[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

"Catalunya necessita reprendre el fil del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 [...] Hem d'acabar la feina. En soc conscient. Però això només ho podrem fer si aquesta propera legislatura l'independentisme en el seu conjunt és capaç d'articular un Govern fort, però un Govern fort de debò. Això passa, en gran mesura, perquè el partit que presideixo faci un molt bon resultat". La reflexió és un fragment del missatge enregistrat dimecres per Carles Puigdemont, en el qual confirmava que no serà el candidat a la presidència de la Generalitat de Junts, per bé que liderarà el projecte i exercirà d'esquer electoral de la nova formació que capitaneja. "Hem d'acabar la feina", destacava Puigdemont per transmetre el recorregut de la pròxima legislatura. No aportava, però, més concrecions. Queda molta precampanya.

Les paraules triades servien a Puigdemont per incorporar diversos missatges implícits a l'electorat: l'expresident és al capdavant de la candidatura encara que no torni a Palau; si el seu partit reté la presidència de la Generalitat, l'independentisme no recularà; i la via de la confrontació amb l'Estat és més ràpida i transitable que la del diàleg. El conjunt del discurs redunda en aquestes idees. L'expresident no revela encara si "acabar la feina" vol dir fer un altre referèndum o aixecar la suspensió de la declaració unilateral d'independència. Quan Quim Torra es va comprometre al Parlament a exercir l'autodeterminació aquesta legislatura -el 17 d'octubre del 2019, en la ressaca de la sentència del Tribunal Suprem-, Puigdemont va rebre amb fredor la proposta del seu successor. Des de Waterloo no va arribar cap vídeo ni tuit avalant la proclama de Torra, tan inconcreta com l'argumentari electoral d'aquesta setmana.

L'estratègia d'Oriol Junqueras presenta llacunes discursives com les de Puigdemont. En el llibre que Junqueras firma amb Marta Rovira i que s'interpreta com el full de ruta del partit, els líders d'ERC s'abonen a l'enunciat del "tornarem a vèncer", un concepte eteri a partir del qual es defineixen objectius polítics legítims: la via del diàleg, l'acumulació de forces i l'exercici de la desobediència en cas de topar amb la negativa de l'Estat. Per bé que els dirigents republicans fixen fites compartides per més partits -superar el 50% dels vots independentistes-, el que no obté concreció és si la persistència negociadora amb l'Estat ha de tenir data de caducitat i com d'ambiciosa ha de ser la desobediència.

Tres anys després de la tardor adrenalítica del 2017, resolta amb la mà repressora d'Espanya per la via de condemnes, hi ha només una certesa que poden subscriure tots els protagonistes del moviment independentista: l'horitzó de l'estat propi té un trajecte llarg. En aquesta legislatura, desfigurada per la crisi del coronavirus, no s'ha avançat en la configuració de les estructures necessàries per desplegar la sobirania i tampoc s'ha abonat el terreny per a futurs reconeixements internacionals d'una Catalunya independent, per bé que la tasca de l'exili hagi contribuït substancialment a la projecció del conflicte.

Els ciutadans que van permetre articular una majoria parlamentària a favor de la independència, però també aquells que van mostrar-s'hi escèptics, recelosos o s'hi van oposar, mereixen missatges empeltats de claredat més que enunciats de laboratori electoral. I més encara en temps d'incerteses, sanitàries, socials i econòmiques. La pròxima legislatura ha de compaginar la construcció d'una resolució política del cas català i els esforços per a la sortida de la crisi de la Covid. Hi ha molta feina per acabar. Caldria arremangar-se i ser quirúrgic en els mesos que venen abans de les eleccions, si del que es tracta és d'avançar i no d'una simple batalla per la presidència.
 

---

Avui no et perdis

» Opinió: «Acabar la feina»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Josep Lluís Trapero, restituït com a cap dels Mossos; per Bernat Surroca.

» Perfil: Trapero, el major que l'Estat no va poder condemnar; per Bernat Surroca i Joan Serra Carné.

