Són un grup que voreja la vintena de persones i totes queden arraulides sota la precària coberta de l'antic Teatre Musical, al barri del Poble-sec de Barcelona. O l'antic Palau d'Esports. El recinte va quedar sense ús i fa anys que algunes persones sense llar han acabat instal·lant-se temporalment en una mena de fila de la precarietat. S'hi barregen tendes de campanya, xampús per anar a la font, algun llibre, ferralla, i també algun carregador per quan un bar els permet endollar el mòbil al corrent elèctric mentre fan un cafè. "Això és tot el que tenim. I ara volen que ho fem desaparèixer. Ens expulsen fins i tot del carrer", lamenta el Mohammed, un dels joves que habita aquesta zona com a mal menor mentre no apareix cap plaça a un alberg municipal ni pot reunir diners suficients per llogar una habitació.
El cas és que fa uns dies que la Guàrdia Urbana s'apropa a l'antic accés del recinte teatral, després de pujar unes escales que separen l'assentament precari de la vorera del carrer Lleida, i comunica una novetat determinant per a aquests veïns sense sostre: "Ens diuen que a partir del 29 de juliol ja no podrem deixar res aquí durant el dia. Només podrem venir a dormir", explica un altre jove, mentre la resta del grup assenteix. Consideren que això és expulsar-los, a la pràctica. Si no poden deixar les seves pertinences bàsiques en aquest punt, un espai amb menys riscos i conflictivitat que altres zones, només els queda marxar, asseguren. "Aquí almenys podem dormir sense por", diu la Sosso, una dona trans que viu en aquest racó abandonat des de fa dos anys i mig.
El govern municipal els planteja un nou pla: que ja no hi puguin deixar res durant el dia i que cada vespre, a partir de les vuit, puguin tornar-hi per dormir. "Entre les vuit del matí, moment en què els serveis de neteja entren a netejar per mantenir la salubritat de l'espai, i les vuit del vespre, aquest espai ha d'estar lliure d'embalums", concreten des de l'Ajuntament a aquest diari. El problema de la proposta és què passa amb el poc que tenen aquestes persones la resta de les hores."No podem portar amunt i avall cada dia una tenda, ni un matalàs, ni la ferralla. I què fem si tenim aquí el ferro i és dissabte, tenint en compte que fins dilluns no obre qui ens la compra?", reflexiona en veu alta el Hassan, un home de 61 anys. Abans havia treballat a Mercabarna, a l'empresa Elecnor i allà on ha pogut. Ara la feina escasseja i el carrer s'ha convertit en l'única opció.
Fonts oficials de l'Ajuntament atribueixen la decisió a la premissa "que cal evitar l'ús privatiu de l'espai públic per part de cap col·lectiu" i asseguren que "s'han donat també dinàmiques conflictives". Les persones que habiten aquesta zona, mentrestant, insisteixen que és un dels punts més calmats on han pernoctat a la capital catalana.
Les persones sense llar d'aquest punt del Poble-sec a prop tenen un centre de dia que algunes d'aquestes persones sense llar tenen com a referència. Ara bé, això no els soluciona el problema de l'emmagatzematge. "A vegades poden deixar com a molt una motxilla a una consigna. Això no els cobriria la necessitat, tampoc", denuncia Jordi Pujals, voluntari de l'associació NeedÜ, que acompanya algunes d'aquests sensellar -molts migrants- perquè puguin accedir a drets com el padró o es facin la targeta sanitària.
El risc imminent és que si a partir del dia 29 de juliol ja no poden conservar els seus pocs objectes de valor, la majoria té clar que marxarà. El problema és que no els han ofert cap alternativa. "Va venir el SASSEP l i els van dir que la situació era aquesta, però que no tenien cap nova solució", detalla Pujals. Es refereix al Servei d'Atenció Social al Sensellarisme a l'Espai Públic, la branca dels serveis socials municipals que s'encarrega de la majoria dels casos que impliquen persones que dormen al ras. També els afectats ho constaten. "Ja marxaríem si per exemple poguéssim entrar a un alberg municipal, com el de Lesseps, aquest m'agradaria. Però és que ni tan sols això", comenta el Mohammed, qui fa vuit anys que és aquí i encara no ha pogut aconseguir regularitzar la situació administrativa davant les exigències de la llei d'estrangeria.
L'alternativa real que els queda és més fosca. Molts donen per fer que els tocarà endinsar-se muntanya amunt, a Montjuïc. "Abans vivia a una barraca allà i era el pitjor. T'ho robaven tot, fins i tot les mantes", menciona el mateix home. Tots plegats lamenten que perdran la mínima seguretat que tenien fins ara en aquest racó, on hi ha una certa comunitat de grup, mentre les llistes d'espera dels albergs municipals no s'escurcen.
Sobre aquest últim camp, des de la Fundació Arrels -especialitzada en l'abordatge del sensellarisme- assenyalen que encara manquen respostes àgils des dels serveis socials. "Al SIS (Servei d'Inserció Social), des que es demana hora fins que donen una primera cita passa un mes. Però és que després d'aquell mes, fins que hi troben una treballadora social per a la següent cita d'avaluació i de potencial derivació a un allotjament poden passar més de sis mesos. Ens va passar amb un cas fa poc", expliquen fonts de l'entitat. També remarquen que, en conjunt, segueixen casos de persones que tenen una llista d'espera de fins a dos anys per poder entrar a un alberg. Això depèn de la complexitat del cas, matisen. Si la situació és menys desafiant, l'espera es pot quedar entre quatre mesos i mig any, apunten.
Ara bé, el que també tenen detectades són les mesures de pressió recurrents sobre alguns punts en què comencen a instal·lar-se persones sense llar. "Les expulsions de gent són una qüestió constant. Tracten d'evitar els assentaments permanents de certs espais i quan s'identifica, cada cert temps, que un grup de persones està en un lloc determinat, els fan fora", sentencien des de la Fundació Arrels. Recentment, la mateixa entitat va denunciar que l'anomenat "Pla Endreça" de reforç de la neteja, l'augment de l'activitat policial i l'enduriment de les sancions havia colpejat la quotidianitat de les persones sense llar. Igualment, la Sindicatura de Greuges de Barcelona advertia també tenir "preocupació" perquè "la cerca de l'excel·lència a l'espai públic" prioritzant la neteja i la seguretat pogués tenir "un impacte negatiu" sobre les persones que no tenen llar i dormen a peu de carrer.
Des del districte de Sants-Montjuïc s'assegura que "s'ofereix acompanyament i atenció social adequada a les persones que ho puguin necessitar" i que "així s'està fent en aquest cas". Des del carrer, però, no acaben de saber què vol dir això. "Aquí ningú ha ofert cap sostre, cap pis, cap alberg. On anem? Què vol dir que ens estan ajudant?", pregunta el Hassan, qui explica que ha trigat tres mesos a reunir-se amb la treballadora social mentre ensenya el tiquet de la cita.
Des del consistori -l'ajuntament que més inversió social per habitant fa de tot l'Estat- afegeix que entre entitats socials i serveis municipals s'arriben a oferir 2.900 places a centres d'acollida. Ara bé, reconeixen que en casos de persones que acaben d'arribar, s'accentuen les situacions d'espera. "Majoritàriament, les persones que estan pendents d'entrada en algun d'aquests recursos són persones que fa entre sis mesos i un any que han arribat a Barcelona", conclouen fonts municipals.