29
de novembre
de
2022, 20:00
Actualitzat:
21:58h
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha acollit aquest dimarts una reunió extraordinària del Govern per abordar la situació d'emergència que viu el català. La davallada de l'ús social -argument esgrimit pel president Pere Aragonès i la consellera Natàlia Garriga, encarregats de presentar les mesures aprovades- han portat l'executiu a validar cent mesures destinades a tallar l'hemorràgia en tots els fronts possibles. La prioritat, en aquest sentit, és "accelerar" el català a les escoles, formar de manera adient el professorat, protegir el dret de ser atès en la llengua del país a la sanitat pública i fer els canvis normatius necessaris per acabar la desigualtat envers el castellà.
Del Departament d'Empresa i Treball en dependrà la mesura d'invertir les multes per incomplir l'ús del català en formació per als empleats, i també la revisió d'aspectes lingüístics del codi de consum. Hi ha dos aspectes clau: la "disposició immediata" i l'atenció oral. En el primer cas, l'objectiu serà millorar el redactat actual, perquè "no garanteix la igualtat real" de les dues llengües, perquè el castellà és predominant en molt contextos i és el consumidor qui ha de demanar "expressament" que se li faciliti la informació en català. En atenció oral, es "reforça" l'obligatorietat de les empreses a atendre els seus clients sigui quina sigui la llengua oficial que facin servir. Es vol evitar que una persona es vegi obligada a canviar de llengua si no l'entenen.
Segons ha detallat Garriga, aquest 2022 hi ha hagut 456 denúncies de ciutadans per incompliment del codi de consum sobre el català. La xifra d'actuacions d'ofici ha arribat a les 960. Des del 2012, amb les mateixes dades a la mà, hi ha hagut un centenar d'infraccions, 33 de les quals han arribat aquest 2022. Les xifres dels últim any van ser descendents per la pandèmia, que va fer caure molts processos.
En el punt 26 del document del Govern s'hi llegeix que hi haurà "programes d'acceleració" de l'ús del català als centres educatius. L'objectiu és "acompanyar" un mínim de 700 escoles cada any, i que el 2026 tots els centres del país hagin pogut passar per aquest procés. En el centenar d'escoles amb "major especificitat" hi haurà un acompanyament i suport "intensiu" durant tres anys. Aquesta mesura, especifica el Govern, ja s'ha desplegat en fase pilot en 200 centres durant el curs anterior, i en aquest arriba a 500 més. Els projectes lingüístics de cada centre, nucli dur del nou marc normatiu aprovat per esquivar la sentència del 25%. També es farà introducció de formació en immersió i gestió del multilingüisme a totes les especialitats de màster de professorat de secundària.
Bona part del focus també està posant en matèria de sistema sanitari. La idea és aquesta: "Incrementar la sensibilització, el coneixement i l'ús del català en l'àmbit de la salut". Entre les actuacions que es preveuen hi ha el desplegament de la figura del "referent lingüístic" a cada centre de salut. També es posaran en marxa cursos de català per a professionals. Això inclou "proporcionar formació bàsica" al residents sanitaris provinents de fora de Catalunya i "sensibilitzar" els professionals de la salut dels drets lingüístics dels pacients, perquè sigui atesos en català.
Aragonès, en la seva intervenció, ha assenyalat que cal "preservar" la llengua. "Hem treballat cent iniciatives per impulsar el català implicant totes les conselleries. El futur de la llengua, tornar-la a fer progressar, és una prioritat de país", ha ressaltat el president de la Generalitat. "Durant massa temps, no hem prestat prou atenció a l'estat de l'ús social del català, i per això hem començat una nova etapa per enfortir totes les eines. Hem de revertir una situació que és preocupant", ha indicat el dirigent d'ERC, que ha remarcat que "no hi ha temps per perdre", i que cal implementar accions "concretes i treballades".
El president ha reclamat "plans d'impuls sectorials" als consellers, i ha destacat que, d'entre les cent mesures, n'hi ha cinc de fons important: el dret de ser atès en català en el sistema sanitari; la formació en immersió i gestió del multilingüisme per al professorat de secundària, de manera que tots els docents tinguin eines per mantenir el català a les aules davant d'una "nova realitat"; el pla de foment del català en residències, centres de dia i espais destinats a gent gran o discapacitats; el reforç del català en el món audiovisual -700 títols nous en un any- per tenir impacte en la gent jove; i altres mesures com una "xarxa en català d'autoescoles" per examinar-se en la llengua del país. "Volem viure plenament i lliurement en català", ha indicat el president.