» Opinió: «L'única restitució»; per Sara González.

» Deu dies més amb bars i restaurants tancats; per Jordi Velert i Joan Serra Carné.

» El govern espanyol redueix de 0,96 a 0,72 euros el preu màxim de les mascaretes quirúrgiques.

» Sánchez supera el primer assalt pels pressupostos però haurà de triar entre ERC i Cs; per Sara González.

» Diari de l'Open Arms. El drama del Mediterrani, en un crit: «On és el meu fill?»; per Sergi Cámara.

» Primera víctima al judici del 17-A: «No soc al 100% la persona que era abans»; per Bernat Surroca.

» Barcelona no tindrà cavalcada de Reis.

» Crítica de sèries: «Patria», el retrat del conflicte d'ETA que acaba quedant-se a mitges; per Víctor Rodrigo.

 

---

 El passadís

El protagonista del dia és Josep Lluís Trapero, que torna a comandar els Mossos d'Esquadra. Però un vell conegut del periple judicial que ha passat el major, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena -amb el sobrenom de Tácito- també és notícia. Baena, de qui se'n tornava a parlar tot just fa una setmana per l'operació Volhov i el seu sumari, ple de conjectures, va oferir dilluns una masterclass als alumnes del màster en Dret Digital i Societat de la Informació que imparteix l'IL3 de la Universitat de Barcelona. El tinent coronel va explicar-los com la Benemèrita investiga a través de la xarxa. No va fer cap menció a Tácito, però sí que va esforçar-se a defensar que el sistema democràtic espanyol està entre els millors del món.

Vist i llegit

L'expansió del coronavirus ha generat nombroses reflexions sobre l'explotació del medi ambient i les seves conseqüències. També hi fa aportacions Jane Goodall, l'estudiosa més coneguda del món dels primats, que estrena documental a Netflix -al costat d'altres figures mediàtiques i sota la direcció de la cineasta brasilera Renata Terra. El treball aprofundeix en la importància de la relació dels infants amb la naturalesa. "Li hem posat fàcil al coronavirus", afirma Godall en una conversa amb El País per explicar el documental i els estralls de la pandèmia. La primatòloga alerta que un ús abusiu de l'entorn natural ens conduirà al desastre.

 El nom propi

Una investigació de NacióDigital va documentar el juliol passat l'existència d'una caixa B al Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat, en la qual hi estaven implicats dos regidors del PSC, que continuen al govern de Núria Marín. Aquesta setmana us hem informat que el cas s'ha fet encara més gran, amb vuit imputacions més, pels presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals. Són els mateixos delictes pels quals s'investiga el primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, Cristian Alcázar, que és encara tinent d'alcaldia a l'Ajuntament governat per Marín, l'encara regidor i exdirector del Consell, Cristóbal Plaza, i l'actual director de l'ens, Eduard Galí.

I aquest dijous vam parlar amb Jaume Graells, el regidor socialista que va denunciar el frau a l'Hospitalet. Graells denuncia el "poc compromís de l'aparell del PSC" per investigar el cas, lamenta que Miquel Iceta no el consultés i limités els fets a "algun tipus d'irregularitat administrativa", i revela que el febrer va oferir proves a Marín però l'alcaldessa les va rebutjar. Ho explica Roger Tugas en aquest article. S'assumiran responsabilitats?

 Els imperdibles

Avui no us recomanem una novetat editorial sinó un llibre que ja ha tingut recorregut -entre els lectors i la crítica- i que acumula reconeixements. No diguis res, de Patrick Radden Keefe, és una obra de capçalera per endinsar-se en el conflicte nord-irlandès. S'hi relata la història de Jean McConville, mare de deu fills i segrestada el desembre del 1972 a Belfast. El cas serveix de sender per resseguir la ferida de la violència a Irlanda del Nord. El llibre de Radden Keefe sobre els Troubles va guanyar el premi Orwell de no-ficció política 2019. En gaudireu segur. Bon cap de setmana!

  ​