El 2024 és el primer any que Jaume Collboni iniciarà com a alcalde de Barcelona. Més de mig any després d'arribar al càrrec, el canvi en el calendari també suposa una renovació de les expectatives polítiques. Després d'un final d'any farcit d'incerteses sobre el govern municipal, amanides amb les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez, el tauler polític s'ha anat aclarint i la ciutat ha quedat a l'espera d'unes concrecions que no poden trigar. Fins ara, el segell del nou govern socialista podria resumir-se en dos puntals: un tarannà marcadament conciliador amb els agents econòmics -un moviment per marcar distància amb el lideratge d'Ada Colau- i una aposta per intentar revertir les percepcions d'inseguretat i manca de neteja a través de l'anomenat 'Pla Endreça', que ha augmentat les inspeccions sobre algunes activitats i ha fet més cares les multes de l'ordenança de civisme.

En la resta de carpetes destacades, Collboni ha optat pels equilibris, la continuïtat i l'amortització dels projectes ja engegats durant el mandat anterior, quan els socialistes també eren a govern. Ara bé, la necessitat de marcar projecte amb un pressupost per a l'any 2024 comença a pressionar l'alcalde. "Aquests seran els deures del primer trimestre", deia la setmana passada sobre la necessitat de lligar uns comptes nous. A banda, però, també buscarà enllestir ja una postura sobre la reserva del 30% d'habitatge protegit per als nous edificis -amb el consens d'altres formacions- i serà el moment de comprovar si es mouen fitxes en el front urbanístic. El líder socialista va fer campanya defensant la creació de nous interiors d'illa verds per contraposició al projecte de les superilles dels comuns. De moment, no se n'ha presentat cap. 
 

Pressupost i company de govern

La prioritat número u, pel que fa a la pressa i la rellevància, és el pressupost. La gran prova del cotó de qualsevol govern és l'habilitat -o força- per tenir aprovats els comptes anuals. Això marca quant es gastarà i en què. Les polítiques costen diners. I és en aquest terreny que Collboni ha fixat la primavera com a topall temporal per destapar les cartes del seu primer exercici econòmic. El límit que s'ha posat és generós -l'estiu no arriba fins a finals de juny- però la intenció és tenir-ho resolt abans. Per això necessita suports polítics i ja fa setmanes que el PSC va donar per assumit que el pressupost de 2024 portarà lligat un pacte de govern. Aquesta era la reclamació que els comuns els van fer des del primer moment, i també Junts s'ha ofert reiteradament com a peça per entrar al consistori.

Davant aquest escenari, i amb permís dels acords polítics de reverberació nacional o estatal, els socialistes afronten alguns maldecaps i alguns alleugeriments. L'adeu d'Ernest Maragall facilita les negociacions entre ERC i PSC a Barcelona, ja que el veterà polític republicà -guanyador de les eleccions del 2019- era vist com una figura incòmoda per l'operació. D'altra banda, l'acord amb Junts -amb qui sumarien majoria absoluta- té un conflicte de difícil solució: el grup de Xavier Trias té onze regidors, un més que els socialistes. Això complica que Collboni mantingui l'alcaldia durant tot el mandat, si es manté la lògica electoral. Mirant als seus exsocis de govern, els comuns, la relació tampoc no passa pel millor moment. Després de les crítiques de Barcelona en Comú per la poca activitat executiva del govern socialista, en el darrer ple municipal, la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, va acusar Colau de "boicotejar" un "pacte d'esquerres".

Una de les vies que es pot acabar obrint és que Collboni aconsegueixi aprovar uns comptes -que s'aplicarien de manera retroactiva- amb alguna d'aquestes forces entrant a govern i implicant-hi una altra, des de fora de l'executiu, amb concessions en les polítiques dissenyades al pressupost. La formació socialista, que passa per un bon moment a Catalunya -les enquestes fa temps que mantenen a Salvador Illa com a favorit en unes eleccions- i a l'Estat, té marge per seduir diversos grups municipals.

Habitatge: promeses electorals, 30% i més

El pressupost acabarà tenint un paper central en les polítiques d'habitatge, la carpeta que Collboni ha presentat de portes enfora com "la prioritat absoluta" del mandat. De moment, però, no ha pres cap decisió destacada en aquesta àrea. Les dues principals promeses electorals pel que fa a l'habitatge -un xec de 1.500 euros a gastar en mobles per afavorir l'emancipació i un pla que assumiria fins a 500 euros del lloguer mensual d'algunes llars, dirigit als joves- han quedat embolicades en la futura negociació dels comptes. Això significa que les converses pel pressupost -que es produiran les pròximes setmanes- hauran d'incloure si aquestes ajudes es desplegaran a Barcelona aquest any. Collboni haurà de decidir fins a quin punt prioritza el compliment dels plantejaments electorals. 

