Una de les vies més emblemàtiques de Barcelona és el carrer Ferran, un eix comercial i turístic que connecta la Rambla amb la plaça de Sant Jaume. Tanmateix, la seva denominació podria tenir els dies comptats. Junts presentarà en el ple de l'Ajuntament d'aquest divendres un prec per canviar el nom de la via i dedicar-la a Joan Fiveller, una figura clau de la història de la ciutat que simbolitza la defensa de les institucions catalanes davant el poder reial.
La figura de Joan Fiveller: el defensor del pactisme
Per entendre la rellevància d'aquesta figura, cal situar-se al febrer del 1416. Ferran I d'Antequera, el primer rei de la dinastia castellana dels Trastàmara a la Corona d'Aragó, feia una estada d'uns dies a Barcelona en el seu camí cap a Castella. Durant la seva visita, el monarca va mostrar una actitud pròpia d'un sobirà que no se sentia obligat a complir les lleis locals, intentant evitar el pagament dels impostos municipals (el vectigal) per la carn que consumia la seva cort.
Aquesta actitud va trobar l'oposició directa de Joan Fiveller, un "ciutadà honrat" de Barcelona i membre del Consell de Cent. El fet resulta especialment significatiu perquè, només quatre anys enrere, durant el Compromís de Casp, havia estat un dels qui havia donat suport a l'accés de Ferran I a la corona, en detriment de Jaume d'Urgell. Malgrat aquest vincle inicial, Fiveller va anteposar la defensa de les lleis de la capital catalana a la seva proximitat amb el monarca.
El conflicte entre Fiveller i Ferran I, lluny de ser una anècdota sobre impostos, marca el primer gran enfrontament institucional entre el pactisme català i l'autoritarisme castellà. Ho aborden l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i l'assessor polític Aleix Sarri en un episodi de l'En guàrdia de Catalunya Ràdio. Apunten que aquest patrici de Barcelona va personificar la idea que el rei no està per sobre de la llei, sinó que ha de governar d'acord amb les institucions i els drets establerts, un concepte que va xocar amb la visió absolutista que portava la nova dinastia.
Aquest episodi és un dels pilars de la memòria política de Catalunya, representant la resistència civil i institucional. Com recull Aleix Sarri al llibre Ànima de república: Crònica política de l'estat català (1409-1714), figures com la de Fiveller expliquen l'evolució d'un model de govern basat en el dret que va perdurar fins a la caiguda de Barcelona el 1714. La seva tria per substituir el carrer Ferran no és casual, explica Sarri a Nació, sinó una aposta per reivindicar la sobirania municipal.
Aquest divendres, a proposta de @Junts_BCN, el @bcn_ajuntament haurà de decidir si el c/ Ferran (batejat en honor del monarca absolutista Ferran VII) es torna a dir carrer de Joan Fiveller com en temps de la 2a república. Però qui era en Fiveller i perquè és tan important? Fil 👇 pic.twitter.com/YxOhvbwmwo
— Aleix Sarri i Camargo (@aleixsarri) February 25, 2026
Recuperar el nom de la Segona República
L’actual carrer de Ferran no va néixer amb esperit democràtic, sinó com un projecte d’urbanisme monàrquic. La via es va projectar i obrir a partir de 1824, durant el regnat de Ferran VII, amb l'objectiu de modernitzar el centre de Barcelona i crear una connexió directa entre la Rambla i la plaça de Sant Jaume. “No només això: era una reforma per tal que cavalleria de la Ciutadella pogués reprimir fàcilment fins a les Rambles impedint barricades”, explica Aleix Sarri. Es va batejar amb el nom del borbó per honorar el monarca absolutista que acabava de restaurar el seu poder totalitari, eliminant qualsevol rastre de la Constitució de Cadis.
Tanmateix, la figura de Fiveller -té una escultura a la façana del consistori al costat de Jaume I- ja va ocupar oficialment les plaques d’aquest carrer durant un breu període de temps. Amb l'arribada de la Segona República l'any 1931, l'Ajuntament de Barcelona va emprendre una profunda reforma del nomenclàtor per esborrar els símbols borbònics, i va rebatejar la via com a carrer de Joan Fiveller. Aquesta reparació històrica va durar fins al 1939, quan la victòria del bàndol feixista a la Guerra Civil va imposar el retorn de la nomenclatura monàrquica anterior, una herència que ha perdurat fins als nostres dies malgrat la recuperació de la democràcia.
De fet, encara ara, la majoria de veïns i vianants no associen el carrer a la monarquia i a un rei conegut pel seu caràcter absolutista. No només va derogar la Constitució de 1812 i per la dura repressió contra els moviments liberals durant el seu regnat al segle XIX.
Un adéu a la memòria de Ferran VII
En el ple d'aquest divendres de l'Ajuntament de Barcelona, el grup municipal de Junts farà un prec per demanar el canvi de nom del carrer. La substitució de Ferran per Joan Fiveller suposaria un gest de gran càrrega simbòlica contra la dinastia dels Borbons. Cal recordar que Ferran VII és un avantpassat directe tant de Joan Carles I com de l'actual rei Felip VI. D'aquesta manera, el debat d'aquest divendres no només tracta de nomenclàtor, sinó d'un xoc de llegats històrics al rovell de l'ou de la capital de Catalunya.
