El membre de l'empresa Stop Okupas denunciat per agressió a Barcelona va ser candidat de Cs

El Sindicat de Llogateres denuncia les amenaces i cops que profereix un treballador d'una empresa antiocupacions en una finca del Poble-sec, mentre l'administració no intervé

Membre de l'empresa Stop Okupas i de Ciutadans
Membre de l'empresa Stop Okupas i de Ciutadans | Núria Garrido
11 d'abril del 2024
Actualitzat a les 18:00h

Segueixen els tombs del cas de l'edifici del número 33 bis del carrer Magalhaes, al barri del Poble-sec de Barcelona. Allà, on fa dies que s'ha instal·lat una empresa de desallotjaments extrajudicials coneguda amb la marca Stop Okupas, els veïns denuncien una situació límit. Aquest mateix dimecres, una cinquantena d'activistes es van mobilitzar per instal·lar almenys una porta a la finca, després que els operaris de la companyia de desocupacions els hi treiessin, dues setmanes abans. Després d'aquesta acció, però, va arribar un responsable de l'empresa Stop Okupas i, mentre el gravaven, va amenaçar de mort els habitants de la finca i va agredir físicament el jove que enregistrava els fets amb el seu mòbil. Ara Nació ha pogut saber aquest treballador és Ajmal Rashid Butt, candidat de la llista de Ciutadans a les últimes dues eleccions municipals a Santa Coloma de Gramenet i part activa de diverses trobades amb líders de la formació en l'àmbit català.

Els fets violents es van produir ahir a última hora del vespre, després que els veïns que queden a la finca -ocupants de pisos buits, ja que l'últim llogater va marxar després que s'iniciessin les pressions- recuperessin la porta de la finca i reclamessin que s'acabés la presència de la companyia antiocupacions. El vídeo de l'agressió el va publicar aquest mateix dimecres el Sindicat de Llogateres, mentre que a la denúncia tramitada a Mossos d'Esquadra, a la qual ha tingut accés aquest diari, la víctima detalla que va rebre "un cop de puny" que va impactar en el seu ull dret. 

En els segons previs al cop, es pot apreciar com Rashid es presenta com una mena de responsable de la companyia Stop Okupas mentre parla de protegir el seu empleat: "Si li passa això al meu treballador, us rebentaré a tots", diu, mentre pinsa els dits. Després continua: "Us cremo i us mato a tots". Durant la seva exposició té el mòbil en posició d'estar gravant, també. Malgrat això, quan veu que un dels veïns de la finca l'està enregistrant a ell, se li apropa, li colpeja el mòbil i l'agredeix. 

Aquesta mateixa persona ha format part de la llista de Ciutadans a Santa Coloma de Gramenet en dues ocasions (2019 i 2023) i també compta amb nombroses publicacions a les xarxes amb líders de la formació taronja. El més proper a Ajmal Rashid Butt és el diputat al Parlament i cap de files de Cs a la ciutat colomenca, Dimas Gragera. De fet, els dos tenen cartells electorals en què surten tots dos junts amb el lema "Defensa el barri". En altres ocasions, el mateix membre de la companyia Stop Okupas comparteix fotografies dinant amb la també diputada Marina Bravo.

Fonts de Ciutadans aclareixen que Rashid no és militant del partit, però matisen que sí que ha anat a les llistes i ha participat en diverses activitats de l'agrupació local. Tanmateix, des de la formació política asseguren que no volen fer cap mena de valoració sobre les amenaces i l'agressió denunciada perquè "és una qüestió privada".

En altres ocasions, el mateix excandidat de Cs a Santa Coloma de Gramenet ha barrejat el seu entorn polític amb la seva empenta per assenyalar les persones que han arribat a ocupar un immoble. Era una de les persones que a xarxes socials esperonava les protestes davant d'edificis com El Kubo i La Ruïna, a Sarrià-Sant Gervasi. "Fora okupes JA. Vinga companys policies", piulava llavors, mentre adjuntava un vídeo amb Anna Grau -candidata de Ciutadans a Barcelona- com a protagonista.

Mentrestant, la situació al bloc del carrer Magalhaes continua sense resoldre's. El Sindicat de Llogateres ha dirigit cartes obertes a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a més dels síndics del país. Però de moment no hi ha hagut cap resposta executiva per part de l'administració pública. Els veïns i el moviment per l'habitatge denuncien que això pot acabar sent un precedent per a la lliure actuació d'empreses que desallotgen persones al marge del sistema judicial i amb tècniques violentes

Arxivat a