Els Mossos d'Esquadra augmenten la vigilància contra el robatori de coure a tot Catalunya. La policia catalana ha anunciat aquest dijous que han elevat de nivell 1 al 2 el Pla Operatiu Especial (POE) Metall per tal de reduir el robatori d'aquest material, sobretot en infraestructures bàsiques com el ferrocarril.
Des del 23 de febrer el nivell 2 només estava actiu a les regions policials Metropolitana Nord i Sud i al Camp de Tarragona, però ara la resta de regions passaran de nivell 1 a 2 per abordar de forma “integral” un problema que no es preveu resoldre a curt termini.
Quines són les noves mesures dels Mossos?
El comissari de la Prefectura Rafel Comes ha dit, però, que Adif no és “culpable” de patir robatoris, sinó “víctima”. Les noves mesures impliquen fer més pressió sobre els delinqüents, fer més controls preventius de trànsit i en deixalleries i més intel·ligència policial.
Des del mes de maig del 2023 fins a l’abril d’enguany s’han registrat 5.885 incidències vinculades en aquest àmbit respecte a les 7.162 denunciades durant l’any anterior, entre furts, robatoris amb força, danys i actes vandàlics. No obstant això, només es resolen entre el 8 i el 10% dels casos, ja que la majoria de detencions es fan ‘in fraganti’. Per tipologies delictives, el 62% són furts, un 19% robatoris amb força i 19% danys.
Els robatoris, segons les zones
Les regions policials Camp de Tarragona, Metropolita Nord i Metropolitana Sud concentren el 50 % de fets, situant-se en 3.711 fets denunciats. Per distribució horària, l’acció delictiva es produeix en un 41% a la tarda (15h a 23h), un 39% al matí (7h a 15h) i un 20% a la nit (23h a 7h).
Del total de fets vinculats al robatori de metalls, un 3% estan relacionats directament al robatori de coure en les xarxes ferroviàries. En aquest cas, durant el darrer any (període comprès entre maig del 2023 i abril del 2024) es produeix un increment del 31%, passant de 263 fets a 199 denunciats per Adif.
Pel que fa a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, les dades registrades durant el mateix període són tretze fets. Els llocs de les sostraccions a les vies fèrries són de molt fàcil accés per vies de servei paral·leles a la xarxa ferroviària. Normalment, no hi ha testimonis ni vigilància (siguin vigilants o càmeres) o altres mesures de seguretat.
Els lladres sostreuen cable de catenària, és a dir, un cable elèctric aeri que forma part del sistema d’alimentació elèctrica dels trens. Per sostreure’l solen utilitzar unes perxes de fusta per despenjar el cable de catenària i no electrocutar-se. Un cop a terra el tallen amb una serra radial pels dos extrems.
Aquest cable no té plàstic de protecció, per la qual cosa no cal cremar-lo per a extreure’l, això fa que sigui molt aprofitable, sense cap esforç i és fàcilment enrotllable. També sostreuen cable de senyalització (semàfors i altres senyals). Pelen o cremen aquest cablejat sostret per eliminar el plàstic que el recobreix i que podria tenir el logotip d’Adif. D’aquesta manera és més difícil, en cas de ser interceptats per la policia, demostrar l’origen il·lícit del cablejat.