[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La guerra d'Ucraïna ha tingut un fort impacte en totes les opinions públiques europees i ha situat els partits polítics i els governs en l'espai de les doloroses contradiccions. Una guerra a Europa, televisada i amb una agressió flagrant per part d'un dels líders mundials més autoritaris ha fet que es prenguin decisions inèdites i contundents. Sancions econòmiques fortes i, sobretot, la UE, i també Espanya, que ha rectificat la seva posició, enviant armes per ajudar els ucraïnesos a defensar-se de l'exèrcit rus.

El debat d'ahir al Congrés va fer evidents les contradiccions i les dificultats per explicar-se. L'OTAN, que havia estat molt qüestionada -a Catalunya va guanyar el "no" a formar-ne part-, forma part del problema per la seva expansió cap a l'est, però ara apareix com una garantia de defensa davant d'agressors com Putin que castiguen els arguments russos. Des de l'esquerra es crida "no a la guerra", però ningú és capaç de dir com s'aturen els tancs russos sense força militar. La CUP, que fa uns dies centrava les seves crítiques en l'OTAN i que ni tan sols esmentava Putin, ahir ja es referia a ell com l'agressor. ERC criticava a Madrid l'atlantisme mentre, a Catalunya, Pere Aragonès beneïa l'enviament d'armes tot i que mostrava lògica preocupació per què se'n farà quan acabi la guerra. Junts entenia la intervenció armada, però criticava tant a l'OTAN com a la UE. Podem va fer evident la seva incomoditat amb la decisió del govern espanyol. El consell de ministres del seu govern paga i envia armes mentre els seus dirigents voten en contra de la guerra al Parlament Europeu i es manifesten a les places.  

Som, doncs, en un mar de contradiccions. A ningú li agrada la guerra i, tanmateix, ningú té tampoc una via efectiva per donar una resposta que aturi l'imperialisme de Putin. Josep Nadal, que és diputat de Compromís a les Corts i el vocalista del grup valencià La Gossa Sorda, va expressar en un tuit les contradiccions i la ràbia de tot plegat: "Porte set anys en la Comissió de Drets Humans, he tractat situacions molt dures, algunes com està vivint ara Ucraïna. Tot i creure en la seua legítima defensa, no m'ha passat mai pel cap demanar armes per al Kurdistan, Sàhara o Palestina. A partir d'ara es veu que tocarà fer-ho", va piular. També es podria recordar que si a la Guerra Civil la República hagués tingut les armes que les democràcies europees no li van proveir -i que sí que va tenir el bàndol feixista- segurament les coses haurien estat diferents. Quan es tracta de política exterior, però, que ningú busqui la coherència.   

» Avui us esperem! A les set presentem a la Casa del Llibre de Barcelona (Rambla de Catalunya, 27) Els que manen. L'acte anirà a càrrec dels autors, Miquel Macià i Pep Martí, de la corresponsal de La Vanguardia a la Casa del Rei, Mariángel Alcázar, i també hi participaré jo per conduir-lo. L'entrada és lliure i podreu conèixer de primera mà sobre les grans nissagues del poder a Catalunya. Recordeu que podeu aconseguir de forma gratuïta el llibre fent la subscripció anual a NacióDigital. Entre els que ja sou subscriptors del diari se'n sortejaran cinc exemplars.
 

---

Avui no et perdis

» Reportatge | La Khristina o deixar‑ho tot amb 17 anys; per Sergi Cámara.

» Patir la guerra a distància: «Qualsevol soroll em desperta, em posa en alerta»; per Jordi Purtí.

» Dades | De 364 a 23.619 ucraïnesos a Catalunya en 21 anys: quants n'hi ha al teu municipi?; per Roger Tugas Vilardell.

» Entrevista a Ramon Arnabat (URV): «Putin al·lega raons històriques i algunes són certes, però no justifiquen una invasió»; per Josep Maria Llauradó.

