La despoblació dels pobles de Catalunya és un fenomen real. A menys gent, menys negocis sobreviuen a la vegada que tenen dificultats per expandir-se sigui per la poca clientela o per la poca mà d'obra. La descentralització és una via que solucionaria diversos problemes com el de l'habitatge o Rodalies. Les grans ciutats, especialment Barcelona són un focus d'inversió i d'ofertes laborals, però això va en detriment del seu voltant.
Exactament, això és el que passa a Rubió, un nucli habitat situat a 1.697 metres d'altitud, el més alt de Catalunya -no el municipi ni el poble amb ajuntament-. Es tracta d'un llogaret del municipi de Soriguera, al Pallars Sobirà, on només viuen dos veïns durant tot l'any, però que es ben viu, especialment els caps de setmanes gràcies a la seva localització única. El fet és que aquest petit poble, dependent de l'Ajuntament de Soriguera, busca revivar un negoci clàssic, vol reobrir el bar-restaurant de Rubió.
RAC1 ha parlat amb l'alcalde de la petita localitat Josep Ramon Fondevilla i ho deixa ben clar: "Només cal que sigui algú amb ganes de treballar i que els faci il·lusió ser aquí, la resta ve sol". L'alcalde explica que fa dos anys que el bar-restaurant està tancat, però que en el darrer ple de gener van aprovar la licitació de l'espai per recuperar el servei de restauració. L'oferta laboral ja ha aixecat interès a la zona, però Fondevilla engresca a totes aquelles persones interessades perquè es posin en contacte amb el consistori.
Un lloc molt concorregut
L'establiment es troba en un lloc idoni. La seva localització a les portes del poble i en plena N-250 (al quilòmetre 262), fa que ben segur el negoci sigui rendible. "Aquest és un lloc que si està obert a la gent para perquè és l'únic punt de connexió entre Sort i la Seu d'Urgell. Fins i tot des de Carreteres de l'Estat estan interessats en què s'obri perquè volen que hi hagi punts per parar a les nacionals", destaca Fondevilla lloant la ubicació. "Per aquí hi ha moviment, boletaires, excursionistes o motoristes. A més, a fora es poden posar quatre taules i això dona molta vida a la carretera", explica l'alcalde.
A més de ser una persona amb ganes de treballar també hi ha un altre requisit: cuinar plats tradicionals. Davant l'auge d'establiments que venen productes que venen de més enllà de les fronteres, l'alcalde demana que qui porti el restaurant cuini plats del territori: "brasa, sopes, amanides...". "Aquest és un lloc rústic i està molt bé posar ene valor el menjar local. Per menjar cuina delicatessen ja hi ha molts altres llocs", sentència Fondevilla.
La neu, bonica quan no s'hi viu
Tot i ser una oportunitat única l'alcalde explica que les condicions de vida poden ser dures. Rubió viu aquests mesos sota una capa de neu que en alguns punts ja supera el metre de gruix. La imatge és idíl·lica, però el dia a dia esdevé feixuc per a Clàudia Castaño i Albert Santoja, els dos únics veïns que hi resideixen tot l’any des del 2018.
- L`entrada al poble de Rubió, al Pallars Sobirà
- Marta Lluvich / ACN
Les nevades constants han convertit els carrers en passadissos estrets oberts a força de pala. Cada sortida de casa implica retirar neu i extremar la precaució, ja que els camins oberts s’han transformat ràpidament en plaques de gel. “És molt bonic quan ho mires des de fora o quan no t’has de moure, però quan has d’agafar el cotxe per treballar es fa molt complicat”, explica la Clàudia, que assegura no haver viscut mai una situació similar.
