[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Laura Borràs i Jordi Turull ja exerceixen com a tàndem al capdavant de Junts. Els dos dirigents han tancat un acord que veuen satisfactori en l'àmbit intern. Ho és perquè allunyen el fantasma de la fractura, que en alguns moments va semblar ben possible; i també perquè fan un repartiment de papers i de poder que s’assumeix com a fidel al suport que Turull té entre els quadres del partit i Borràs entre les bases amb menys vinculació a l'antiga CDC. En el pacte hi ha pesat, asseguren que més en Turull que en Borràs, la por a perdre en un enfrontament a camp obert i també a perjudicar el projecte polític. Junts s'adapta a no tenir la presidència de la Generalitat i observa amb inquietud la remor de fons per crear un quart espai independentista o la creació d'espais com Centrem que reclamen l'herència moderada de CiU.

Turull ja ha dit que caldrà "auditar" l'acord de legislatura d'ara fa un any amb ERC. I Borràs ha marcat el pas afirmant també que caldrà consultar, de nou, a les bases del partit sobre seguir al govern de la Generalitat i també sobre el pacte de la Diputació de Barcelona amb el PSC malgrat que el mandat ja enfila el tram final. La presidenta del Parlament no ha amagat mai que ella no era partidària de cap dels dos acords, que van beneir tant Carles Puigdemont com Jordi Sànchez així com els dirigents provinents de l'antiga CDC. I Turull és un dels que el secretari general sortint va deixar de banda quan, en un cap de setmana i després de setmanes de bloqueig, va tancar en solitari l'acord amb Pere Aragonès per fer-lo president repartint-se el Govern pràcticament al 50%. I això que compartien espai a la presó de Lledoners.

La promesa de consulta a les bases de Junts, que no paren de rebre inputs negatius sobre el Govern i la seva feina per part de destacats dirigents de la formació i d'uns entorns mediàtics formalment unilateralistes, obre la porta a la incertesa i pot alimentar la imatge de partit poc fiable si no surt prou bé. La nova direcció de Junts hauria de tenir, sense necessitat d'externalitzar-la a les bases, una posició clara i argumentada sobre aquest assumpte, que no és gens anecdòtic.

Ara corre el risc de preguntar sense tenir a punt una alternativa transitable, realista i de suma a l'actual estat de les coses, que és necessari revisar a la vista de les dificultats que ha trobat Pere Aragonès i de l'actitud del govern espanyol en assumptes com el Catalangate. La manca d'alternativa al mentrestant autonòmic és un mal que comparteixen amb els seus socis d'ERC i que uns i altres han de trobar la forma de gestionar sense provocar més soroll i desafecció en les decebudes bases independentistes.  
 

---

Avui no et perdis

» Borràs planteja deixar en mans de la militància de Junts l'acord de Govern amb ERC.

» Fil directe: «Macedònies polítiques»; per Sara González.

» ERC vincula la represa de la taula de diàleg a aclariments pel «Catalangate» i una agenda antirepressiva; per Joan Serra Carné.

» Puigdemont no es va prendre «seriosament» els enviats russos que van oferir suport a la independència; per Bernat Surroca.

» Torra, condemnat per segona vegada per desobediència; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Del FAC a Perpinyà»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Bou crema les seves opcions al PP; per Pep Martí.

» El 70% d'espanyols defensa que governi el partit més votat, segons el CIS; per Roger Tugas Vilardell.

» Avortament lliure als 16 anys i baixes per la regla: la històrica reforma que prepara el govern espanyol; per Victor Rodrigo.

» Jo competeixo: Rull torna a la presó; per Modernet.

» La Federació d'Esports d'Hivern demana que Catalunya presenti candidatura única als Jocs; per Bernat Surroca.

» L'oli català busca relat a Creta; per Àlvar Llobet.

» Opinió: «Sí, sí, anem cap a Torí»; per Magda Oranich.
 

---

 El passadís

Sandro Rosell medita presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona l'any que ve. Ho vol fer amb una plataforma cívica, però, com vam explicar a NacióDigital, podria tenir la cobertura logística de Centrem, que tindrà els drets electorals del PDECat. Rosell ha fet ja temptejos i fa uns dies el diari El Mundo va publicar que tenia la intenció de comptar amb el major Josep Lluís Trapero, que fa uns mesos va ser rellevat per Joan Ignasi Elena com a comissari en cap dels Mossos. Rosell vol presentar-se en contraposició a Colau i garantint "ordre", i per això Trapero és un nom amb missatge. En l'entorn de l'expresident del Barça s'explica que, més que com a regidor, Rosell voldria comptar amb Trapero com a cap de la Guàrdia Urbana si és alcalde o forma part del pròxim govern municipal. El major, que ja està acostumat a conviure amb especulacions de tota mena sobre ell, guarda silenci.

Vist i llegit

Els Marcos han tornat al palau de Malacañang, la seu de la presidència de les Filipines. Trenta-sis anys després de la caiguda del dictador, el seu fill, Ferdinand Bongbong Marcos, ha guanyat folgadament les eleccions a l'excolònia espanyola del Pacífic. A Descifrando la Guerra, Ander Sierra, que és expert en Àsia i els països del Pacífic analitza la seva campanya i el que se'n pot esperar. Preveu continuïtat, més encara tenint en compte que Marcos ha fet tàndem amb la filla del fins ara president Duterte. La política, allà, va de nissagues. Ho podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1913 moria d'un càncer -o d'una pallissa de les altres internes a la presó on estava tancada- Enriqueta Martí Ripollès, coneguda com la vampira del Raval i un dels grans personatges de la crònica negra del nostre país. Se li va atribuir segrestar, prostituir i assassinar nens per extreure'ls la sang, els greixos i el moll dels ossos per elaborar pocions que els seus clients consideraven màgiques. Al programa Cuarto Milenio, de Cuatro, Iker Jiménez va tractar la seva figura. Veurem si s'hi anima Carles Porta. Sobre ella es va estrenar una pel·lícula, dirigida per Lluís Danés. Aquí en podeu veure el tràiler. 

 L'aniversari

Un 12 de maig de l'any 1904 va nàixer a Barcelona el polític democristià Miquel Coll i Alentorn. El 1932, mesos després de la seva fundació, va ingressar a Unió entrant a formar part dels òrgans de direcció del partit. No se'n mouria, en circumstàncies molt adverses durant el franquisme, fins a deixar la política activa el 1988. Va ser el gran referent de la democràcia cristiana nacionalista durant la dictadura. Era un corrent minoritari, però que es va saber moure bé en els primers anys de democràcia.

Coll va pactar amb Jordi Pujol reunir Unió i CDC i crear CiU el 1978. La coalició va funcionar i això li va permetre acabar la seva carrera política -quan ja havia cedit el poder orgànic del partit a Josep A. Duran i Lleida- com a president del Parlament (1984-1988). En el primer govern Pujol va ser conseller adjunt a la Presidència. Coll, enginyer industrial de formació i sempre vinculat a l'Institut d'Estudis Catalans i a l'àmbit de la història, va morir l'any 1990. El seu fill el recordava en aquesta entrevista.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l