Les dades de pobresa al país -mesurat segons la taxa AROPE- milloren sensiblement, però encara deixen una fotografia preocupant. Hi ha un 24% de la població que viu en risc d'exclusió social, quatre dècimes menys que l'any passat i 2,3 punts per sota dels registres del 2020. "No ens volem acostumar a dir que hi ha un quart de la població de Catalunya que està en risc de pobresa", ha resumit Teresa Bermúdez, de l'entitat ECAS Acció Social, mentre presentava l'anàlisi de les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'any 2024.
El seu resum apuntava a una millora lenta, pel que a la correcció de la vulnerabilitat econòmica al país, però també deixava certs col·lectius com a punts d'especial sensibilitat. "L'habitatge es consolida com un factor generador de pobresa", estableix l'entitat social. Així, mentre que l'11,4% de les persones que viuen en règim de propietat estan en risc de pobresa, aquest indicador es dispara fins al 29,8% quan es viu de lloguer. És a dir, que els llogaters tenen gairebé el triple de possibilitats de tenir greus problemes econòmics a casa que els propietaris. Això lliga amb un advertiment previ del Banc d'Espanya, que va concloure, dos anys enrere, que la meitat dels inquilins estaven en risc de pobresa.
De la mateixa manera, també es pregunta a la ciutadania quines afectacions concretes té el seu volum d'ingressos sobre la seva vida. Així, una de cada tres persones sostenen no poden fer-se càrrec de despeses imprevistes o que no poden permetre's vacances mínim una setmana a l'any.
Aquest manca de recursos també afecta especialment les persones estrangeres. Mentre que un 17,8% de les persones amb nacionalitat espanyola estan en situació de risc de pobresa, aquesta realitat arriba al 45% en el cas de les persones nascudes a qualsevol altre lloc del món, però que resideixen a Catalunya.
En sentit diferent al del conjunt de la població, que ha viscut una lleugera millora percentual, hi ha alguns àmbits en què la tendència és la contrària: l'any passat la taxa AROPE va xifrar en un 33,8% la taxa de nens i adolescent del país en perill d'exclusió social. Això suposa elevar unes dècimes el càlcul de l'any anterior i evidenciar una de les principals tasques pendents. "Els infants en situació de pobresa ara seran els adults en situació de pobresa del futur si no hi ha mesures preventives", ha insistit Bermúdez.
El fre en l'arribada de les prestacions
En aquest mateix sentit, tant la vocal de pobresa d'ECAS Acció Social com el sociòleg i investigador José Antonio Noguera convidat a l'acte han insistit sobre la necessitat de millorar l'arribada de les prestacions socials a les famílies pobres. Segons dades de l'Enquesta de Condicions de Vida, abans de les transferències hi ha un 37,1% de menors de 18 anys en situació de risc de pobresa al país, mentre que després de totes les transferències encara hi ha un 28% dels infants i adolescents de Catalunya en aquesta situació. Per contra, en la franja de 18 a 64 anys l'exclusió social es redueix a la meitat després de les ajudes socials i en el cas dels majors de 65 anys es passa d'un 79,2% de risc de pobres a un 16,1% quan es fan arribar les pensions.
Això deixa un llarg camí per córrer en el camp d'aconseguir que la població que podria ser beneficiària d'ajudes com la Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital ho acabi sent, ha assenyalat Noguera. També ha reivindicat que és incomprensible que la renda garantida catalana encara sigui incompatible amb tenir un sou a temps complet, quan a altres països això fa temps que s'ha solucionat. Mentrestant, Teresa Bermúdez ha recordat que la realitat dels treballadors pobres és una realitat ben estesa. "Les entitats ens parlen de persones que viuen a albergs perquè, tot i treballar, no poden optar a un habitatge", ha resolt.