28
de setembre
de
2023, 17:55
Actualitzat:
29
de setembre,
8:47h
Amnistia, autodeterminació i una condició que Pedro Sánchez haurà de tenir en compte si vol ser president del govern espanyol: avenços concrets en el referèndum. ERC, Junts i la CUP han acordat a última hora dues propostes de resolució que s'aprovaran aquest divendres al debat de política general. Després d'hores de negociacions, els tres grups independentistes han pogut travar un text de mínims pocs dies abans que s'intensifiquin les converses amb el PSOE de cara a la investidura, un cop constatat el fracàs d'Alberto Núñez Feijóo. Davant la pressió independentista, el PSOE ha refermat l'aposta pel diàleg, però ha advertit que per la via de la "ruptura" no hi ha marge per negociar.
Els dos textos s'han fet sobre la base de la proposició de llei que l'independentisme va portar al Congrés ara fa tres anys, i que la mesa va bloquejar. Aquella iniciativa vinculava de manera explícita l'amnistia i el reconeixement de l'autodeterminació, i s'havia fet de manera consensuada entre partits i entitats de la societat civil, però no es va poder debatre a la cambra espanyola. La novetat destacada, en un context de negociació, és la condició que pacten ERC i Junts, que si bé s'havia verbalitzat en les darreres setmanes, ara queda negre sobre blanc i serà aprovada pel Parlament.
En la seva intervenció al Parlament, Pere Aragonès va exigir compromisos concrets en relació amb el referèndum, un plantejament que va refermar ERC dijous. A la conferència de Brussel·les, Carles Puigdemont també va defensar el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, en el sentit que això implica reconèixer el dret d'autodeterminació. Tant ERC com Junts, però, situen l'amnistia com una condició prèvia per investir Sánchez, mentre que l'autodeterminació és un objectiu a concretar a mitjà termini, durant la legislatura espanyola.
De tota manera, a la proposta de resolució acordada, que tirarà endavant gràcies a l'abstenció de la CUP, això es concreta i es trasllada a la investidura. Els dos partits es comprometen a no investir cap candidat a la presidència del govern espanyol si no es compromet a "treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum". ERC i Junts acorden que el Parlament defensi que la resolució del conflicte polític passa pel dret d'autodeterminació, és a dir, que Catalunya ha de decidir el seu futur a través d'un referèndum. En aquest sentit, la cambra insta el Govern a fer "les accions oportunes" perquè això tiri endavant.
El transcurs del debat feia poc probable un acord entre independentistes. Junts va carregar contra la gestió i va evidenciar la debilitat d'Aragonès, que en la rèplica va retreure als juntaires la poca lleialtat institucional. A primera hora del matí d'aquest dijous, l'acord era llunyà, però les converses han tingut resultat. El punt de discrepància era qui havia de liderar les negociacions. Junts no volia que fos el Govern i, segons fonts del partit, del text transaccionat se'n desprèn que l'executiu farà una tasca d'"acompanyament" i que el lideratge serà dels partits, tot i que això no ho diu explícitament la proposta.
Per part de la CUP, encarregada de comunicar l'acord, el diputat Xavier Pellicer ha ressaltat que l'acord "torna a posar el Parlament al centre". Segons Pellicer, de l'acord se'n desprèn també que l'independentisme no ha de centrar-se només en la negociació amb l'Estat, sinó que cal buscar vies més enllà del govern espanyol per aconseguir avenços en l'autodeterminació. Per a la CUP, la llei ha d'incloure tots els represaliats, i no Laura Borràs, un extrem que fonts de Junts eviten concretar amb l'argument que "l'amnistia no va de noms".
En un comunicat a última hora d'aquest dijous, el PSOE i el PSC han fet un comunicat conjunt apostant pel "diàleg per superar la divisió" i per no "aprofundir en la ruptura i la discòrdia". "Per aquest camí, no hi ha avenços possibles", afirmen els socialistes. La resposta al conflicte passa, doncs, "per la convivència, la cohesió, l'entesa i el progrés", i sempre dins del marc de la Constitució.
