El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) ha valorat positivament que el Govern hagi anunciat una esmena perquè la regularització extraordinària de persones migrants inclogui el coneixement del català en la primera renovació dels permisos de residència. L'entitat considera que aquesta incorporació reforça la idea del català com a llengua d'inclusió i participació social, però ha advertit que la mesura només serà efectiva si va acompanyada d'un augment significatiu dels recursos destinats a l'aprenentatge de la llengua.
La valoració s'ha fet després de la reunió de seguiment del primer semestre del Pacte Nacional per la Llengua, que ha reunit a la Generalitat, partits polítics i entitats signants. El president del CIEMEN, David Minoves, ha celebrat que l'exigència lingüística s'hagi incorporat al debat polític, especialment després que el govern espanyol anunciés una regularització extraordinària que podria beneficiar prop de 150.000 migrants residents a Catalunya. Aquesta iniciativa va arribar al Congrés impulsada per una proposta ciutadana que va recollir més de 700.000 firmes.
El requisit lingüístic, condicionat als recursos
Segons Minoves, el vincle de la renovació dels permisos amb el coneixement del català és coherent amb la necessitat de garantir drets lingüístics i cohesió social. Tanmateix, ha remarcat que la incorporació del requisit lingüístic "ha d'anar necessàriament lligada a la garantia d'accés real i universal a l'aprenentatge de la llengua". Sense aquesta inversió, la mesura pot convertir-se en una exigència formal sense possibilitat real de compliment.
El Departament de Política Lingüística defensa que l'objectiu és reforçar la integració lingüística com a eina de cohesió i consolidar el català com a llengua d'inclusió. La conselleria assumirà els mecanismes de seguiment de la mesura, que s'emmarca en el desplegament del Pacte Nacional per la Llengua.
- L`Ajuntament de Tortosa formalitza l`adhesió al Pacte Nacional per la Llengua amb el conseller Vila
- ACN
En aquest sentit, el president del CIEMEN ha insistit que les polítiques lingüístiques s'han d'adaptar a una realitat social canviant. L'augment de persones que no coneixen o no utilitzen el català exigeix una resposta estructural amb planificació a mitjà i llarg termini. La situació d'emergència lingüística no afecta només la població històrica del país, sinó també els nous residents, que han de poder accedir al català i usar-lo amb normalitat en tots els àmbits de la vida social.
El paper clau dels ajuntaments en el Pacte
El desplegament del Pacte avança en l'àmbit municipal. Més de 200 municipis ja s'han adherit a la iniciativa (226 en total), que representen el 62,41% de la població catalana, amb ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Tarragona, Mataró, Reus, Vic, Rubí o Manresa. El Govern destaca que els ajuntaments tenen un paper clau en la promoció lingüística com a administració més propera a la ciutadania. Entre les principals mesures es preveu l'elaboració de plans municipals d'impuls del català durant aquesta legislatura i la creació de taules locals per la llengua.
El Pacte Nacional per la Llengua es va signar el maig passat amb el suport del PSC, ERC i els comuns, així com d'una àmplia representació d'entitats socials i econòmiques. El CIEMEN, signant inicial de l'acord, ha reafirmat el seu compromís amb el desplegament del Pacte i defensa que les mesures adoptades han de respondre amb ambició a la realitat demogràfica i lingüística actual del país, garantint sempre els drets lingüístics de tota la ciutadania.
