Coincidint amb els sis primers mesos de l'atemptat, el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip, subratlla la ràpida tornada a la normalitat que va experimentar el carrer i l'escalf ciutadà que es va rebre. "La Rambla està plena de vida i això fa que ajudi a distreure's del que va passar", expressa des de l'entitat que agrupa veïns i comerciants. I agrega: "Hem tornat a la normalitat, però no hem oblidat. La gent que ho va viure sempre ho tindrà present". Qui va patir l'atemptat, ho sap de primera mà.
"Sí que a vegades veus les pilones que han posat, però no t'hi capfiques", explica en Carles Torre, de la xarcuteria Farrés, just a l'entrada del mercat de la Boqueria. Admet que de tant en tant se'n recorda, però remarca que "podria haver estat molt gros", més encara, si els terroristes haguessin aconseguit el seu objectiu inicial de realitzar diverses explosions. En tot cas, al passeig hi ha les pilones, però encara queden molts espais oberts per on poden entrar vehicles, i no són suficients perquè qui va viure l'atemptat deixi d'estar en alerta.
El desembre es van instal·lar pilones per impedir l'entrada de vehicles. Foto: Adrià Costa
Fa més de 30 anys que en José Moya és florista de la Rambla, i exemplifica com es conviu amb el fet que la furgoneta li passés a un pam. "Moltes vegades miro cap amunt si ha de venir una altra vegada", confessa, o camina per un lateral en comptes del passeig central. La Marga, que treballa en un quiosc de samarretes ubicat en una porteria, encara passa por. "Em va costar molt agafar el metro", relata. Fins dues setmanes després de l'atemptat no hi va poder tornar, i perquè s'hi va obligar. També es posa a l'aguait quan sent sirenes, com aquesta mateixa setmana, quan es va creuar dues motos de la Guàrdia Urbana.
No tothom vol compartir la seva vivència
En Carles, en José i la Marga són tres dels comerciants del passeig que s'han obert a explicar els seus sentiments relacionats amb el 17 d'agost, però no tothom s'hi presta. Hi ha qui creu que és millor no parlar-ne, i sis mesos després encara hi ha algun treballador de baixa per les seqüeles que els ha deixat la vivència de l'acció gihadista. Per a una florista, ha estat el cop definitiu perquè deixi la parada. "La manera de superar-ho és no tornar a parlar-ne", es limita a dir un altre venedor de flors, que diu que ja ho té superat. La Laura, que treballa del mateix, no hi era aquell dia. "Només puc donar gràcies que no ho he viscut", afirma.
[blockquote]L'experiència de l'atemptat ha estat el cop definitiu perquè una florista deixi la parada de la Rambla[/blockquote]
De l'atemptat a vegades costa parlar-ne entre els mateixos que el van veure. "No és un tema que parlem gaire", relata Moya, el qual NacióDigital ja va entrevistar pocs dies després de l'atemptat. Llavors es va mostrar convençut que la Rambla "és forta i tirarà endavant". I el passeig ho ha fet, però sense oblidar. "Intentem passar pàgina, però crec que mai ho fas", reflexiona. En Diego Fernández Ribeiro, cambrer del restaurant Moka, considera que "la por quedarà sempre". Segons ell, "han de passar anys" perquè s'esvaeixi.
El bullici de la Rambla sembla aliè a l'atemptat mig any després. Foto: Adrià Costa
"La gent que treballa a la Rambla ho tenim més endins i tenim por que pugui tornar a passar", corrobora. En Martí Queralt seia aquesta setmana plàcidament a la part alta de la Rambla. Fa dos mesos que s'ha jubilat, però el dia de l'atemptat va estar repartint postals i calendaris als quioscos del passeig fins una hora abans dels fets. "Oblidar-se'n no és fàcil", també defensa. Però no tothom ho veu així. La Gema, una operària de la neteja, ja tenia assignada aquesta via a l'agost. "Vaig pel carrer i crec que la gent no veu l'atemptat", sosté.
Evitar l'ús partidista dels fets
La batalla política que es va originar per la coordinació policial, i que encara cueja, enutja el florista Moya, que admet que està decebut. "Em fa fàstic que intentin treure rèdit polític uns contra els altres", reconeix. I considera que el que cal és "fer-ho bé", i que, si no hi havia coordinació, es necessita arreglar-ho i no tirar-se els plats pel cap entre l'Estat i la Generalitat. També troba a faltar més suport de les administracions, d'aquell de sentir que a la Rambla no estan sols. L'alcaldessa, Ada Colau, va acudir al principi i els va fer una abraçada. "No l'he votat mai, però em va arribar molt", admet.
[blockquote]"Em fa fàstic que intentin treure rèdit polític uns contra els altres", afirma un venedor de flors[/blockquote]
Des de llavors se'ls ha ofert suport psicològic però, com a mínim a ell, cap altre representant de les administracions se li ha acostat per preguntar-li com estava. Des d'Amics de la Rambla estan satisfets amb la resposta que han tingut, i recorden que encara funciona el telèfon 900 70 30 30 d'atenció a les persones afectades per l'acció terrorista. En alguns comerços encara els pregunten per l'atemptat. A vegades els turistes estrangers, en d'altres els del país, però cada cop menys. "El turista no té memòria. Si no, no vindria", conclou Moya.
Jardineres a l'entrada del Portal de l'Àngel per obstaculitzar el trànsit. Foto: Adrià Costa
| Reconstrucció virtual de la memòria de l'atemptat |
|---|
| A la Rambla encara queden vestigis dels dies posteriors a l'atemptat, quan el passeig es va omplir de flors, missatges, espelmes i tota classe d'objectes en record de les víctimes i de rebuig al terrorisme. Alguns arbres encara llueixen inscripcions, com "No tenim por" i "Barcelona ciutat de pau", però tota la resta ja va ser retirat. L'Ajuntament va recollir uns 8.000 objectes i 4.653 documents –com ara escrits de suport als afectats-, i els ha començat a catalogar amb una fitxa digital. Ara com ara ja s'han catalogat uns 5.000 objectes. Cal afegir-hi un centenar de llibres de condol, i la seva digitalització està pendent d'un conveni amb la Fundació Telefónica. La tasca ha implicat contractar personal extra per part de l'Arxiu Municipal Contemporani i el Museu d'Història de la ciutat. La intenció municipal és posar a disposició de tothom el registre de documents i objectes, contextualitzats i descrits, i que siguin consultables en el web que va entrar en funcionament després de l'atac gihadista, titulat "No tinc por". Espera que aquesta informació comenci a estar disponible pel primer aniversari de l'atac. El consistori recorda que el compromís va ser que es documentarà tot el material, però que no tot es conservarà. Encara s'ha de decidir quin element es col·locarà a la Rambla en record de l'atemptat, i quin serà el destí de la cera que es va recollir. 
Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat. Foto: Adrià Costa |
