Rep El Despertador cada matí al teu correu
Jaume Asens va intentar ahir suavitzar el missatge d'Ada Colau sobre el referèndum. El portaveu d'Unides Podem al Congrés, que és un dels referents de l'espai dels comuns, va afirmar que ara "no és el moment" de plantejar un referèndum però que es podria arribar a fer "a mig o llarg termini" si es refan els ponts que "s'han trencat" i es vota abans l'hipotètic acord de la taula de diàleg. En la línia del que ja van dir els comuns dilluns per matisar la seva líder, va afirmar que Colau no es referia ben bé al referèndum quan va dir a TV3 que era "una tonteria" que ara era absolutament inoportuna.
És evident, però, que l'alcaldessa de Barcelona, a vegades encara traïda per l'espontaneïtat dels seus anys d'activista, parlava del referèndum i que, per més que Asens i altres dirigents intentin posar-hi ara bones paraules, el nucli dirigent dels comuns s'ha allunyat de la idea.
Que del "procés constituent no subordinat" que prometia en els seus inicis aquest espai s'ha passat a defensar el dret a decidir d'una forma retòrica i prou. Es defensa, però no es troba mai ni el moment ni la raó per exercir-lo. Si fa o no fa com els passa a alguns socialistes amb la república. Fins al punt que dirigents de Podem a l'Estat afirmen que a la taula de diàleg que s'ha de reunir la setmana que ve no es poden desbordar els límits de la Constitució i l'Estatut. És a dir, es tractaria, segons ells, de treballar en un fòrum on no s'han de superar uns marcs que no han servit per donar resposta a un conflicte que ja fa prop d'una dècada que és damunt de la taula.
Els dirigents dels comuns s'han allunyat, com deia, de la idea de votar sobre la independència. I fa malpensar, la veritat. Ahir escrivia sobre els plens del 6 i 7 de setembre de 2017 i aquests dies Joan Coscubiela, que aleshores era la seva cara al Parlament, fa de "relator" del que va passar davant el silenci dels dirigents independentistes, que ho recorden amb certa agror perquè van haver de violentar normes i reglaments per votar amb una carcassa de legalitat l'1-O. En aquells plens, Coscubiela, com Colau, Asens i molts altres dirigents, criticava la unilateralitat i defensava amb vehemència la necessitat de crear les condicions objectives i acumular les majores necessàries per fer possible el referèndum acordat amb l'Estat. És el camí que ara vol recórrer també ERC, el principal grup català a Madrid i el partit que presideix la Generalitat, i que ells han decidit no acompanyar.
Els independentistes (inclòs Jordi Cuixart entomant moltes crítiques) han fet en els darrers anys molts esforços per integrar els comuns a la lògica del dret a decidir i els han vist com un element necessari per ampliar les majories pel dret a decidir i l'amnistia malgrat decepcions com l'acceptació dels vots de Valls per mantenir l'alcaldia de Barcelona.
Els han buscat a ells i a organitzacions que tenen a la vora, com és el cas dels sindicats CCOO i UGT, que van fins i tot un pas per enrere de Colau i companyia. Arribats a aquest punt, i vist que ni a la demanda del referèndum pactat estan disposats a donar suport si els suposa incomodar el PSOE, potser toca centrar-se en els votants i no en els dirigents, engolits per l'ideari d'ICV malgrat la desaparició orgànica de la formació ecosocialista. Els dirigents dels comuns, acomodats als acords amb els socialistes, tenen por a quedar diluïts entre ERC i la CUP si defensen una sortida que passi per un referèndum amb una pregunta clara i una resposta binària, com el que defensava Xavier Domènech. Els comuns seguiran sent la porta recurrent a la qual trucar fora de l'espai independentista, però els fets exigeixen realisme en les expectatives.
Avui no et perdis
» El Govern no preveu reprendre la taula de diàleg sense Sánchez; per Bernat Surroca.
» El govern espanyol vincula el diàleg amb el descens dels delictes d'odi a Barcelona; per Pep Martí.
