inversió a partir de prorrogar els pressupostos. Es tracta, en general d’obres que ja tenen prevista una primera anualitat i que, per tant, no cal afegir en futurs comptes.
En aquest sentit, pot ser més o menys real la previsió d’invertir 285 milions d’euros enguany, 444 el vinent, 415 el 2028 i 433 el 2029. "Activem tota la capacitat inversora del Govern", ha assegurat Illa. En canvi, sembla difícil assegurar -caldrà veure qui governa i en quines condicions- les previsions a partir del 2030, on la mitjana anual s’enfila fins als 600 milions. "Atenem el present i planifiquem el futur", ha conclòs el president de la Generalitat.
Les principals inversions
El programa d’inversions, aprovat en la reunió del consell executiu d’aquest dimarts, inclou obres ja previstes o en execució com el perllongament de la línia L8 de FGC (489 milions d’euros), la variant d’Olot i les Preses (494 milions), la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona (239) i el programa de carreteres 2+1 per valor de 523 milions.
A més, s’inclouen nous projectes com la variant de la C-14 a Tàrrega, la de Sentmenat i Caldes de Montbui, la nova terminal ferroviària de la plana de Lleida, l’estació d’autobusos de la plaça Espanya i millores a la C-17 i a la C-14, entre altres.
Malgrat que s’inclouen 510 milions de millores a les xarxes de metro i autobús, les grans obres d’allargament del metro -línies 1, 2, 3 i 4- es faran en un document a banda. A més, fins a nou estacions de la línia 9 es construiran a partir de concessions a empreses privades.
