Un jove tutelat que va arribar sol a Tenerife després d'un llarg viatge amb moltes escales des de Gàmbia i un jubilat amb ganes de retornar a la societat els fruits d'una vida laboral exitosa. Són en Lama, de 18 anys, i en Txema, el seu mentor en el programa d'acompanyament a jovent sense una xarxa de suport de l'associació Punt de Referència. Amb la primera presa de contacte, no sabien què dir-se. Ara, quatre mesos després, gaudeixen dels seus silencis i encara més de les confidències. S'expliquen els problemes, comparteixen les bones notícies, visiten Barcelona i engreixen un diccionari de català-fula. "Bon dia - djaomboali, gràcies - djarama", repassen. Tot, en ple debat polític sobre la gestió dels menors que arriben a les Canàries i el seu repartiment a les comunitats autònomes.
Una nit, en Lama va marxar de casa i va travessar la frontera cap al Senegal. La mare no aprovava la seva voluntat de migrar a Europa a la recerca d'una oportunitat que Gàmbia no li oferia i va optar per una decisió dràstica. "Allò no era vida", recorda. El destí final: Barcelona, la ciutat del Camp Nou i del seu estimat Barça. És un gran apassionat del futbol i, sobretot, molt culer. Se li il·luminen els ulls i les paraules ragen amb molta més facilitat quan fa el pronòstic per a la final de la Lliga de Campions. "Barça-Girona, som catalans", riu mentre s'assenyala l'escut, orgullós. S'ha vestit per a l'ocasió.
En Txema comparteix l'afició pel Barça i acostumen a fer llargues tertúlies. "Parlar de futbol és una bona manera perquè en Lama s'alliberi quan està trist o preocupat", diu. I és que es tracta d'una persona especialment vulnerable que ha viscut situacions traumàtiques en una etapa primerenca de la vida. Si bé, també és molt confiat i rebutja evadir temes delicats quan les educadores li recorden que té aquesta opció. Després de dos mesos a Tenerife, va aconseguir que l'enviessin en avió a València i que li facilitessin un bitllet de tren per arribar a l'estació del Nord. Allà va demanar ajuda a un mosso d'esquadra i, després de molts tràmits, el van derivar al centre d'acollida Kirikú, on li van parlar de Punt de Referència.
La relació jove-mentor
El programa de mentoria de Punt de Referència és voluntari i està pensat per a jovent tutelat, extutelat o en situació de vulnerabilitat d'entre 16 i 23 anys sense una xarxa de suport. Tot i que tant en Lama com en Txema hi participen de manera voluntària, han hagut de passar un procés de preparació, en el primer cas, i de selecció per part d'un equip de tècnics del centre, en el segon. En Lama buscava algú que l'ajudés a practicar el català i el castellà, i que li ensenyés Barcelona. En Txema, ajudar i conèixer aquesta realitat. L'adaptabilitat i la comprensió que el mentor és una figura supeditada a la dels equips educatius (que acompanyen i supervisen) són fonamentals per passar el filtre. Per certificar-ho, va haver d'assistir a una reunió informativa, completar un qüestionari sobre les motivacions i interessos, fer una entrevista personal i completar un curs formatiu de 10 hores, a més de presentar un certificat negatiu de delictes sexuals.
Els van emparellar perquè són dues persones amb un tarannà tranquil i tenen una disponibilitat compatible, i no es van equivocar. Es veuen cada dijous i passegen per la ciutat i descobreixen els diferents barris. Tenen total llibertat per gestionar la relació com vulguin, sempre amb l'acompanyament dels tècnics de Punt de Referència i amb l'única limitació que no pot haver-hi un intercanvi econòmic. Això implica que, si volen veure una pel·lícula, ha de ser en un cinema a la fresca popular. No poden anar a dinar ni a fer un cafè. En definitiva, no poden fer res que en Lama no pugui fer sol. Per això, caminen.
Caminen normalment durant una hora i mitja i, pel camí, aprenen l'un de l'altre i construeixen una relació que evoluciona de manera natural, expliquen. En Lama estudia català, castellà -les llengües són una altra passió-, cuina i cinema, això al programa de Cinema en curs de l'associació A Bao A Qu. En Txema va assistir a la projecció del seu curt sobre les dificultats dels infants i joves migrants i ningú va marxar sense que en Lama els el presentés. Quan va aconseguir plaça en el programa de formació i inserció (PFI), en Txema va ser la primera persona a qui va trucar per celebrar-ho. "M'ha ajudat molt i sempre em diu que, passi el que passi, no deixi els estudis", explica.
Mantenen un contacte diari per via telefònica. Sobretot, a través d'àudios, que permeten esquivar les faltes ortogràfiques i les complexitats del llenguatge escrit. En Txema n'ha hagut d'aprendre. Potser aquest enllaç els tranquil·litza pel que fa a la perduració de la seva relació. I és que la mentoria dura nou mesos i, un cop acabi, la decisió serà només seva. "M'encantaria mantenir el contacte", assegura en Lama. Sigui com sigui, els professionals de Punt de Referència treballen amb el jovent i les persones mentores per preparar-los per al tancament o canvi d'etapa.
El debat sobre el repartiment de menors no acompanyats
Mentre al Congrés es debat com gestionar l'arribada massiva de migrants a les Canàries i el repartiment dels menors no acompanyats a la resta de l'Estat, pel qual Vox ha trencat tots els governs autonòmics amb el PP, en Lama viu els efectes de les polítiques en primera persona. No identifica les inclinacions de cada partit ni què diu cada líder, però coneix molt bé la situació de desemparament amb què es troben alguns companys. "Es queden al carrer, sols i sense cap alternativa, i es veuen obligats a fer coses que no voldrien", relata, pel qual demana més recursos.
"L'anàlisi de la situació política espanyola i catalana li queda lluny, però té una opinió molt formada com a persona directament afectada", explica en Txema. En aquest sentit, des de Punt de Referència demanen més espais d'expressió i d'informació per als joves migrants. Actualment, en Lama viu en un pis i té moltes ganes de començar a treballar. Vol ser soldador i, si no, carnisser. I ho vol fer a Barcelona i amb l'acompanyament d'en Txema. El futur és més incert del que voldria, però amb el seu mentor ho és una mica menys.