Del menjar amb lleixiu a la MaskCat: les mesures estrambòtiques durant la pandèmia

El coronavirus va deixar Catalunya i el món a contrapeu i va obligar a improvisar durant setmanes als hospitals, a les institucions i també a les llars; repassem les accions més surrealistes fruit de la por i el desconeixement

Marc Orts / David Cobo
11 de març de 2025, 16:56
Actualitzat: 12 de març, 11:54h

El diumenge 8 de març de 2020, la Conca d'Òdena va registrar el primer brot de Covid-19 a Catalunya. El virus ja era al nord d'Itàlia des de feina uns dies i havia provocat milers de morts i milions de contagis a la Xina. Si bé, el país no estava preparat per a gestionar la pandèmia i la manca d'informació científica i protocols van comportar un ràpid col·lapse del sistema sanitari i va posar en escac les bases més fonamentals de la societat. El 14 de març, l'Estat va decretar un confinament total i, tancats a casa i sobreexposats als continguts de les xarxes socials, els catalans van adoptar múltiples mesures per protegir-se que cinc anys després semblen fins i tot còmiques. Per celebrar el cinquè aniversari de l'inici de la pandèmia de la Covid a Catalunya, a Nació repassem les més estrambòtiques.

Netejar el menjar amb lleixiu

Aquesta no és una pràctica contraindicada per les autoritats sanitàries, però és molt perillosa si s'executa de manera incorrecta. Les cadenes de distribució d'aliments i productes d'ús domèstic eren una de les principals línies obertes entre països durant les primeres setmanes de la pandèmia, quan el trànsit de persones i mercaderies generals va quedar estrictament limitat. Per això, moltes llars van optar per combatre aquesta via d'entrada del virus ruixant amb lleixiu el menjar del supermercat. El problema és que convé emprar un lleixiu especial d'ús alimentari i diluir-lo en aigua, tal com recomana la Generalitat. Si no, es poden produir intoxicacions que poden arribar a ser mortals depenent de la dosi ingerida.

Mereix una menció, a banda, la més que perillosa pràctica de beure lleixiu, desinfectant Lysol, clor i altres productes de neteja. L'aleshores president dels Estats Units en el primer mandat, Donald Trump, va recomanar fins i tot injeccions de desinfectant i les autoritats sanitàries de Nova York van haver de sortir a contradir-lo. Centenars de persones van haver de rebre tractament hospitalari per intoxicació i Trump es va acabar desdient i afirmant que no es feia càrrec de l'increment de víctimes.

Supermercats saquejats

I, de la mateixa manera que el pànic feia que moltes famílies netegessin els productes del supermercat amb lleixiu, també provocava que compressin per sobre les necessitats per por a problemes futurs d'abastiment. I, paradoxalment, això era el que provocava el desabastiment. Forma part de la memòria col·lectiva la manca de disponibilitat de paper de vàter i les prestatgeries mig buides a múltiples comerços. En aquest sentit, altres productes que es van esgotar van ser la farina i el sucre, ja que moltes persones es van aficionar a la rebosteria.

Fumigar els carrers

Una altra de les imatges de l'inici de la pandèmia és la dels equips de neteja fumigant els carrers amb desinfectant. Se'n van veure en alguns municipis de l'Estat, als Estats Units i a l'Índia, entre altres. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va haver de sortir a demanar que es deixés de fer perquè no només no és efectiu per combatre el virus, sinó que suposa un risc sanitari. "L'acció del desinfectant queda anul·lada per la brutícia i és molt difícil cobrir tota la superfície durant el temps necessari", van dir en un comunicat públic.

Un operari fumiga un carrer durant la pandèmia de Covid
Un operari fumiga un carrer durant la pandèmia de Covid - Europa Press

Prioritat per a les persones amb mascotes

La declaració del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per anunciar l'estat d'alarma i la imposició del confinament va deixar un gran titular: les persones amb gossos a càrrec seu sí que podien sortir de casa durant el temps "imprescindible" perquè l'animal fes les necessitats a l'aire lliure. Només podia sortir una persona i sempre respectant les normes bàsiques de distància social i mascareta. Aquesta distinció respecte a la resta de la ciutadania va durar fins que, el 2 de maig, el Ministeri de Sanitat va permetre les primeres passejades per franges d'edat.

Passejos per franges d'edat

L'aleshores ministre de Sanitat, Salvador Illa, va explicar que l'ordre ministerial contemplava que les persones amb necessitats especials i les de més de 70 anys podien sortir a passejar i a exercitar-se una vegada al dia entre les 10:00 hores i les 12:00 hores o entre les 19:00 hores i les 20:00 hores. Els infants i la resta d'adults, en canvi, podien sortir entre les 12:00 hores i les 19:00 hores, com des de feia una setmana, per tal que no entressin mai en contacte amb la població vulnerable.

L'adaptació a les videotrucades

També és ben sabut que la pandèmia va portar amb les restriccions al contacte una exigència afegida per no quedar aïllats: les videotrucades. El que fins llavors era un recurs esporàdic per a relacions de llarga distància o grans reunions empresarials, es va convertir en l'espai de trobada habitual de grups d'amics i familiars, però també en la sala de plens municipals -com el de Barcelona- en què els regidors més veterans patien per activar el micròfon per parlar, silenciar-lo quan tocava o agafar la distància adequada amb la càmera frontal. L'auge de les videotrucades, i les seves conseqüències sapastres, va quedar recollit fins i tot en el món de l'espectacle. Ho exemplifica la cançó Facetime with my mom de l'humorista Bo Burnham al seu xou publicat a Netflix l'any 2021. 

La MasKCat, el projecte fallit de Joan Canadell

A banda, en el camp de les iniciatives privades, una de les més singulars la va protagonitzar Joan Canadell, l'empresari que va començar la pandèmia sent el president de la Cambra de Comerç de Barcelona i la va acabar havent fet el salt a la política i sent una cara visible de Junts. Entremig, Canadell va passar pel plató del programa FAQS de TV3 per explicar la seva proposta de mascareta de fabricació d'origen català, la MasKCat. Ho va fer predicant amb l'exemple. Va aprofitar l'espai a la televisió pública per exhibir com quedaria aquella mena de casc frontal amb una visera de plàstic allargada, en un context en què l'abastiment d'altres tipus de proteccions era dubtós. Ara bé, ràpidament va reconèixer que tampoc tindria la mateixa eficiència que les mascaretes homologades. "No és per ús sanitari, però en un ambient normal, on no hi hagi alta concentració de virus, sí que serveix", deia. La MasKCat, però, mai no va acabar de triomfar.

Joan Canadell amb la mascareta MasKCat
Joan Canadell amb la mascareta MasKCat - TV3

 

Arxivat a