Aragonès ha aprofitat per insistir en la necessitat de tenir aprovats els pressupostos de la Generalitat per al 2023 per tal que les mesures s'apliquin "de manera concreta". Garriga, en tot cas, ha remarcat que no hi ha una xifra concreta associada a aquestes cent mesures. L'executiu encara no disposa de cap soci per validar els comptes, tot i que aquest dimarts ha fet entrar oficialment el PSC dins l'equació. La prioritat és aprovar-los amb els comuns i Junts, però tenir-los els dos al mateix vaixell serà complex.
La situació del català va començar a ocupar un espai central en l'espectre polític arran de la sentència del 25% de castellà a les aules. La decisió del Tribunal Suprem de validar el veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar el Govern a reaccionar, i el mateix van haver de fer els grups parlamentaris. En un primer moment, Aragonès es va comprometre amb un nou marc normatiu i amb augmentar el nombre d'inspeccions a les aules. La primera carpeta es va acabar de concretar al Parlament al costat del PSC i dels comuns i després que se superessin els dubtes de Junts. També es va posar en marxa un decret llei perquè no s'establissin percentatges a les escoles. La nova normativa està ara pendent del criteri del Tribunal Constitucional.
En paral·lel a tot això es va posar en marxa el Pacte Nacional per la Llengua, impulsat pel Departament de Cultura. Una de les decisions que es van adoptar amb l'arrencada de l'executiu va ser posar en marxa la secretaria de Política Lingüística, que lidera Francesc-Xavier Vila. El Pacte Nacional va fer un diagnòstic de la situació del català, que és preocupant amb els indicadors a la mà, com apunten totes les enquestes. També en les percepcions que s'han anat recollint per part de professors i del Departament d'Educació. Menys de la meitat dels mestres es dirigeix en la llengua del país als alumnes a quart d'ESO, segons es va constatar amb dades de fa exactament un any.
El pla municipal per revertir l'ús minvant del català a Barcelona, com a part del Pacte Nacional, va fer revifar a principis de mes les dades que expliquen la situació d'agreujament progressiu que viu la llengua cooficial del país. En aquest sentit, són clau els resultats d'una enquesta feta el 2020 al jovent barceloní, que mostren com el català no arriba a ser la llengua predominant de la població a cap districte de la ciutat. De fet, només un de cada quatre joves de la ciutat té el català com a llengua més habitual, quan el 2015 ho era en més del 35% dels casos. Per contra, el castellà és la llengua preferent de cada vegada més joves. Si fa set anys ho era en el 56% dels casos, ara ja ho és per a gairebé dos de cada tres enquestats (62,1%).
Del Departament d'Empresa i Treball en dependrà la mesura d'invertir les multes per incomplir l'ús del català en formació per als empleats, i també la revisió d'aspectes lingüístics del codi de consum. Hi ha dos aspectes clau: la "disposició immediata" i l'atenció oral. En el primer cas, l'objectiu serà millorar el redactat actual, perquè "no garanteix la igualtat real" de les dues llengües, perquè el castellà és predominant en molt contextos i és el consumidor qui ha de demanar "expressament" que se li faciliti la informació en català. En atenció oral, es "reforça" l'obligatorietat de les empreses a atendre els seus clients sigui quina sigui la llengua oficial que facin servir. Es vol evitar que una persona es vegi obligada a canviar de llengua si no l'entenen.
Segons ha detallat Garriga, aquest 2022 hi ha hagut 456 denúncies de ciutadans per incompliment del codi de consum sobre el català. La xifra d'actuacions d'ofici ha arribat a les 960. Des del 2012, amb les mateixes dades a la mà, hi ha hagut un centenar d'infraccions, 33 de les quals han arribat aquest 2022. Les xifres dels últim any van ser descendents per la pandèmia, que va fer caure molts processos.
En el punt 26 del document del Govern s'hi llegeix que hi haurà "programes d'acceleració" de l'ús del català als centres educatius. L'objectiu és "acompanyar" un mínim de 700 escoles cada any, i que el 2026 tots els centres del país hagin pogut passar per aquest procés. En el centenar d'escoles amb "major especificitat" hi haurà un acompanyament i suport "intensiu" durant tres anys. Aquesta mesura, especifica el Govern, ja s'ha desplegat en fase pilot en 200 centres durant el curs anterior, i en aquest arriba a 500 més. Els projectes lingüístics de cada centre, nucli dur del nou marc normatiu aprovat per esquivar la sentència del 25%. També es farà introducció de formació en immersió i gestió del multilingüisme a totes les especialitats de màster de professorat de secundària.