» Quin potencial nuclear té Rússia?; per Víctor Rodrigo.

» Sánchez rectifica i anuncia que Espanya entregarà armes directament a Ucraïna; per Oriol March.

» La Fiscalia tanca les investigacions contra Joan Carles I; per Bernat Surroca.

» Perfil: Feijóo, un Rajoy 2.0; per Pep Martí.

» Primícia | El PSC i Junts promouen Enric Hernàndez per dirigir la xarxa de mitjans audiovisuals locals; per Albert Vilanova.

» Fil directe: «La gota i el got»; per Sara González.

» Vaga els dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març contra l'avançament del curs escolar; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Alcarràs, el triomf de la perifèria»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
 

---

 El passadís

Aquest diumenge se celebra la gala dels Gaudí. Serà al MNAC i serà massiva i sense limitacions, com tothom enyorava. El sector del cinema català encara la cita amb un sentiment ambivalent: és un dels anys amb menys produccions en llengua catalana, però la gala també arriba just després que Alcarràs, de Carla Simón, hagi guanyat l'Os d'Or a la Berlinale. Una pel·lícula en català ha tocat el cel, però no és entre les nominades als Gaudí perquè encara no s'ha estrenat. Simón és membre de la junta de l'Acadèmia i segur que malgrat que no està nominada tindrà protagonisme a la gala. L'any que ve m'atreviria a dir que ho petarà i la nova llei de l'Audiovisual ja haurà d'haver començat a ajudar a rellançar el sector. Encreuem els dits. 

Vist i llegit

L'independentisme s'ha emmirallat en altres causes nacionals per donar més força i sentit a la seva causa: Escòcia, Irlanda, Quebec, Euskadi... però mai Ucraïna. No som, però, davant d'una desconeguda. Ho explica en un interessant i divulgatiu article a La Vanguardia el periodista i historiador Joan Esculies. Recorda que l'assumpte ha generat un interès "discontinu" i que les ànsies d'autodeterminació dels territoris russòfons creen contradiccions. El primer que se'n va fer ressò de la qüestió nacional ucraïnesa va ser Antoni Rovira i Virgili. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1976, en plena Transició, es produïa la massacre de Vitòria. La policia, essent ministre de Governació Manuel Fraga, fundador del PP, va matar cinc persones i en va ferir més d'un centenar en dissoldre de forma violenta una assemblea d'obrers i estudiants reunida durant una vaga a l'església de Sant Francesc de la capital basca. El 2008, una comissió d'investigació del Parlament basc va considerar Fraga i el també ministre Rodolfo Martín Villa responsables polítics i, el 2014, la justícia argentina els va intentar obrir un procés penal. La legalitat espanyola, però, va continuar protegint els responsables. Lluís Llach va dedicar a aquells fets Campanades a morts, una de les seves cançons més emotives. "Assassins!", cridava el cantautor de Verges.

 L'aniversari

El 3 de març de l'any 1974, avui fa 48 anys, va néixer a Barcelona la seva actual alcaldessa, Ada Colau, la primera dona que ha ocupat aquest càrrec. Va estudiar filosofia i ja de ben jove va mostrar inquietuds socials que la van portar a relacionar-se amb el moviment okupa i a la lluita per un habitatge digne. La popularitat li va arribar quan es va posar al capdavant d'un ampli moviment social, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que reivindicava una causa tan justa com la dació en pagament. I d'allà a la política. Amb Barcelona en Comú va aconseguir l'alcaldia de la ciutat el 2015. El 2019 va perdre les eleccions davant Ernest Maragall, però l'inesperat suport de Manuel Valls la va fer alcaldessa de nou. Ara, però, amb un pacte amb el PSC que ha fet aterrar molt les ambicions de la Colau activista. Això deia en campanya, en una entrevista a NacióDigital, quan se li demanava per un hipotètic suport de Valls per barrar el pas a l'independentisme.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l