Rep El Despertador cada matí al teu correu
Benvinguts a 2023. El 2022 ha estat un mal any per la política, per la pau, per les butxaques dels ciutadans i també per al clima. Se'ns anuncia (i ja hem vist) un nou ordre mundial que no convida a l'optimisme i, malgrat els escuts socials, el temor a la recessió ens tenalla. D'aquest any que ha començat marcat pel retorn de Lula al Brasil, per la mort de Benet XVI i amb menys fred del que tocaria no cal esperar-ne miracles, però sí algunes solucions, canvis positius i respostes.
Per als que fem Nació, el final d'any ha estat feliçment condicionat pel canvi del disseny, de la façana, de la tipografia i dels colors del diari. Ho hem aprofitat també per posar en marxa noves seccions com la de Converses o els Límits de la Tecnologia, els canals Next, de vida digital, i Impacte, sobre la crisi climàtica, i també una família de newsletters que creixerà. També hem reforçat l'àrea de producte i la redacció.
A Nació continuarem informant, continuarem fent-ho de forma crítica, sense apriorismes i amb el focus centrat en allò que més ens interessa, ens preocupa i ens entreté. Perquè un diari, una comunitat de persones que vol saber abans de creure i que ho fa a partir d'una determinada mirada i sensibilitat, és també un grup de periodistes explicant què passa i preguntant-se també què passarà, mirant d'anticipar-se. 2023 arriba farcit d'incògnites. Us en deixo vint-i-tres. Us informem a partir d'aquest diumenge.
1. Ens estem quedant sense hivern. Sobre la crisi climàtica ja tenim totes les certeses i també les solucions. Només falta que algú es decideixi a fer el que toca. Però, serà també 2023 l'any de la sequera i les restriccions d'aigua al nostre país?
2. Un dels reptes pendents és la descarbonització. Això vol dir apostar per les renovables, complir amb la neutralitat climàtica el 2050 i amb els passos intermedis fins a arribar-hi. Hi ha projectes en marxa al nostre país, però s'avança lentament en la implementació de l'eòlica i la solar. Es farà fomentant les comunitats energètiques locals, la sobirania energètica real i l'equilibri territorial en la distribució dels projectes, o bé a l'engròs i amb damnificats i espavilats?
3. Fa uns dies, Barcelona va ser amonestada per no complir amb els índexs de qualitat de l'aire que marca la UE. Amb la zona de baixes emissions no n'hi ha prou ni s'aplica amb prou eficàcia, a la ciutat continuen arribant-hi massa creuers, els grups de l'oposició i el PSC -que encara que no ho sembli és govern- qüestionen les superilles i el tramvia per la Diagonal tampoc genera prou consens mentre el transport públic, sobretot les Rodalies, mostra mancances i no és gens clar que aquest 2023 arribi el traspàs. Serem, per fi, capaços de viure en una ciutat i un entorn metropolità més net?
4. Les pròximes eleccions municipals a la ciutat seran clau per optar per un model ambiental o un altre i també per revertir o no el model de turisme massiu que ha gentrificat els barris i encarit l'habitatge, un dels grans problemes. Hi ha quatre candidats amb opcions (Colau, Collboni, Maragall i Trias). El PSC pot pactar amb els altres tres, Junts està disposada a fer-ho amb Collboni o Maragall, ERC deixa els socialistes fora de l'equació, i els comuns els postconvergents. Seran capaços de posar-se d'acord més de dos partits per governar-la al maig i tindrem una ciutat menys crispada i amb més consensos?
5. Les municipals de maig seran molt seguides a Barcelona, però també a les altres capitals. Ni ERC a Lleida ni Junts a Girona han tingut mandats plàcids, i a Tarragona el PSC vol tornar engolint tot l'espai de Ciutadans. A la corona de Barcelona, Esquerra pot créixer, però no sembla que ho hagi de fer prou per amenaçar els feus del PSC. Es mantindrà estable el mapa a les grans capitals?
6. ERC va guanyar les últimes municipals i el PSC va quedar molt a prop. La tensió entre els socialistes i els populars a Espanya sempre ajuda el partit d'Illa i els republicans esperen treure suc del seu paper al Govern, dels avenços en la desjudicialització i de la davallada de Junts que preveuen les enquestes. Les municipals condicionaran i escurçaran el segon tram de la legislatura d'Aragonès?