Manifestació en defensa del català a l'escola. Foto: Josep Lluís Escudero
Bona part del focus també està posant en matèria de sistema sanitari. La idea és aquesta: "Incrementar la sensibilització, el coneixement i l'ús del català en l'àmbit de la salut". Entre les actuacions que es preveuen hi ha el desplegament de la figura del "referent lingüístic" a cada centre de salut. També es posaran en marxa cursos de català per a professionals. Això inclou "proporcionar formació bàsica" al residents sanitaris provinents de fora de Catalunya i "sensibilitzar" els professionals de la salut dels drets lingüístics dels pacients, perquè sigui atesos en català.
Aragonès, en la seva intervenció, ha assenyalat que cal "preservar" la llengua. "Hem treballat cent iniciatives per impulsar el català implicant totes les conselleries. El futur de la llengua, tornar-la a fer progressar, és una prioritat de país", ha ressaltat el president de la Generalitat. "Durant massa temps, no hem prestat prou atenció a l'estat de l'ús social del català, i per això hem començat una nova etapa per enfortir totes les eines. Hem de revertir una situació que és preocupant", ha indicat el dirigent d'ERC, que ha remarcat que "no hi ha temps per perdre", i que cal implementar accions "concretes i treballades".
El president ha reclamat "plans d'impuls sectorials" als consellers, i ha destacat que, d'entre les cent mesures, n'hi ha cinc de fons important: el dret de ser atès en català en el sistema sanitari; la formació en immersió i gestió del multilingüisme per al professorat de secundària, de manera que tots els docents tinguin eines per mantenir el català a les aules davant d'una "nova realitat"; el pla de foment del català en residències, centres de dia i espais destinats a gent gran o discapacitats; el reforç del català en el món audiovisual -700 títols nous en un any- per tenir impacte en la gent jove; i altres mesures com una "xarxa en català d'autoescoles" per examinar-se en la llengua del país. "Volem viure plenament i lliurement en català", ha indicat el president.
Aragonès ha aprofitat per insistir en la necessitat de tenir aprovats els pressupostos de la Generalitat per al 2023 per tal que les mesures s'apliquin "de manera concreta". Garriga, en tot cas, ha remarcat que no hi ha una xifra concreta associada a aquestes cent mesures. L'executiu encara no disposa de cap soci per validar els comptes, tot i que aquest dimarts ha fet entrar oficialment el PSC dins l'equació. La prioritat és aprovar-los amb els comuns i Junts, però tenir-los els dos al mateix vaixell serà complex.
Del 25% al nou decret: la llengua, judicialitzada
La situació del català va començar a ocupar un espai central en l'espectre polític arran de la sentència del 25% de castellà a les aules. La decisió del Tribunal Suprem de validar el veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar el Govern a reaccionar, i el mateix van haver de fer els grups parlamentaris. En un primer moment, Aragonès es va comprometre amb un nou marc normatiu i amb augmentar el nombre d'inspeccions a les aules. La primera carpeta es va acabar de concretar al Parlament al costat del PSC i dels comuns i després que se superessin els dubtes de Junts. També es va posar en marxa un decret llei perquè no s'establissin percentatges a les escoles. La nova normativa està ara pendent del criteri del Tribunal Constitucional.
En paral·lel a tot això es va posar en marxa el Pacte Nacional per la Llengua, impulsat pel Departament de Cultura. Una de les decisions que es van adoptar amb l'arrencada de l'executiu va ser posar en marxa la secretaria de Política Lingüística, que lidera Francesc-Xavier Vila. El Pacte Nacional va fer un diagnòstic de la situació del català, que és preocupant amb els indicadors a la mà, com apunten totes les enquestes. També en les percepcions que s'han anat recollint per part de professors i del Departament d'Educació. Menys de la meitat dels mestres es dirigeix en la llengua del país als alumnes a quart d'ESO, segons es va constatar amb dades de fa exactament un any.
El pla municipal per revertir l'ús minvant del català a Barcelona, com a part del Pacte Nacional, va fer revifar a principis de mes les dades que expliquen la situació d'agreujament progressiu que viu la llengua cooficial del país. En aquest sentit, són clau els resultats d'una enquesta feta el 2020 al jovent barceloní, que mostren com el català no arriba a ser la llengua predominant de la població a cap districte de la ciutat. De fet, només un de cada quatre joves de la ciutat té el català com a llengua més habitual, quan el 2015 ho era en més del 35% dels casos. Per contra, el castellà és la llengua preferent de cada vegada més joves. Si fa set anys ho era en el 56% dels casos, ara ja ho és per a gairebé dos de cada tres enquestats (62,1%).
El català, llengua de país by Naciodigital on Scribd