Junts, ERC i comuns comprometen Barcelona amb l'amnistia malgrat el «no» de Collboni

Laia Bonet (PSC) insisteix que l'actual escenari de negociacions pel govern a l'Estat requereix "prudència i discreció", mentre que Trias i Maragall assenyalen la importància que Barcelona exerceixi "de capital"

Publicat el 29 de setembre de 2023 a les 13:03
Actualitzat el 29 de setembre de 2023 a les 15:27
L'Ajuntament de Barcelona farà arribar al Congrés dels Diputats la petició perquè es desenvolupi una llei d'amnistia i perquè en el futur no es repeteixi la persecució judicial de l'independentisme. Aquesta iniciativa, amb una alta càrrega simbòlica, la van proposar de manera conjunta Junts i ERC i s'han trobat el suport clar dels comuns. Per contra, el bloc del PSC, PP i Vox han votat en contra. Aquest escenari ha deixat una majoria de 25 dels 41 regidors municipal a favor de remar per l'amnistia. 

Els focus apuntaven al partit de l'alcalde Jaume Collboni, en plenes negociacions socialistes per tramitar una llei d'amnistia que faciliti la investidura de Pedro Sánchez, i el PSC barceloní ha optat per la via allunyada del sobiranisme. En aquest sentit, la primera tinent d'alcaldia del govern municipal, Laia Bonet, ha demanat defugir els escenaris de xoc i ha recordat que a les darreres eleccions espanyoles "el PSC va treure més vots que tot l'independentisme junt"

En la seva exposició, Xavier Trias ha demanat al PSC i al PSOE que siguin "valents". En joc hi ha "aconseguir un compromís històric que sigui la base per solucionar el conflicte territorial que fa que segles que dura", ha plantejat el cap de files de Junts al consistori. També ha emmarcat aquesta proposta de llei en la necessitat d'una "reparació", concepte en què han coincidit amb el líder d'ERC, Ernest Maragall. "Avui Barcelona torna a exercir de capital", ha reivindicat el republicà. En el mateix sentit, ha posat en valor que hi hagi "més del 60%" dels regidors del consistori units en la defensa de l'amnistia, però s'ha posat els deures de treballar per arribar al 80% de la representació municipal.

Ada Colau (BComú) ha justificat el suport de la seva formació a la proposta amb un recordatori. "En el mandat anterior van ser els comuns, amb la via Asens, els que van començar la via de la desjudicialització", ha mencionat, en relació als indults i la reforma del codi penal. També ha mencionat que ara s'obre una "segona etapa" que és "imprescindible" per tornar a la "normalitat política". Ara bé, també ha censurat que els independentistes afegeixin pressió sobre el referèndum a Sánchez, a l'Estat, davant el risc de l'arribada d'un govern amb l'extrema dreta.

La postura del PSC ja havia quedat clara durant les últimes hores. Especialment des del moment en què el partit socialista català va emetre un comunicat conjunt amb el PSOE per mostrar la seva oposició a la proposta que els partits independentistes van pactar al Parlament. Davant aquesta iniciativa conjunta que reivindica la llei d'amnistia i "treballar per fer efectives les condicions per a la celebració d'un referèndum", els socialistes ja van deixar clara que s'hi oposarien a la cambra catalana. El primer secretari del partit, Salvador Illa, va insistir que "aquest no és el camí". Ara, amb la proposta a l'Ajuntament de Barcelona -també unitària per part de l'independentisme, en aquest cas sense la CUP perquè no hi té representació- Collboni ha seguit la disciplina socialista. Trias, a principis de setmana, creia que el grup socialista "s'abstindria". Ernest Maragall deia que "no entendria" que el PSC hi votés en contra. Finalment, el posicionaments s'han allunyat una mica més del previst.

Bonet, en la seva intervenció, s'ha referit directament a la proposta existent a la cambra catalana i l'ha mencionat com a motiu per rebutjar la iniciativa plantejada a l'Ajuntament de Barcelona. "El que van anunciar ahir va contra la prudència necessària en aquest moment tan delicat. Cal prudència, paciència i discreció", ha afegit la mà dreta de Collboni. Aquesta postura, de manera paradoxal, també l'ha defensat l'únic partit del consistori que ha donat suport a la proposta independentista: Barcelona en Comú. Tant Ada Colau com Jordi Martí Grau han vist com a un inconvenient que es plantegin aquestes propostes a l'ajuntament mentre hi ha converses en marxa. La mà dreta de Colau ho ha vist com una "imprudència". 

Naufragi d'una proposta del PP a la contra

El PP, al seu torn, ha intentat sortir-se'n amb una iniciativa pròpia que rebutgés del tot la via de l'amnistia i animar el PSOE a fer grans acords que "evitin" dependre de les "condicions" dels partits independentistes. "És una proposta en defensa de l'estat de dret per tal que Espanya no sigui governada des de Waterloo, com vam fer a Barcelona", ha mencionat el regidor Daniel Sirera, recordant l'operació de la investidura que acabar servint per desbancar Trias i situar Collboni al capdavant de la ciutat. "Estan asseguts on estan asseguts gràcies al Partit Popular", li ha recordat el representant del PP al grup socialista. A l'hora de la veritat, però, el PSC hi ha votat en contra i ha denunciat la "crispació" que buscava aquesta mesura. De fet, només Vox s'hi ha abstingut. La resta de formacions s'hi han posicionat en contra.