7. La crisi de la inflació (amb especial impacte a la cistella de la compra) i la desaparició de Ciutadans poden donar ales a l'extrema dreta. Quina presència tindrà Vox als ajuntaments catalans i quin rol jugaran els seus regidors a l'hora de conformar majories?
8. Hauria de ser també any electoral a Espanya tot i que Pedro Sánchez pot esperar al gener, després de la presidència espanyola de torn de la UE al segon semestre. Si aquesta és un èxit, l'ocupació aguanta l'economia i la recaptació no s'enfonsa, en tindrà prou per mantenir-se al govern espanyol?
9. El PSOE està estable les enquestes, però l'espai dels seus aliats està agitat. A ERC li va molt bé estratègicament que Sánchez i Feijóo se les tinguin perquè li dona més marge de pressió a Madrid, però això també alimenta als socialistes a Catalunya. I, al seu torn, Podem no acaba de sincronitzar-se amb Yolanda Díaz. És possible que Sánchez segueixi a la Moncloa si els seus socis d'esquerres, especialment Unides Podem, no fan bons resultats?
10. Alberto Núñez Feijóo va aparèixer com la gran solució del PP després que Isabel Díaz Ayuso fulminés, sense pietat, a Pablo Casado, amb Ciutadans en liquidació i Vox a la baixa. Es presentava com moderat, capaç de refer ponts amb diferents sensibilitats i d'unificar la dreta mentre lluitava per l'espai central. Ha acabat satisfent a l'ala més espanyolista i mostrant poca solidesa en els debats. Rectificarà el rumb?
11. La política catalana està aparentment més pacificada, però el principal problema de fons, la relació amb l'Estat, continua pendent de resoldre's. Aragonès vol mantenir viva la taula de diàleg malgrat que Sánchez ja no vol obrir la següent carpeta, la del dret a decidir, i el president català proposa que 2023 sigui l'any per fixar la proposta catalana d'acord de claredat i tenir força per pactar un referèndum. Aconseguirà suports polítics a la seva iniciativa per sortir d'un atzucac que fa massa que dura?
12. Junts va decidir sortir del Govern, amb els costos que això du associats. El judici de Laura Borràs al febrer per diversos delictes relacionats amb la corrupció, que han provocat que se la suspengui com a presidenta del Parlament, marcaran el seu futur. Ella manté que és innocent i es presenta com a víctima d'una operació d'Estat. Però, què farà el partit, on la presidenta no genera el consens intern de fa uns mesos, si és condemnada, també amb la presidència del Parlament?
13. També en l'àmbit judicial caldrà veure com es resol el judici del 13 i el del TSJC a alts càrrecs del govern Puigdemont-Junqueras que van ser processats per malversació a més d'altres delictes. La reforma del codi penal acordada a la taula de diàleg serà suficient per evitar les condemnes?
14. Espanya s'ha negat a investigar el Catalangate, el cas d'espionatge massiu als líders independentistes i es va limitar a cessar la directora del CNI després que se sabés que també s'havia espiat el telèfon de Sánchez. Al Parlament Europeu sí que hi ha una investigació en curs a més de processos penals oberts. S'aclarirà alguna cosa o aquest episodi de guerra bruta també quedarà impune?
15. D'aquí a uns mesos han d'arribar noves resolucions i al gener les prejudicials dels tribunals europeus que afecten els exiliats. Les bones i les males notícies s'han anat alternant. Serà 2023 l'any del retorn de Carles Puigdemont amb la immunitat que li hauria de donar ser eurodiputat?
16. En els primers dies de l'any, el Govern d'ERC hauria d'aprovar els pressupostos catalans. Aragonès té un acord amb els comuns, negocia sense massa fe amb Junts i el PSC li ha posat condicions que capgiren les prioritats econòmiques i mediambientals dels republicans com ara comprometre's amb el Quart Cinturó, l'ampliació de l'aeroport del Prat o el Hard Rock. Afluixarà Illa en la seva aposta pel ciment o Aragonès haurà de canviar les seves prioritats per tenir pressupostos?
