La Generalitat ha traslladat a la ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, un conjunt de propostes en el marc del Pla de contingència per reduir el consum energètic. Entre elles, consta la creació d'una energètica pública, sobre la qual el Govern ja va aprovar el programa per definir el seu model la tardor passada. El Govern constata que cal prestar "especial atenció" a la reversió de les concessions hidroelèctriques i a la xarxa de distribució, que, apunta, "juntament amb l'emmagatzematge d'energia suposa la columna vertebral de la transició a un model distribuït i democràtic". 

[noticiadiari]2/227361[/noticiadiari]
En el document, remès aquest dimarts al vespre a l'executiu espanyol, Jordà explica que el passat 2017 la Generalitat va aprovar la primera llei de canvi climàtic fruit del consens amb els diferents agents socials i econòmics i que insta el Govern a elaborar cada cinc anys un pla d'estalvi i eficiència energètica per a les seves instal·lacions. En aquest sentit, explica que les conselleries ja estaran en disposició d'implementar l'autogeneració i generació distribuïda renovable en les cobertes dels edificis amb l'objectiu d'aprofitar al màxim de superfície.

El Departament concreta que s'identifica com a objectiu de potència en teulats solars de 20MW que hauran d'estar instal·lats o en licitació abans de finalitzar el primer semestre del 2023 i definir, en un termini màxim d'un any, el potencial de l'aprofitament fotovoltaic en infraestructures pròpies, com autopistes, embassaments o ports, entre d'altres.

Un altre dels punts que incorpora la proposta és l'elaboració d'auditories energètiques per als edificis públics en un termini màxim de sis mesos i que aquestes es renovin i actualitzin. Jordà també fa referència a la creació d'aparcaments segurs per a bicicletes en tots els edificis públics. Proposa promoure un programa bici-feina compartida d'ús privat per a desplaçament entre el lloc de treball i el domicili dels treballadors i aparcaments segurs per a bicicletes en tots els edificis públics.

El document també cita el teletreball i assenyala que Catalunya va ser "pionera" amb l'aprovació del decret 77/2020  d'aquesta modalitat per al personal de l'administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms amb la dotació d'eines telemàtiques als treballadors. En el decret, es fixava un màxim de dues jornades diàries senceres de teletreball a la setmana.