Els dos textos s'han fet sobre la base de la proposició de llei que l'independentisme va portar al Congrés ara fa tres anys, i que la mesa va bloquejar. Aquella iniciativa vinculava de manera explícita l'amnistia i el reconeixement de l'autodeterminació, i s'havia fet de manera consensuada entre partits i entitats de la societat civil, però no es va poder debatre a la cambra espanyola. La novetat destacada, en un context de negociació, és la condició que pacten ERC i Junts, que si bé s'havia verbalitzat en les darreres setmanes, ara queda negre sobre blanc i serà aprovada pel Parlament.
En la seva intervenció al Parlament, Pere Aragonès va exigir compromisos concrets en relació amb el referèndum, un plantejament que va refermar ERC dijous. A la conferència de Brussel·les, Carles Puigdemont també va defensar el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, en el sentit que això implica reconèixer el dret d'autodeterminació. Tant ERC com Junts, però, situen l'amnistia com una condició prèvia per investir Sánchez, mentre que l'autodeterminació és un objectiu a concretar a mitjà termini, durant la legislatura espanyola.
De tota manera, a la proposta de resolució acordada, que tirarà endavant gràcies a l'abstenció de la CUP, això es concreta i es trasllada a la investidura. Els dos partits es comprometen a no investir cap candidat a la presidència del govern espanyol si no es compromet a "treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum". ERC i Junts acorden que el Parlament defensi que la resolució del conflicte polític passa pel dret d'autodeterminació, és a dir, que Catalunya ha de decidir el seu futur a través d'un referèndum. En aquest sentit, la cambra insta el Govern a fer "les accions oportunes" perquè això tiri endavant.
Acord independentista sobre l'amnistia
Pel que fa a proposta sobre l'amnistia -que comptarà amb el vot favorable dels comuns, com a "gest" de cara a les negociacions- planteja que cal deixar sense efecte tot allò que s'havia tipificat com a infracció penal o administrativa en relació amb el procés. Els tres grups insten el Govern i a les institucions catalanes a sumar-se a "l'esforç col·lectiu" per aprovar l'amnistia i fer-ne un seguiment "perquè s'apliqui de manera immediata". La llei ha d'incloure "totes les persones represaliades per motius polítics i en defensa de drets i llibertats".El transcurs del debat feia poc probable un acord entre independentistes. Junts va carregar contra la gestió i va evidenciar la debilitat d'Aragonès, que en la rèplica va retreure als juntaires la poca lleialtat institucional. A primera hora del matí d'aquest dijous, l'acord era llunyà, però les converses han tingut resultat. El punt de discrepància era qui havia de liderar les negociacions. Junts no volia que fos el Govern i, segons fonts del partit, del text transaccionat se'n desprèn que l'executiu farà una tasca d'"acompanyament" i que el lideratge serà dels partits, tot i que això no ho diu explícitament la proposta.
Per part de la CUP, encarregada de comunicar l'acord, el diputat Xavier Pellicer ha ressaltat que l'acord "torna a posar el Parlament al centre". Segons Pellicer, de l'acord se'n desprèn també que l'independentisme no ha de centrar-se només en la negociació amb l'Estat, sinó que cal buscar vies més enllà del govern espanyol per aconseguir avenços en l'autodeterminació. Per a la CUP, la llei ha d'incloure tots els represaliats, i no Laura Borràs, un extrem que fonts de Junts eviten concretar amb l'argument que "l'amnistia no va de noms".
El PSC, en contra
L'independentisme ja sap que el PSC no farà costat a cap plantejament que inclogui l'amnistia, per bé que la desjudicialització definitiva és l'eix sobre el qual orbiten les converses obertes amb ERC i amb Junts de cara a la investidura de Sánchez. En les seves propostes, els socialistes es limiten a demanar "diàleg en favor de la convivència" i dins del marc de la Constitució. En el seu discurs de dimecres, Salvador Illa va advertir ERC i Junts que les negociacions de la investidura no poden ser una "cursa" entre els dos partits independentistes i que cal centrar-se en el resultat final, encara incert.En un comunicat a última hora d'aquest dijous, el PSOE i el PSC han fet un comunicat conjunt apostant pel "diàleg per superar la divisió" i per no "aprofundir en la ruptura i la discòrdia". "Per aquest camí, no hi ha avenços possibles", afirmen els socialistes. La resposta al conflicte passa, doncs, "per la convivència, la cohesió, l'entesa i el progrés", i sempre dins del marc de la Constitució.