17. Els comptes preveuen 3.000 milions d'euros més de despesa. Més de 1.000 aniran a Salut i el gruix a les conselleries més inversores, com ara Educació o Drets Socials. Hi hagi o no pressupostos, serà capaç el Govern de contenir el malestar entre els treballadors del sector públic, que aquest gener tenen previstes vagues a sanitat i educació?
18. Una de les grans apostes del Govern és frenar la reculada de l'ús social de català i enfortir-lo en àmbits com ara l'audiovisual, el laboral, l'escola o la vida digital. Això passa, entre d'altres, per transformar i reforçar la CCMA i perquè els catalanoparlants fem valdre els nostres drets. Es concretarà en el pressupost (l'acord parcial ERC-Junts va en el bon camí) i en l'àmbit legislatiu i administratiu l'aposta per normalitzar el català?
19. La Justícia està controlada pels sectors més conservadors. Les maniobres del PSOE han revertit finalment la situació al Tribunal Constitucional, on ara tindrà una majoria afí. Servirà això per poder regular l'habitatge, més encara tenint en compte que l'alt tribunal ha tombat o limitat en els darrers quatre anys sis lleis catalanes d'aquest àmbit?
20. La violència masclista no afluixa (hem acabat 2022 amb males notícies a Santa Perpètua de la Mogoda) i les agressions amb agreujants com l'abús de poder estan a l'ordre del dia. Per sort, cada dia més dones ho denuncien i ja no callen malgrat el fort qüestionament que els sectors conservadors fan de les polítiques feministes. Els jutges han fet una aplicació retorçada de la llei del sí és sí i això ha beneficiat alguns agressors. La canviarà el govern de Sánchez o aconseguirà que se'n respecti l'esperit?
21. L'economia de plataforma ha arribat per quedar-se i la intel·ligència artificial i el big data són cada cop més presents en les nostres vides. Serem capaços de regular-les a favor del bé comú i de la democràcia o els beneficis del progrés només seran per a les grans corporacions?
22. La guerra d'Ucraïna s'ha allargat més del que es preveia i, òbviament, les conseqüències estan sent nefastes i afecten el projecte europeu. Es parla de com uns o altres la guanyaran i no de quina manera es pot fer la pau, de quins incentius poden tenir uns i altres per asseure's a parlar, respectar-se i ser raonables cadascú amb les seves raons. Podrà la comunitat internacional fer entrar en raó a Putin i que Ucraïna respecti aquest cop els acords de pau?
23. El Barça no remunta el vol. Fora de la Champions i sense un lideratge clar a la Lliga. L'equip no transmet sensació de solidesa tot i les incorporacions d'aquest any. Serà capaç Xavi de consolidar-se en aquesta segona temporada a la banqueta o després de sacrificar Koeman tocarà que una altra llegenda deixi la banqueta per la porta del darrere?
Passi el que passi, que tinguem tots un bon any i gràcies per ser-hi!
Algunes lectures per aquests dies
» De l'A d'«Alcarràs» a la Z de Zelenski: l'abecedari del 2022; per Pep Martí.
» Tot el que hem après aquest 2022; per Pep Martí i Oriol March.
» Les millors pel·lícules del 2022; per Víctor Rodrigo.
» El Barça a l'Europa League i dos Mundials: l'agenda esportiva del 2023; per Lluís Girona.
» El xoc per l'acord de claredat marca l'inici del sisè any consecutiu sense unitat independentista; per Oriol March.
» Converses: Rosa Romà, presidenta de la CCMA (part 1 i part 2); per Irene Montagut.
» Ratzinger envers Küng, el debat que Benet XVI va regalar a l'Església; per Pep Martí.
» Nació reforça l'àrea de producte per sumar nous públics.
» L'Empordà, cada vegada menys tocat per la tramuntana; per Arnau Urgell.
» Opinió: «Transport indigest»; per Clara Tena.
» Rumbes i flors: Quatre excuses per consumir cultura aquestes festes; per Paula Carreras.
» Opinió: «Serrat, bressol i refugi»; per Montserrat Tura.
» Jo competeixo: El país de Buenafuente i Aragonès; per Modernet.
» Futbolítica: L'amistós divorci que va posar fi a Txecoslovàquia; per Ramon Usall.
» El grafiti del brivall: L'oració de l'Okipa; un relat de Francesc Viadel.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de Nació

subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l