Més de la meitat dels 15 milions de migrants que van arribar a l'estat espanyol entre 2002 i 2025 no s’han establert al país, segons un informe del centre d’anàlisi Funcas. Així, l’anomenada taxa de retenció se situa actualment en un 51%, una de les més baixes d’Europa. Les conseqüències d’aquesta baixa capacitat de “retenció” de les persones nouvigudes es tradueixen en la necessitat de seguir mantenint fluxos elevats d’immigració a l'Estat “per mantenir una població que es renova constantment”.
Titulat Los límites de la inmigración para el ajuste demográfico en España, d’Héctor Cebolla Boado i María Miyar Busto, l'estudi remarca que l'Estat ha estat el principal receptor d’immigració a la Unió Europea en termes relatius, i el segon en absoluts, per darrere d’Alemanya. Ara bé, subratlla que, en les dues primeres dècades del segle XXI, la població espanyola només ha augmentat en 7 milions, tot i que 15 milions de persones estrangeres van iniciar la residència al país en algun moment durant aquest període de temps.
A més, l'informe desmenteix la idea que la immigració corregeix la caiguda de la fecunditat -encara que la seva contribució als naixements és creixent- i apunta que les dones nouvingudes s’estan adaptant al règim de baixa fecunditat espanyola. També que el seu "comportament reproductiu convergeix amb el de les autòctones en una sola generació”. Així, els autors argumenten que si bé el fenomen migratori ha contribuït a augmentar el nombre de dones en edat fèrtil, i per tant el nombre de naixements, això no ha estat suficient per revertir la davallada de la natalitat.
En xifres, entre el 2009 i el 2024 es van produir un 36% menys de naixements a l'estat espanyol, tot i l’increment d’un 33% de dones migrants en edat fèrtil en aquest període. És a dir, les dones migrants han adoptat ràpidament la tendència de “molt baixa” natalitat espanyola, en la mesura que viuen en un entorn i condicions similars a les seves companyes nascudes a l’Estat.
Immigració i envelliment
La investigació també limita el “potencial rejovenidor” de la immigració, més enllà de l’envelliment natural dels migrants que han anat arribant des del tombant de segle. Segons les dades de l’estudi, els darrers anys el pes dels nouvinguts majors de 54 anys ha crescut un 42%, mentre que les persones de 20 a 54 anys només han augmentat d’un 25%.
Així, l’informe conclou que la immigració funciona com “un mecanisme temporal” que ha sostingut el creixement poblacional i ha amortit l’envelliment però no corregeix les tendències de fons. Els resultats, doncs, qüestionen “el consens” segons el qual l’arribada de migrants resol aquest “desequilibri” demogràfic i apunten a un major “disseny” de les polítiques migratòries, amb una perspectiva a llarg termini.