» El govern escocès situa un nou referèndum a finals de 2023; per Lluís Girona.
» El Govern elimina les restriccions que afecten drets fonamentals; per Bernat Surroca.
» Fins a 270.000 persones desallotjades de l'espai públic a Barcelona durant l'estiu; per Joan Obiols.
» La nova vida de Xavier Novell; per Àlvar Llobet.
» Fil directe: «Novell i el demoni de debò»; per Pep Martí.
» Opinió: «On és l'Església catalana?»; Francesc Canosa.
» Entrevista a Ramón Lobo: «L'11‑S va ser el final del món en què ens vèiem capaços de defensar‑nos»; per Pep Martí.
» Futbolítica | El dia en què Kosovo es va enfrontar a Iugoslàvia; per Ramon Usall.
» Opinió: «Closing Time»; per Francesc Viadel.
El passadís
La pandèmia ha canviat la forma de relacionar-se i també d'organitzar els actes públics. I la feina dels periodistes se n'ha ressentit. A Madrid, els periodistes que fan la informació política i de tribunals no estaven gaire contents el dilluns. S'obria l'any judicial en un ambient de tensió pel bloqueig del PP, que hi té una majoria afí, a renovar-lo. Tradicionalment, després de l'acte al Suprem al migdia se servia un aperitiu al saló de passos perduts. Allà el rei, el fiscal general, el ministre del ram, els vocals del CGPJ, la cúpula fiscal o els magistrats del TC i del Suprem compartien converses, també amb els periodistes. Sempre en sortien titulars o fils per estirar. Aquest any no hi va haver aperitiu però, tot i que amb un aforament més limitat, sí que hi va haver converses posteriors a l'acte institucional. Sense periodistes, això sí, que no es van poder ni atansar als convidats. Veurem si el final de la pandèmia també implica el retorn a la vella normalitat.
Vist i llegit
Hi ha països que no et cansaries mai de visitar. I un d'ells és Itàlia. Una bona forma de fer-ho, i d'atansar-se a la seva riquesa i diversitat, és la gastronomia. A El País, i més enllà de les icòniques pasta i pizza, repassaven la seva cuina regional en un recorregut amb vint parades. El recull el signava Julio Ocampo. Voto pel cus-cus de pop sicilià i un bon Vermentino sard.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1996 l'aleshores príncep d'Astúries, Felip de Borbó, hereu de la corona espanyola, va rebre el títol de duc de Montblanc, un dels que ostentaven els hereus al tron de la Corona d'Aragó. No hi va haver cerimònia d'investidura, però sí que l'actual rei va visitar la ciutat i el monestir de Poblet. Les tensions pel procés sobiranista i el paper de la corona en tot plegat van fer que, el març de 2014, el ple de l'Ajuntament li demanés que deixés d'usar el títol. L'alcalde, Josep Andreu, ara a Junts i abans a ERC, va afirmar que, de fet, ja era qüestionable com havia assumit el títol. "Aquí no hi ha altre darrer duc de Montblanc que Martí l'Humà", va dir. La darrera visita del monarca a Poblet va ser encapsulat. Així va recollir La Vanguardia, amb crònica de Màrius Carol, la visita del 1996 a la capital de la Conca.
L'aniversari
El 8 de setembre de l'any 1830 naixia a Malhana, a la Provença, l'escriptor Frederic Mistral, que va morir el 1914. És la principal figura de la literatura occitana. Va guanyar el premi Nobel de literatura l'any 1904. La idea de l'acadèmia sueca era, en un reconeixement a les llengües sense estat, atorgar-lo també a Àngel Guimerà, dramaturg i poeta, i reconegut catalanista. La diplomàcia espanyola de l'època va maniobrar per impedir-ho i finalment l'occità va compartir premi amb el dramaturg José Echegaray y Eizaguirre. Mistral va destacar per la seva obra literària però també per la seva tasca d'ordenació i dignificació de l'occità, que es parla a la Vall d'Aran. Aquest breu reportatge de TV3 ens ajuda a saber-ne més.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