[noticiadiari]2/262925[/noticiadiari]
A banda, s'obren dos fronts que poden ser imminents, però encara sense data. El primer és l'arribada de la regulació de lloguers, que Generalitat i Ajuntament fa temps que demanen, però que l'Estat no acaba de desbloquejar. El govern municipal haurà de decidir quins recursos desplega per assegurar que la població coneix la nova normativa i que el sector immobiliari compleix els topalls que es fixin. Durant la regulació catalana, es van detectar diversos incompliments que van requerir la intervenció dels ajuntaments.

El segon aspecte, i el que pot tenir un accent més marcadament socialista, és la modificació de la mesura del 30% d'habitatges protegits en noves construccions o grans rehabilitacions. Malgrat l'oposició dels moviments pel dret a l'habitatge, la majoria política de l'Ajuntament rema per canviar la norma. El govern municipal va encarregar a l'experta Carme Trilla que redactés una proposta de nou plantejament i ja hi ha idees que s'han fet arribar a l'executiu, confirmen des del consistori. Sense atrevir-se a posar data, l'alcalde té la màxima predisposició a obrir la carpeta de la modificació del 30% pròximament. Això tensarà la relació amb els comuns, però es dona per fet el suport d'altres forces com Junts o ERC.
 

La proposta alternativa a les superilles

Pel que fa a l'urbanisme, la mobilitat i l'emergència climàtica -tot encabit en l'àrea més important del govern municipal, en mans de Laia Bonet-, l'Ajuntament ha optat per amagar les cartes, fins ara. S'han anat combinant polítiques de càrrega més simbòlica -com desfer l'urbanisme tàctic de Pelai o presentar un acord de ciutat per al cobriment de la ronda de Dalt- amb la continuïtat de la tasca prèvia. De fet, fins i tot s'ha acabat cedint en un projecte que havia confrontat anteriorment comuns i socialistes, com és la confecció de la nova ronda de Sant Antoni. En mobilitat i emergència climàtica, l'executiu socialista no ha volgut marcar un perfil clar sobre si s'ha d'endurir ja la Zona de Baixes Emissions (ZBE) amb la mirada posada en les etiquetes grogues. De moment, tampoc s'ha aclarit quina és la postura municipal sobre l'aeroport o el Port de Barcelona, pendent d'un posicionament del nou consell assessor presidit per Santi Vila. 

Ara bé, el que més apressa és la mirada pròpia pel que fa a la transformació de la ciutat. Després de defensar que les superilles i els eixos verds abanderats per Colau tenien una alternativa més conciliadora -els interiors d'illa-, encara no s'ha desplegat cap proposta concreta en aquest àmbit. El model de ciutat passa per aclarir els projectes propis i l'àrea d'urbanisme municipal n'és conscient. Arribar al primer any de mandat sense cap interior d'illa nou anunciat complicaria el relat transformador de Collboni. Això també hauria de quedar inclòs en els pressupostos d'enguany. Una de les mesures estrella dels socialistes en campanya va ser la "recuperació" de 30 interiors d'illa de l'Eixample, amb una inversió aproximada de 170 milions d'euros. La tinent d'alcaldia Laia Bonet ja va expressar a l'octubre que hi havia treballs tècnics engegats. Ara caldrà aclarir on i com es vol plantejar aquest pla que augmenta el verd, però que no té incidència en el trànsit.

La seguretat, mirant a la Generalitat

Una de les altres patates calentes de Collboni té a veure amb el gran tema que travessa la percepció ciutadana: la seguretat. El primer baròmetre de l'alcalde socialista ha evidenciat que la preocupació continua a l'alça entre el veïnat barceloní. En aquest sentit, tot i que no s'esperen grans girs de guió, l'executiu municipal té previst seguir apostant per una ampliació progressiva del nombre d'agents de la Guàrdia Urbana. Ara bé, la gran aspiració de Collboni és fer que funcionin les constants referències a la Generalitat perquè faci arribar més mossos d'esquadra a la capital catalana. En campanya, l'alcalde reclamava 600 mossos més a Barcelona. Aquesta possibilitat dependrà de les capacitats de seducció del líder socialista.