Rep El Despertador cada matí al teu correu
Malauradament, els diners estan a l'ordre del dia. Ho condicionen tot massa. Les prejubilacions de luxe dels funcionaris del Parlament i de la Sindicatura de Comptes, la baixa execució pressupostària del pla de Rodalies que us avancem avui, i també el greuge que molts empresaris i autònoms senten amb les restriccions que encara duren. També el futur de la nostra llengua. Per mantenir-ne el vigor entre els joves i en un context global, no només necessitem jutges que no tinguin ganes de fer la guitza, polítics decidits i ciutadans militants. Calen recursos, sobretot en el terreny de l'audiovisual, que està íntimament lligat al futur del català entre els més joves.
Media.cat, l'observatori crític de la comunicació del Grup de Periodistes Ramon Barnils, va presentar ahir un interessant informe, redactat pel periodista Èric Lluent, sobre l'ús del català i els joves al sector audiovisual. S'hi constata la manca de referents potents, però també la manca d'inversió i la poca adaptació que comporta al món digital per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals malgrat els esforços que hi han dedicat alguns treballadors i directius. L'empresa pública és cada cop més dependent d'un finançament públic i en els darrers deu anys aquest s'ha reduït de forma significativa passant de 334 milions a 243. Això ha estat un autèntic llast perquè ha afectat de forma singular a la producció de continguts i a l'aposta pels nous formats. TV3 i Catalunya Ràdio poden pagar sous, contractar algunes produccions externes per cobrir la seva graella i poca cosa més.
Fa unes setmanes es va acordar renovar el consell de la CCMA i els nous consellers hauran d'establir les bases d'un concurs per triar directors dels mitjans. Al document estratègic queda clar l'objectiu de posar-la al dia i també de racionalitzar despeses. Les dues coses són necessàries. Els diners s'han de gastar, és molt possible, de forma diferent i millor. Però no se n'han de gastar menys -com voldria el PSC-, sinó més si volem uns mitjans públics competitius i que siguin el motor de la conquesta de nous parlants del català i del sector audiovisual. No s'hi valen receptes velles, per més romàntiques que ens semblin, com recuperar una sèrie o l'altra o reobrir un canal de televisió convencional, més encara tenint en compte que el jovent la consumeix cada cop menys i està en reculada.
L'aposta no ha de ser només econòmica. Cal, en aquest àmbit, un esforç notable per anar a buscar els potencials consumidors més joves -és el que fa, per exemple, Adolescents, el diari associat a NacióDigital- i fer atractius uns continguts que els pares normalment només els prescriuen fins als sis anys. Després es busquen la vida en canals i formats que no són els de la televisió convencional i que són a les plataformes, a Twitch o a TikTok i aquí el català no hi és o hi és molt poc. Hi ha creadors, però no tenen prou suport per optar pel català i la CCMA no té, per ara, la recepta per captar-los i fer-los funcionar sota el seu paraigua. Els que coneixen com consumeixen audiovisual els joves aconsellen formats més petits, de qualitat i que creïn comunitat per guanyar referencialitat. Calen diners, sí, però sobretot cal innovar i córrer riscos. El català vol atreviment.
Avui no et perdis
» La manca de referents audiovisuals per als joves, una amenaça pel futur del català; per Lluís Girona.
» La mesa del Parlament es compromet a acabar amb les prejubilacions de luxe dels funcionaris; per Sara González.
» Fil directe: «Mitges veritats»; per Joan Serra Carné.
» Els treballadors de la Sindicatura de Comptes també poden acollir‑se a la llicència per edat.
» Dades | Retard en les inversions: l'Estat només ha executat per ara el 8,7% del Pla Rodalies 2020‑2030; per Roger Tugas Vilardell.
» Crònica | Les elits catalanes, més riques i menys burgeses; per Pep Martí.
» Opinió: «Múrcia a tocar»; per Josep Huguet.
» El Tribunal de Cassació belga ordena repetir el judici per l'extradició de Valtònyc; per Bernat Surroca.
» El Govern manté totes les restriccions menys el toc de queda; per Sara González.
» Una de les dones que va acusar Eduard Pujol d'assetjament, a les portes del judici per calúmnies; per Bernat Surroca.
» Opinió: «Ni patata ni salsitxa ni ous ni figa»; per Alba Carreres.
El passadís
La normalització del català té encara molta feina a l'administració de l'Estat, que fins i tot ha deixat d'editar el BOE en català, cosa que el PDECat demana ara que es recuperi a càrrec dels pressupostos espanyols. No hi ha interès per normalitzar el català ni tan sols per respectar-ne la toponímia. Una resposta per escrit del Ministeri de Defensa al diputat d'ERC sobre la feina de l'exèrcit per fer front a la Covid d'acord amb les autoritats municipals i autonòmiques es refereix a les casernes que els militars espanyols tenen a "San Clemente de Sasebas" [Sant Climent Sescebes], "Santa Boi" [Sant Boi] i la del "Bruch" [el Bruc]. N'hi ha per a llogar-hi cadires!
Vist i llegit
El futbolista José Miguel González, conegut com a Míchel, no era dels que més simpàtics em semblava quan jugava a futbol, més concretament al Reial Madrid. Hugo Sánchez o Paco Buyo eren molt pitjors. Míchel, però, era elegant amb la pilota als peus i sabia endreçar el mig del camp de la Quinta del Buitre, que va guanyar cinc lligues seguides tot i que cap Copa d'Europa. Ahir l'entrevistava a El País Manuel Jabois i la conversa es fa llegir perquè explica moltes coses d'aquell Madrid dels 80, dels seus orígens humils i també de grans estrelles com Maradona o Messi.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2006 van començar a tornar a Catalunya, a institucions, entitats i particulars, els anomenats "papers de Salamanca". En el seu avenç militar a finals de 1938 i principis de 1939, les tropes feixistes van decomissar nombrosa documentació i material amb finalitats incriminatòries. Va acabar dipositat a l'Arxiu de la Guerra Civil de la ciutat castellana. La Comissió de la Dignitat va néixer el 2002 per reclamar-ne el retorn. Quatre anys després, i gràcies als acords d'ERC i ICV amb el govern del PSOE, els papers van començar a tornar enmig de grans protestes a la ciutat espanyola. Els papers van anar tornant amb comptagotes (encara en falten alguns) i el 96% d'ells ja estan en mans dels seus legítims propietaris. Aquest 30' de TV3 emès l'any 2002 va abordar la problemàtica.
L'aniversari
El 19 de gener de l'any 1899 naixia a Cervelló, al Baix Llobregat, el 125è president de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan. Va morir a Barcelona el 1988. Vinculat a moviments independentistes des de ben jove, Tarradellas va participar de la fundació d'ERC i fou diputat al Congrés i col·laborador dels presidents Francesc Macià i Lluís Companys. De fet, va ser conseller de Governació, de Sanitat, de Serveis Públics, d'Economia, de Cultura, i finalment conseller primer. Durant la guerra va ser responsable de les indústries de guerra. Tarradellas es va exiliar i el 1954 va ser elegit president de la Generalitat. Va mantenir viva la institució i, en la fase final del franquisme, va intensificar la relació amb l'oposició a Catalunya. El president va acordar amb Adolfo Suárez restituir la Generalitat i va ser-ne nomenat, d'acord amb la legalitat espanyola, el 1977, abans que es promulgués la Constitució Espanyola i l'Estatut. Podeu recuperar el mític "Ja soc aquí!", el seu discurs en aquest vídeo així com la trama del seu retorn en aquest reportatge i l'entrevista de Pep Martí a la directora del seu arxiu, Montserrat Catalán.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
