Els migrants que viuen a Catalunya tenen una millor estat de salut i fan menys ús dels serveis sanitaris que la població autòctona. Així ho assenyalen els principals resultats presentats a la II Jornada de l'Observatori de les Desigualtats en Salut, que aquest any ha analitzat la influència de l'origen de les persones en l'estat de salut. Concretament, les dades indiquen que el 74% de les malalties de més rellevància afecten més les persones d'origen català que les migrades.
Una altra de les conclusions de l'informe és que les persones immigrants fan un ús menor dels serveis de salut. L'últim any, el 63% de la població originària de països de PIB baix ha consultat l'atenció primària i ha tingut una mitjana de 3,9 visites, davant del 72% de les persones d'origen autòcton, que ha tingut una mitjana de 5,1 visites. El mateix patró s'observa en les hospitalitzacions (3,8% contra 5,4%). Aquesta tendència només s'inverteix en el cas de les urgències, on l'ús entre les persones provinents de països amb PIB baix és lleugerament superior (20,9% contra 20,5% en la població autòctona i de països amb PIB alt).
A més, segons afirma el Departament de Salut, les dades indiquen que moltes persones immigrades surten del sistema de salut català precisament en les etapes de la vida en què és previsible una necessitat més elevada d’atenció sanitària. Aquest fenomen s'observa en totes les regions del món analitzades, amb percentatges de sortida que superen el 40% entre les persones de 75 anys o més procedents de l'Àfrica subsahariana (64,8%), l'Àsia oriental i el Pacífic (60,4%), l'Àsia meridional (50%), l'Amèrica Llatina i el Carib (46,8%), l'Orient Mitjà i el Nord de l'Àfrica (47,7%) i Europa i l'Àsia central (43,7%).
L'any 2025, el 20,3% de la població assignada al sistema de salut tenia nacionalitat estrangera, majoritàriament procedent de països amb un PIB inferior al català. Les dades s'han presentat en una jornada participativa que ha comptat amb la representació de professionals, institucions i societat civil.
Segons els resultats d'aquest estudi, les persones immigrades arriben, en general, amb un millor estat de salut i amb hàbits de vida més saludables que la població autòctona. Presenten una menor prevalença de malalties cardiovasculars, així com d'alguns tipus de càncer, bronquitis i asma, de patologies neurològiques com la demència, l'epilèpsia o el Parkinson, i osteomusculars com l'artrosi. També declaren un consum menor de tabac i d'alcohol.
Més risc de patir malalties vinculades a la pobresa
Tanmateix, les persones immigrades de països de PIB baix que viuen en contextos de privació socioeconòmica sí que presenten més risc de patir malalties associades a la pobresa, com l'obesitat, la diabetis mellitus o algunes malalties infeccioses, com l'hepatitis B i C, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i les infeccions de transmissió sexual (ITS). L'eix del gènere també hi juga un paper rellevant: en el cas de l'obesitat i la diabetis, el risc de patir-les és més alt entre les dones amb renda baixa.
Aquestes dades, afirma el Departament de Salut, apunten que és necessari tenir també en compte el factor origen a més del socioeconòmic a l'hora de dissenyar les futures estratègies de salut.
