La tria de l'adjectiu acostuma a ser un terreny divers quan es tracta de valorar un gran anunci polític. El govern implicat el presenta d'una manera, els actors socials el veuen d'una altra forma, i la premsa acostuma a cuinar després la seva pròpia recepta. Tanmateix, de tant en tant, hi ha una coincidència conciliadora. Això va passar el 2021 quan es va presentar el conveni entre la Generalitat, les administracions locals i Endesa. Llavors, es fixaven les bases per condonar el deute econòmic a gairebé 36.000 famílies -després se n'incorporarien més- i per resoldre les possibles derivades de la pobresa energètica a partir d'aquell moment. La valoració d'aquell acord com a "històric" es va estendre, des del comunicat oficial del Govern fins als titulars de nombrosos mitjans de comunicació. Ara, cinc anys més tard, aquell compromís històric ha caducat i, de cop, apareixen diversos interrogants.

La idea de les dues principals parts implicades és no renovar l'acord, tal com va avançar El País i ha confirmat aquest diari. Ni la Generalitat ni l'empresa elèctrica més important de Catalunya tenen ara aquest objectiu sobre la taula. Això impacta sobre milers de famílies que no tenen clar què passarà ara si no poden fer front a les factures dels subministraments que les sobrepassin. Són persones amb situacions de tota mena que, sigui per circumstàncies particulars o pels casos en què el preu de l'energia es dispara o per la barreja de totes dues realitats, afronten un maldecap difícil de resoldre. En un moment en què l'habitatge s'ha convertit en un desafiament econòmic de primer ordre, les factures afegides pesen també cada vegada més.

Superar un deute amb la companyia elèctrica

Miguel Artiaga és una de les persones que coneix els efectes tranquil·litzadors del conveni. L'acord, per primera vegada, implicava Endesa a l'hora d'assumir part del deute milionari que la ciutadania tenia acumulat, mentre que l'altra part l'assumia l'administració, entre la Generalitat i altres institucions. En el cas d'Artiaga, eren uns 1.200 euros: "Vaig conèixer la situació just després de quedar ingressat, durant la covid. Vaig estar en coma durant 16 dies. Llavors, se'm va fer una traqueotomia que ara m'impedeix parlar si no toco amb la mà el botó que tinc el coll, no vaig poder tornar a la feina i ara tinc una pensió per discapacitat, però entremig, se'm van començar a reclamar unes quantitats que jo ni tan sols tinc clar d'on surten". 

Els darrers anys s'ha implicat en l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), l'entitat que fa anys que batalla pels drets als subministraments bàsics a les llars catalanes, i ha pogut aclarir la seva situació. L'entitat detalla que Artiaga és una de les persones que va poder incorporar-se als supòsits que contemplava la condonació del deute a les més de 41.000 famílies que havien incorregut en algun impagament entre el 2015 i el 2021. "Ara tinc un bo social", detalla aquest veí de l'Hospitalet de Llobregat, que als 65 anys compta ara únicament amb una prestació de 830 euros mensuals.

Un conveni acabat sense alternatives sobre la taula

La pregunta és què passarà ara amb els altres Miguel del país. "La preocupació de les entitats s'agreuja perquè el conveni ha caducat, a 31 de desembre, i encara no se sap quina alternativa hi haurà per garantir aquest dret tan essencial", exposaven aquesta mateixa setmana l'APE i la Taula del Tercer Sector en un comunicat conjunt. 

Fons del Departament de Drets Socials de la Generalitat justifiquen que el conveni no es podia allargar més i que des del principi s'havia contemplat el 2025 com a límit temporal. A més, asseguren que el compromís es va pactar "en el marc d'una crisi energètica, per fer front als impagaments d'aquell moment" i que ara la situació ha canviat. Fa referència a l'alt del preu de l'electricitat que es va registrar entre el 2021 i 2022, a conseqüència de la guerra d'Ucraïna. 

Aquest extrem, però, és contradit de ple per Irene González, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica: "El conveni es va començar a negociar l'any 2016. No estava pensat per a cap situació sobrevinguda o crisi. És un instrument que es va validar a la llei 24/2015 pensat per a responsabilitzar les empreses pel tipus de servei que donen, que és necessari per a la salut i la vida de tota la ciutadania". De fet, la mateixa nota de premsa del Govern el dia de la signatura del conveni, presentada el març del 2021, detallava que feia "més de dos anys" que es treballava en aquell acord, un marc temporal que se situa abans de l'arribada de la covid i de la crisi energètica. 

La sorpresa de les entitats socials és que s'hagi decidit no prorrogar aquell acord mentre no s'ha presentat cap resposta alternativa per al problema de la pobresa energètica. Especialment, després que els darrers anys hagi crescut el nombre de persones que asseguren que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada. Les últimes xifres (2024) situen en un 18% la població que declara tenir problemes amb els subministraments, segons l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Idescat. L'any 2020, el percentatge era la meitat (9%).

Dubtes acumulats i deures pendents

De moment, no hi ha cap pista de quants diners s'han de condonar dels anys 2022, 2023, 2024 i 2025. Fonts d'Endesa apunten que encara no tenen les xifres aplegades, però que són diners que la companyia encara no ha reclamat. A banda, tampoc queda clar quan estarà activa l'eina pensada per fer front al cost dels impagaments de les famílies vulnerables, un fons de solidaritat que han de finançar entre la Generalitat i l'empresa. Des de la conselleria de Drets Socials es remarca que "en breu" s'obrirà la consulta pública necessària per fer avançar aquest instrument. Alhora, Endesa defensa que es poden buscar "noves fórmules de col·laboració conjunta" amb l'administració. 

Fonts de la Generalitat remarquen que la ciutadania pot aspirar també ara a eines de protecció social que fa una dècada no existien, com el bo elèctric estatal, que cobreix una part -o la totalitat- de la factura. Tanmateix, reconeixen que a Catalunya la implementació d'aquest recurs "té bastant de marge de millora", ja que l'índex de la població que el té atorgat és "bastant baix" en comparació amb les famílies que el necessiten. Per resoldre-ho, des de la conselleria asseguren que estan demanant a les empreses del sector "que ho facilitin" i a les entitats socials "que el donin a conèixer". 

El front més vulnerable: els comptadors socials

Però encara hi ha un darrer front destacat de conflicte, entre la part social i els protagonistes del conveni que ara s'ha difuminat. Part d'aquell acord suposava també permetre l'arribada dels comptadors socials elèctrics. Eren una solució per a les famílies que vivien en situació d'ocupació d'algun immoble i que, mentre no tenien una alternativa, necessitaven tenir accés als subministraments bàsics, evitant alternatives amb més perill. Mai va arribar a implementar-se amb gran incidència, per un entrebanc que confrontava Endesa amb les entitats locals, però almenys hi ha 117 comptadors d'aquesta mena arreu de Catalunya, segons xifres aportades per la companyia. "Per optar al bo social has de tenir un contracte, però hi ha moltíssimes persones que no tenen contracte. Per tant, si no tenen accés al subministrament, condemnen a la gent a connectar-se irregularment a la xarxa o a viure a les fosques a l'hivern", assenyala Irene González. Això pot acabar comportant situacions de risc d'incendi o altres greuges, assenyala la portaveu de la plataforma.

Les fonts oficials d'Endesa no aclareixen el futur dels comptadors temporals d'urgència social. Quan s'instal·len tenen una vigència d'un any, i després es revisa el cas. Ara, malgrat la fi del conveni, asseguren que "estudiaran cas a cas" la realitat de les famílies que els tinguin en funcionament. Obren la porta a mantenir-los el comptador social, però no aclareixen si se'n podran demanar de nous. 

Mentre les incògnites s'acumulen, totes les parts recorden que almenys hi ha una gran veritat normativa que encara se sosté: continua estant prohibit tallar la llum a les famílies vulnerables, per més que incorrin en impagaments. La resta de compromisos del conveni històric queden pendents d'aclarir-se.