
Rere la imatge de monolitisme lingüístic que emana l'Estat francès hi sobreviu una realitat plurilingüe que aquest dissabte, 31 de març, es reivindicarà de forma conjunta. Occitans, bascos, bretons, corsos, alsacians i, per descomptat, catalans, han sumat esforços per celebrar per primer cop una jornada unitària en defensa de les llengües minoritzades, les considerades "langues régionales" de França.
Tot i que a França no hi ha altre llengua oficial que el francès, i que a més, l'Estat ha actuat històricament contra la resta de llengües amb una llarga trajectòria de prohibicions i humiliacions, actualment alguna cosa es comença a moure a França en aquest àmbit, i la decisió dels defensors de les altres llengües de celebrar una jornada conjunta n'és un fet significatiu.
La demanda conjunta de totes les llengües és la d'aconseguir que la República francesa promulgui una llei que garanteixi els drets de tots els idiomes minoritzats i, al mateix temps, aconseguir que França ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, un marc legal que asseguraria un cert grau de protecció a aquestes llengües. El fet però, és que França ja va signar aquest text, però no l'ha ratificat i, per tant, no l'aplica, i s'ha de tenir en compte que per ratificar la Carta caldria prèviament modificar la Constitució de França, una possibilitat rebutjada pel Consell Constitucional francès.
A més, cal no oblidar que França es troba actualment en la precampanya electoral de les eleccions presidencials, que se celebraran el 22 d'abril la primera volta i el 6 de maig la segona volta i el fet que dos dels principals candidats s'hagin pronunciat sobre la qüestió, pot indicar que almenys el debat és sobre la taula. El cas és que l'actual president i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, s'ha mostrat totalment contrari al reconeixement legal de les llengües minoritzades, arribant al punt de declarar que no es pot demanar la ratificació de la Carta "quan s'estima França", mentre que el candidat centrista, François Bayrou, va defensar l'ús de l'occità en un discurs recent a Tolosa, un parlament però que podria no anar més enllà de la defensa de purs trets folklòrics.
En tot cas, aquest dissabte, arreu de l'Estat francès s'organitzaran actes en defensa de les llengües minoritzades, començant per l'acte que es farà a Perpinyà, on s'intentarà batre el rècord d'assistència a un lipdub i continuant per Baiona, on s'organitzarà una manifestació en defensa del basc. També hi haurà una marxa a Tolosa de Llenguadoc per l'occità, una cadena humana a Ajaccio pel cors i una concentració a Estrasburg per l'alsacià i una altra a Quimper en favor del bretó.
Però les reivindicacions no s'acaben en aquestes sis llengües, també hi haurà actes en favor del flamenc a Lille, a Annecy pel francoprovençal i a Metz pel francolorenès, el luxemburguès i el lorenès. Aquesta última és una de les denominades llengües d'oïl, és a dir, aquelles que comparteixen origen amb l'actual francès, originat a l'Illa de França i que va acabar desplaçant totes les altres varietats imposant-se com a llengua oficial. També és una llengua d'oïl el poiteví-saintongès que dissabte serà reivindicat a Poitiers.
Totes aquestes accions, i el fet que es convoquin el mateix dia, busquen demostrar que França no és l'Estat monolingüe que pretén ser i que, al capdavall, els principis universals de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, encara no s'han aplicat a la república que, suposadament, els hauria de protegir abans que ningú.