ERC va exhibir ahir unitat, coralitat i un projecte sòlid per dir que no, que té vocació de força autònoma i que, sense renúncies i des d'una òptica progressista, vol liderar un independentisme "factible". Tot plegat marcant un ritme que, al seu entendre, evitarà repetir el fiasco del 27-O, del qual en va ser corresponsable. Junqueras, que va aparèixer davant de 2.500 persones amb un holograma, va presentar una via que implica apel·lar a Europa, amb una posició de combat a l'onada d'autoritarisme, i que ampliï majories a Catalunya per fer inevitable el referèndum acordat. Per ell, el judici que començarà aviat ha de ser la primera rebregada al règim del 78. Llegiu aquí la crònica de Joan Serra Carné i de Sara González.
L'ERC de Junqueras va mostrar-se com un partit musculat, que es veu en condicions de ser el pal de paller de l'esquerra catalana i de l'independentisme però que sap que té amenaçat el seu espai per l'opa hostil de la Crida i que té el repte d'explicar com ho farà "factible". Conscient de la dificultat, el seu líder ahir va evitar descartar cap camí per arribar a la independència: "No pensem renunciar a cap via pacífica i democràtica. Si cal amb mobilització massiva i desobediència civil", va avisar abans d'apel·lar als més decebuts.
La figura de Junqueras projectada i la similitud amb la veu del seu germà, que va llegir la primera part de la conferència, va fer oblidar durant uns instants que fa més d'un any que està privat de llibertat. Al germà del president d'ERC el van seguir diversos dirigents, com ara Ernest Maragall, que avui a la tarda presentarà una plataforma de suports cívics per ser alcalde de Barcelona. La conferència la van introduir Marta Rovira i, fent de tàndem, Pere Aragonès i Roger Torrent. Tot el ferro del partit. Sobre els partits (nous i vells), el seu encaix a la societat i com s'expliquen us aconsello la veu de Nació de Joan Serra Carné.
30 de gener, un any després. I avui fa tot just un any que Puigdemont havia de ser investit al Parlament. El president de la cambra Roger Torrent es va negar a investir-lo a distància desacatant el TS perquè, segons ell, hauria estat només un gest simbòlic amb costos i els puigdemontistes afirmaven que, si hagués passat, hauria tornat de l'exili. Oriol March ho recorda en aquesta peça i consta com allò va esberlar la unitat de JxCat i ERC. Els més afins a Puigdemont voldrien tornar a provar la investidura. La pugna per l'hegemonia, en la que s'emmarquen el congrés de la Crida i la conferència d'ahir, no impedeix, però, que uns i altres governin junts. Si més no fins que passi el judici.
Sí, són presos polítics. Al Govern l'uneix la lluita contra la repressió. Quim Torra rep avui els familiars dels presos polítics, que seran traslladats a Madrid el divendres. La de presos polítics és, per cert, una denominació que molta premsa (ja sabeu que no és el cas de NacióDigital) i els polítics unionistes els neguen amb l'argument que Espanya és una democràcia plena. L'Observatori Media.cat del Grup de Periodistes Ramon Barnils presenta avui un informe, elaborat a partir de nombroses fonts periodístiques i acadèmiques i que ha redactat el nostre company Bernat Surroca, on es conclou que la instrucció judicial del procés, plena d'arbitrarietats i "excepcions", justifica que se'ls hi consideri. Podeu llegir una ressenya i també consultar-lo íntegre aquí.
Vist i llegit
La fragmentació del mapa polític a l'estat espanyol és un fenomen que es produeix a dreta i esquerra, generant un debat intens. La irrupció de Vox a Andalusia ha capgirat l'escenari polític. Que un espai com el de la dreta hagi aconseguit forjar una majoria després de competir entre si amb tres sigles desmenteix els riscos que suposa anar dividits a les urnes amb el sistema electoral d'Hondt. Ara, la divisió a Podem entre Iglesias i Errejón planteja seriosos dubtes sobre si l'esquerra pot sortir guanyant d'anar dividida a les eleccions del maig. A eldiario.esArsenio Escolar opina que no. En un article titulat "La fragmentación de la izquierda trae más dudas que certezas", l'analista recorda que, a la Comunitat de Madrid, poden concórrer sis partits si Podem es presenta dividit. O set, si IU va sola. Un escenari dramàtic perquè qui quedi sisè o setè ho té pelut per arribar al 5%, requisit per accedir a l'Assemblea. Raó que explica els intents desesperats de les darrers hores per recosir la trencadissa.
El passadís
La crisi econòmica i el desengany cap al "sistema" ha fet que es qüestionin els partits, però també els sindicats o els mitjans de comunicació. La capacitat de prescripció i la credibilitat d'aquests últims davant la mala praxi i una bona part de la ciutadania que només s'hi acosta perquè els donin la raó. Els comuns també fan el joc a aquesta pulsió anti malgrat que no tenen cap problema en ser a les institucions. A la seu de Catalunya en Comú, i ben visible per als periodistes, hi ha un cartell, adreçat als militants, que anima a donar-se d'alta a un servei de WhatsApp. I pel que sembla no és pas un canal d'informació o convocatòries. "Contra la desinformació dels mitjans, apuntat al nostre canal de WhatsApp", diu el cartell.
L'efemèride
Tal dia com avui del 1972 a la ciutat de Derry, a l'Ulster (un territori que formen comtats d'Irlanda que no es van poder independitzar del Regne Unit el 1921), es va produir el Diumenge de Sang. L'exèrcit britànic va reprimir a trets una manifestació pacífica pels drets civils de la comunitat republicana, que professa majoritàriament la religió catòlica. Van morir 13 manifestants i hi va haver 14 ferits. La brutalitat va desfermar les hostilitats amb l'IRA, organització armada partidària de reunificar l'illa. Durant anys els paramilitars unionistes (de religió majoritària protestant) van ser els tercers actors del conflicte armat, que va dividir les comunitats. Els acords de Divendres Sant de 1998 van pacificar el territori després de centenars de morts, però el conflicte segueix sense estar resolt. El grup irlandès U2 va dedicar als fets d'avui fa 47 anys una de les seves cançons més conegudes, Sunday Bloody Sunday. La pel·lícula que es va estrenar l'any 2002 també paga molt la pena que hi destineu una estona.
L'aniversari
Un 30 de gener de l'any 1979, avui fa 40 anys, naixia a Castelló de la Plana, al País Valencià, el còmic i imitador Carlos Latre, que es va criar a Tarragona. Latre va començar a la ràdio i la va compaginar amb programes a TV3 i Crónicas Marcianas, a Tele5, que el va fer una estrella. També ha estat un habitual als espais d'humor Crackòvia i Polònia i ha rodat diverses pel·lícules. Aquí imita 64 personatges (sí, sí, heu llegit bé) en dos minuts. Brutal.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi